Camin de Sant Jaume

From Wikipedia, the free encyclopedia

Camin de Sant Jaume
Remove ads

Lo Camin de Sant Jaume (var. Chamin de Sant Jaume, Camin de Sant Jacme) (en galèc: Caminho de Santiago; en castelhan: Camino de Santiago; en basco: Done Jakue bidea; en aragonés SLA: Camin de Sant Jaime; en aragonés GO: Camín de San Chaime; en francés: Chemin de Saint Jacques) es un ensems de rotas d'Euròpa Occidentala que lei romieus lei percorron (crestians catolics mai que mai) per arribar a la vila de Compostèla, en Galícia. Aquí fan un romavatge en onor de Sant Jaume.

Pels articles omonims, vejatz Camin de Sant Jaume (omonimia).
Faits en brèu Tipe, Eponim ...

Certaneis estapas dau Camin de Sant Jaume son vengudas de luòcs de raionament religiós e culturau, sustot en Occitània, en Aragon, au Bascoat, en Espanha e en Galícia.

Mentre que lo percorrián fòrça a l'Edat Mejana, l'oblidèron un pauc puei mai a l'ora d'ara lei romieus li tornan donar una granda importància.

Segon Robèrt Lafont, lo Camin es un dei grands ais de circulacion que contribuisson a faire d'Occitània un espaci de relacions coerent dins l'istòria, amb una plaça essenciala entre la Peninsula Iberica e la rèsta d'Euròpa[1].

Dins la cultura populara, se ditz que de seguir la direccion de la Via Lactèa, dins lo cèu, de nuech, aquò mena a Compostèla. Aquò explica que la galaxia a recebut tanben lo nom de «Camin de Sant Jaume».

Remove ads

Los camins

Thumb
Patrimòni Mondial de l'UNESCO

Los de Compostèla son sus la Lista dau Patrimòni Mondiau de l'UNESCO jos lo nom de Camino francés e los Camins del Nòrd d'Espanha (inscipcion del temps de la session de 1993, cambiament de nom en 2015), de Camins de Sant Jaume en França (session de 1998).

Sites dels Camins de Sant Jaume al patrimòni mondial en Occitània

Aicí la lista dels sites dels Camins de Sant Jaume classificats al patrimòni mondial de l'umanitat:

Denomincacion Comuna
Catedrala de Sant Caprasi Agen
Glèisa de Senta Quitèira Aira
Ospici deu Plan e Capèla Nòsta Dauna de l’Assompcion, coneguda sota lo nom de Capela dels Templars puèi Capela dels Cavaliers de Malta Aranhoet
Glèisa de Sant Honorat Arle
Catedrala de Senta Maria Aush
Glèisa de Nòstra Dòna de Tramesaigas Audressenh
Catedrala de Senta Maria Baiona
Pont d'Artigas Bèumont de Tenarèsa
Cadetrala de Sent Andriu Bordèu
Basilica de Sent Seurin Bordèu
Basilica de Sent Miquèu Bordèu
Pont de Balandras Caors
Catedrala de Sant Estève Caors
Basilica de Nòsta Dama dau Pòrt Clarmont-Ferrand
Ostal de Dieu de Sant Jaume Clarmont-Ferrand
Pont de Dordon Concas de Roergue
Abadiala de Santa Fe Concas de Roergue
Pont Vièlh Espaliu
Pont sus Òlt Estanh d’Avairon
Espital de Sant Jaume Fijac
Glèisa de Nòsta Dauna deu Bon Pòrt Gavarnia e Gèdra
Dolmen 2 del Puèg Laglaire Grialon
Glèisa de Sent Laurenç Gèdeu
Collegiala Sent Pèir L'Arromiu
Glèisa de Sent Pèir La Seuva Majora
Anciana Abadia de la Seuva Majora La Seuva Majora
Anciana abadiala de Nòstra Dòna de la Nativitat Lo Boisson de Cadonh
Sant Jaume Lo Puèi de Velai
Catedrala de Nòstra Dòna Lo Puèi de Velai
Cloquièr e pòrge de l’anciana glèisa Mamisan
Abadiala de Sant Pèire e son clastra Moissac
Glèisa de Senta Maria Auloron
Glèisa Sent Jacme de Còth d'Ossan Ordins e Còth d'Ossan
Catedrala de Sent Front Periguers
Glèisa Nòstra Dòna del Borg Rabastens
Basilica del Sant Slavaire e cròta de Ròcamador Ròcamador
Glèsa de Sench Avit Sench Avit Senhor
Basilica paleocrestiana e capèla de Sant Julian Sent Bertran de Comenge
Anciana catedrala de Nòstra Dòna Sent Bertran de Comenge
Pont dels Pelegrins Sanch Èli d'Aubrac
Anciana abadiala Sant Geli
Anciana abadia de Gellone Sant Guilhèm dau Desèrt
Pònt dau Diable Sant Joan de Fòrcs
Glèisa de Sent Liunard Sent Liunard
Catedrala de Sent Líser e son clastre, palais episcopal Sent Líser
Abadia de Sent Sever Sent Sever de Lanas
Abadia de Sent Joan Sòrda l'Abadia
Basilica Nòsta Dauna deu Cap de las Tèrras Solac de Mar
Ostal de Dieu de Sant Jaume e pont vièlh Tolosa
Basilica de Sant Sarnin Tolosa
Anciana catedrala de Sent Jan Baptista Vasats
Basilica de Sant Just Vathcrabèra

Sèt tròces de la Via Podiensis (lo Camin del Puèi), totalizant aperaquí 160 km, son tanben inscrichs:

  1. 22 km entre Arüe e Òstavath (Pirenèus Atlantics).
  2. 17 km entre Las Binals e Sanch Èli d'Aubrac (Losera e Avairon).
  3. 17 km entre Sant Cosme e Estanh (Avairon).
  4. 35 km entre Leitora e Condòm (Gers).
  5. 18 km entre Montredond e Fijac (Òut).
  6. 22,5 km entre Faicelas e Cajarc (Òut).
  7. 26 km entre Bach e Caors (Òut).
Remove ads

Vejatz tanben

Nòtas

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads