From Wikipedia, the free encyclopedia
Pèire Baile, nascut al Carlar de Baile, près de Pàmiars en País de Fois lo 18 de novembre de 1647, mòrt a Rotterdam lo 28 de decembre de 1709, es un filosòf e escrivan de lenga francesa
Pèire Baile | |
imatge:Pierre Bayle by Louis Ferdinand Elle.jpg Pèire Baile per Louis Ferdinand Elle | |
Naissença | 18 de novembre de 1647, Le Carlar de Baile, País de Fois |
---|---|
Decès | 28 de decembre de 1706, Rotterdam Províncias Unidas |
Ocupacion | Filosòf, escrivan |
Pèire Baile es lo segond filh d’un pastor protestant. Instrusit per son paire, apren lo grèc e lo latin. A causa de la pauretat de sa familha, deu esperar la fin dels estudis de son fraire aïnat, Jacòb, per començar sa carrièra a l'Acadèmia protestanta de Puèglaurenç.
En 1669, intra al collègi dels jesuistas de Tolosa e se convertís al catolicisme. Après dètz e set mes, lo 21 d'agost de 1671, abjura e torna al protestantisme. Coma «relaps», deu s'exiliar a Genèva, ont comença d'etudis de teologia e de filosofia e descobrís en autre la pensada de Descartes. ganha sa vida coma preceptor.
Torna incognito en França – pendent unes ans, signa del nom de Bêle – trabalhant coma preceptor a Roan (1674) puèi a París. En 1675, suls instanças de son amic Jacques Basnage, es candidat a un pòst d'ensenhaire a l’Acadèmia protestanta de Sedan ont, a la fins d’un concors e mercé al sosten de Pierre Jurieu, es nomenat professor de filosofia e d'istòria.
En 1681, dins l'encastre de las mesuras antiprotestantas, Loís XIV fa trencar l’Acadèmia de Sedan e Baile deu s'exiliar a las Províncias Unidas. Lo 8 de decembre de 1681, es nomenat professor de filosofia e d’istòria à l’Escòla illustra de Rotterdam. Publica en 1682 sa celèbra Letra sus la comèta, editat de nòu en 1683 jol títol de Pensadas divèrsas sus la comèta – qu'apondèt la seguida una Addicion e una Contunha. I denóncia las supersticions et l'idolatria, e desvolopa lo paradòxe de l'atèu vertuós. Critica l’Istòria del calvinisme de l'exjesuista Louis Maimbourg.
En 1684, Pèire Baile crea e redigís un periodic de critica literari, istoric, filosofic e teologica, les Nouvelles de la république des lettres (novèlas de las republica de las lètras) qu'encontra en tota l’Euròpa un rapid succès. Redigís de comptes renduts de libres publicats e dona totas menas d'entresenhas suls autors dins un estil e sus un ton que demòran abordables. Intra atal en relacion amb los sabents màger de son temps. I a alara pas de diferéncias neta entre la « literatura » e la « sciéncia »[1]. En 1687, Baile, malaut, deu abandonar la redaction d'aquel periodic que contunhèt subretot amb l'avocat Henri Basnage de Beauval, que crèa l'Istòria dels obratges dels sabents.
En 1685, après la revocacion de l’edicte de Nantas, Baile apren la mòrt en prison de son fraire Jacòb, qu'aviá refusat d'abjurar. Dins son Comentari filosofic sus aquelas paraulas de Jèsus Crist: « Constrenh los d’intrar », denóncia l'intoleleréncia e presica una toleréncia civila de totas las confessions crestianas, del judaïsme, de l'islam e quitament pels atèus. En 1690 paréis un Avís important als refugiats exortant los protestants al calm e a la somission politica, çò que provòca la colèra de Pierre Jurieu. Sos enemics, al cap de quines i a Jurieu, capitan a lo capvirar de sa cadièra en 1693.
En realitat, al delà de las querèlas personnalas, son doas concepcions politicas que s'afrontan. Jurieu es partisan de la teoria del contrat[2], e afirma que « lo pòble es aquel que fa los reis » e que « quand una de las doas partidas vien a violar aquel pacte, l'autra es desengatjada »[3]. Baile, seguent son « etica d'istorian »[3] presica una leialtat per França. De là, doas actituds practiqcas. Jurieu poja sos coreligionaris a sosténer Guilhèm III d'Aurenja Nassau contra Loís XIV per instaurar en França una republica. Baile estima caquela actitud riscada pels protestants franceses que sostendrián los adversaris de Loís XIV engatjat dins la guèrra de la Liga d'Augsborg.
Aquò epacha pas particularament pendant la preparacion de son Diccionari istoric e critica, òbra màger que prefigura l’Encyclopédie. Aquel Diccionari se vòl, d'en primièr, la correccion de las errors dels autors dels diccionaris pecedents. Mas Baile precisa son projècte dins la prefàcia:
« Alara vaquí de quin biais cabièri mon plan, per ensejar de trapar melhor lo gòst del public. Divisèri ma composicion en doas partidas: una es purament istorica, un raconte succinct dels fachs: l'autra es un grand comentàri, una mescla de pròvas e de discussions, ont fau intrar la censura de mai d'unas decas, e a vegada quitament una tirada de reflexions filosoficas; en un mot, pro de varietat per poder creire que per un luòc o per un autre cada espècia de lector trobarà çò que l'adoba. »
Verai labirint, aquel diccionari es compausat d’articles empeutats los uns dins los autres, en mai de las nombrosas notas e citas ont se trapa en realitat l'essencial de la reflexion. D’un cert biais, Baile, dins aquel diccionari, practic l’ipertèxte coma lo peritèxte es mai abondant que lo còrs del tèxte. Mejans una pensada en aparéncia erranta, l'ensenhament màger de Baile est que lo mond ne se redusís jamai a una vision manicquèa e supausa lo crosament permanent dels punts de vista e d'opinions contradictòrias.
Pierre Jurieu lo denóncia al consistòri coma impiu e, al Princi d’Aurenja, vengut rei d’Angletèrra, coma enemic de l’Estat e partisan secret de França. Mas mercé a la proteccion de Lord Shaftesbury, escapa aquel còp a las atacas dels persecutors. Los darrièr ans de Baile son consacrats a diferents escrichs, venent dins fòrça cases de criticas fachas sus son Dictcionri, que cerca lo rèste de sa vida a desvelopar. Morís de la tuberculòsi a Rotterdam lo 28 de decembre de 1706.
Baile es subretot conegut coma sceptic. Dins son Diccionari, l'agrada exumar las opinions mai paradoxalas e los fortificar d’arguments novèls, sens pasmens los prene al sieus compte. Pensa que l'objectivitat istorica es possible se se respècta los principis fondamentals de la critica istorica, mas qu'aquela objectivitat es pas la vertat e que l'error es sempre possibla: es causada per las prevencions, los prejutjats de l'educacion e las passions. Amb l’incredulitat que regna dins sos escrichs, es ja per son desir de la toleréncia un filosòf al sens del sègle XVIII e faguèt la dralha a Voltaire.
En 1906, una estatua en son onor foguèt erigida a Pàmias coma « reparacion d’un long oblit ».
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.