Camin de Sant Jaume
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Lo Camin de Sant Jaume (var. Chamin de Sant Jaume, Camin de Sant Jacme) (en galèc: Caminho de Santiago; en castelhan: Camino de Santiago; en basco: Done Jakue bidea; en aragonés SLA: Camin de Sant Jaime; en aragonés GO: Camín de San Chaime; en francés: Chemin de Saint Jacques) es un ensems de rotas d'Euròpa Occidentala que lei romieus lei percorron (crestians catolics mai que mai) per arribar a la vila de Compostèla, en Galícia. Aquí fan un romavatge en onor de Sant Jaume.
Certaneis estapas dau Camin de Sant Jaume son vengudas de luòcs de raionament religiós e culturau, sustot en Occitània, en Aragon, au Bascoat, en Espanha e en Galícia.
Mentre que lo percorrián fòrça a l'Edat Mejana, l'oblidèron un pauc puei mai a l'ora d'ara lei romieus li tornan donar una granda importància.
Segon Robèrt Lafont, lo Camin es un dei grands ais de circulacion que contribuisson a faire d'Occitània un espaci de relacions coerent dins l'istòria, amb una plaça essenciala entre la Peninsula Iberica e la rèsta d'Euròpa[1].
Dins la cultura populara, se ditz que de seguir la direccion de la Via Lactèa, dins lo cèu, de nuech, aquò mena a Compostèla. Aquò explica que la galaxia a recebut tanben lo nom de «Camin de Sant Jaume».
Remove ads
Los camins

Los de Compostèla son sus la Lista dau Patrimòni Mondiau de l'UNESCO jos lo nom de Camino francés e los Camins del Nòrd d'Espanha (inscipcion del temps de la session de 1993, cambiament de nom en 2015), de Camins de Sant Jaume en França (session de 1998).
- Via Lemovicensis
- Via Podiensis
- Via Tolosana
- Via Turonensis
- Camin aragonés
- Camin navarrés
- Camin francés
Sites dels Camins de Sant Jaume al patrimòni mondial en Occitània
Aicí la lista dels sites dels Camins de Sant Jaume classificats al patrimòni mondial de l'umanitat:
Denomincacion | Comuna |
Catedrala de Sant Caprasi | Agen |
Glèisa de Senta Quitèira | Aira |
Ospici deu Plan e Capèla Nòsta Dauna de l’Assompcion, coneguda sota lo nom de Capela dels Templars puèi Capela dels Cavaliers de Malta | Aranhoet |
Glèisa de Sant Honorat | Arle |
Catedrala de Senta Maria | Aush |
Glèisa de Nòstra Dòna de Tramesaigas | Audressenh |
Catedrala de Senta Maria | Baiona |
Pont d'Artigas | Bèumont de Tenarèsa |
Cadetrala de Sent Andriu | Bordèu |
Basilica de Sent Seurin | Bordèu |
Basilica de Sent Miquèu | Bordèu |
Pont de Balandras | Caors |
Catedrala de Sant Estève | Caors |
Basilica de Nòsta Dama dau Pòrt | Clarmont-Ferrand |
Ostal de Dieu de Sant Jaume | Clarmont-Ferrand |
Pont de Dordon | Concas de Roergue |
Abadiala de Santa Fe | Concas de Roergue |
Pont Vièlh | Espaliu |
Pont sus Òlt | Estanh d’Avairon |
Espital de Sant Jaume | Fijac |
Glèisa de Nòsta Dauna deu Bon Pòrt | Gavarnia e Gèdra |
Dolmen 2 del Puèg Laglaire | Grialon |
Glèisa de Sent Laurenç | Gèdeu |
Collegiala Sent Pèir | L'Arromiu |
Glèisa de Sent Pèir | La Seuva Majora |
Anciana Abadia de la Seuva Majora | La Seuva Majora |
Anciana abadiala de Nòstra Dòna de la Nativitat | Lo Boisson de Cadonh |
Sant Jaume | Lo Puèi de Velai |
Catedrala de Nòstra Dòna | Lo Puèi de Velai |
Cloquièr e pòrge de l’anciana glèisa | Mamisan |
Abadiala de Sant Pèire e son clastra | Moissac |
Glèisa de Senta Maria | Auloron |
Glèisa Sent Jacme de Còth d'Ossan | Ordins e Còth d'Ossan |
Catedrala de Sent Front | Periguers |
Glèisa Nòstra Dòna del Borg | Rabastens |
Basilica del Sant Slavaire e cròta de Ròcamador | Ròcamador |
Glèsa de Sench Avit | Sench Avit Senhor |
Basilica paleocrestiana e capèla de Sant Julian | Sent Bertran de Comenge |
Anciana catedrala de Nòstra Dòna | Sent Bertran de Comenge |
Pont dels Pelegrins | Sanch Èli d'Aubrac |
Anciana abadiala | Sant Geli |
Anciana abadia de Gellone | Sant Guilhèm dau Desèrt |
Pònt dau Diable | Sant Joan de Fòrcs |
Glèisa de Sent Liunard | Sent Liunard |
Catedrala de Sent Líser e son clastre, palais episcopal | Sent Líser |
Abadia de Sent Sever | Sent Sever de Lanas |
Abadia de Sent Joan | Sòrda l'Abadia |
Basilica Nòsta Dauna deu Cap de las Tèrras | Solac de Mar |
Ostal de Dieu de Sant Jaume e pont vièlh | Tolosa |
Basilica de Sant Sarnin | Tolosa |
Anciana catedrala de Sent Jan Baptista | Vasats |
Basilica de Sant Just | Vathcrabèra |
Sèt tròces de la Via Podiensis (lo Camin del Puèi), totalizant aperaquí 160 km, son tanben inscrichs:
- 22 km entre Arüe e Òstavath (Pirenèus Atlantics).
- 17 km entre Las Binals e Sanch Èli d'Aubrac (Losera e Avairon).
- 17 km entre Sant Cosme e Estanh (Avairon).
- 35 km entre Leitora e Condòm (Gers).
- 18 km entre Montredond e Fijac (Òut).
- 22,5 km entre Faicelas e Cajarc (Òut).
- 26 km entre Bach e Caors (Òut).
Remove ads
Vejatz tanben
- (es) Camin de Sant Jaume
- (es) Caminosantiago.com
Nòtas
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads