From Wikipedia, the free encyclopedia
Ła łéngua catałana ła xe na łéngua romanxa parlada da 10 miłioni de àneme in Spagna, Fransa, Andora e inte el comun de Alghero, Sardegna. Inte ła Comunità Vałensiana el ciapa el nome de valencià, invese inte łe Isołe Bałeari el xe ciamà mallorquì. Ste tre varianti qua łe połe comunque èsar considerà tre varianti de ła stesa łéngua, co poche difarense dovue ai sviłupi tònomi che łe ga avuo inte i ùltimi do o tre secołi.
català e valencià | |
---|---|
Nome locaƚe | Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value). |
Tipo | łéngua e łéngua viva |
Parlà in | Spagna, Fransa, Sardegna(Alghero) |
Autòctono de | Catełogna, Comunità Vałensiana, Ìzołe Bałeari, Andora, Frangia d'Aragona (it) , El Carche (it) , Catalogna del Nord (it) , Alghero, Aragona, Rejon de Mùrcia e Pirenei Orientałi |
Parlanti | |
Totałe | 10 miłlioni (2021 ) |
Clasifega | 75 |
Caratarìsteghe | |
Scritura | Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value). |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue itàłeghe łéngue romanze łéngue romanze osidentałi łéngue gało-ibèreghe łéngue galorromanze łéngue ocitano-romanze | |
Statuto ofisałe | |
Lengua ofisałe in | Catałogna, Alghero, Onion Eoropea |
Regoƚà da | Institut d'Estudis Catalans (it) e Acadèmia Valenciana de la Llengua (it) |
Istòria | history of Catalan (en) |
Còdazi | |
ISO 639-1 | ca |
ISO 639-2 | (B)cat, (T)cat |
ISO 639-3 | cat |
ISO 639-6 | iren |
SIL | CAT |
Glottolog | stan1289 |
Linguasphere | 51-AAA-e |
Ethnologue | cat |
ASCL | 2301 |
Linguist List | cat |
IETF | ca |
Toco in lengua | |
Declarasion Universaƚe dei Deriti de l'Omo, art. 1 Dichiarasion universałe dei diriti de l'Omo - Art.1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals in dignitat i in drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. | |
Destribusion zeogràfega | |
Espansion lenguìstega rezaltada dal cołore |
L'uxo łeterario del catałan l'è antico ben: i primi scriti famuxi in catałan i stà fati inte el Medioevo da Ramon Llull, un poeta, scritor, teòłogo, fiłoxofo de Maiorca che el savéa anca l'àrabo. El ga scrito i só tratati conbinando ła vixion fiłoxòfica europèa de l'època co łe conosense matemàtiche àrabe e donca el catałan el xe stà ła prima łéngua neolatina doparà par parlar de łe prime robe sientìfiche (par el mètodo galileian moderno bexon' spetar invese Céco Ronchiti che el ga scrito in vèneto padovan antigo el "Dialogo de Cecco da Ronchitti da Bruzene in perpuosito de la stella Nova").
Inte i primi ani del 1800 ghe xe stai tentativi de recuperar e promóvar l'uso del catałan (dai pi considerà ormai un diałeto), del qual el pi inportante el xe stà ła Renaixença, un movimento letarario che el ga dà el via a ła renasesta de ła leteradura catałana. Inte i primi del '900 Pompeu Fabra el ga portà a fin l'unificasion del ła grafìa (normałixasion) in maniera da raprexentar łe diverse varianti co na ortografìa ùnega. Questo el ga dà un forte inpulso a ła produsion łibraria, teatrałe, de xornałi e quindi al riconosimento del catałan cofà łéngua. Durante ła ditatura franchista l'uso del catałan el xe tornà a èsar proibìo e xe stà propagandà ła vixion del catałan cofà diałeto (o sia variante) del spagnoło.
Dal 1979, el xe stà riconosesto cofà łéngua a l'interno de ła comunità tònoma de ła Catałogna e xe stà romovesto l'uso uficiałe e l'insegnamento su łe scołe. El catałan el xe ła łéngua uficiałe, insieme al castijan, anca inte ła Comunità Vałensiana, inte łe Isołe Bałeari e in Aragona. Inoltre el catałano el xe l'ùnega łéngua uficiałe inte el Stato de Andora. Dal 2005 el xe stà anca riconosesto cofà łéngua co-uficiałe de l'Union Eoropea.
El catałan, come el vèneto, el xe na łéngua fata de tante varianti.
El catałan stàndard el vien parlà soratuto co ła variante de Barsełóna ma el vien scrito tegnendo cónto de tute łe varianti.
Latin † · Latin volgare † Romanzo insulare: Sardo (Sardo campidanexe · Sardo logudorexe) Romanzo ocidentałe Grupo iberico: Aragonexe · Asturian · Gałisian · Leonexe (Mirandexe) · Portoghexe · Spagnoło/Castiglian Gruppo galo-romanzo: Catałan · Francexe · Furlan · Francoprovensal · Ladin · Ocitan · Romancio · Vałon · Vèneto Romanzo orientałe Grupo italian: Corso · Gałurexe · Sasarexe · Itałian (Diałeti itałiani) · Napołetan Grupo siciłian: Siciłian Grupo balcanico: Rumeno · Dalmatico † · Istrioto Romanzo meridionałe: Mozarabico † |
Controło de autorità | LCCN (EN) sh85020782 · GND (DE) 4120218-1 · BNF (FR) cb11937940w (data) · BNE (ES) XX528064 (data) |
---|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.