28 de setenbre

data From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El 28 de setenbre el ze el 271° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 272° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 94 dì.

xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto · setenbre 2025 · otobre · novenbre ·diçenbre
  Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma  
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Remove ads

Avegnimenti

  • 351 – L'inperatore roman Costanso II el dèzema l'uzurpatore Magnènsio inte ła bataja de Mursa Majore
  • 365Procòpio el vien proclamà inperatore roman a Costantinòpułi in opozision a Vałente
  • 1066Gulielmo I de Inghiltera el invade l'Inghiltera
  • 1106Bataja de TinchebrayEnrico I de Inghiltera el vinse contra de so fradeło, Roberto II de Normandia
  • 1394 – Elesion de l'Antipapa Benedito XIII
  • 1396 – L'inperatore otoman Bayezid I el dèzema un'armada cristiana a Nicòpułi
  • 1448Cristian I el vien incoronà re de Danemarca
  • 1464Corrado da Fogliano el divien goernatore de Zènoa par i Sforsa de Miłan
  • 1542 – El navigatore portogheze Juan Rodríguez Cabrillo el riva in cueła che oncó ła ze San Diego (California)
  • 1708Piero el Grando el dèzema i svedezi inte ła bataja de Lesnaja
  • 1779Samuel Huntington el vien ełezesto presidente del Congreso continentałe
  • 1781 – Forse americane, suportae da na flota franseze łe scumìsia l'asèdio de Yorktown Heights, in Virginia, inte el contesto Guera de indipendensa americana
  • 1821 – El Mèsego firma ła so definitiva declarasion de indipendensa
  • 1823Leon XII el vien ełezesto Papa
  • 1844Oscar I de Svèsia-Norveja el vien incoronà re de Svèsia
  • 1864
  • 1867Toronto (Ontario) ła divien capitałe del Cànada
  • 1868 – La bataja de Alcołea ła costrenze ła rezina Izabeła II de Spagna a scanpar in Fransa
  • 1871 – El Braziłe el aprova na leje che lìbara i futuri fiołi dei s-ciavi.
  • 1877 – Itàlia: Fondada a Parma ła Barilla
  • 1928 – Itàlia: ła vien istituia ła Federasion Italiana Rugby (FIR)
  • 1938 – Scumisia ła Confarensa de Monaco intrà Zermània, Fransa, Gran Bretagna e Itàlia
  • 1939Seconda guera mondiałe:
    • Zermània e Union Soviètega łe se mete de acordo su ła spartision de ła Połònia dopo de gaverla invadesta
    • Estònia, Letònia e Lituània łe ghe toca par forsa firmare un "Pato de anesion e mùtua defeza" che el permeteva l'ingreso de łe trupe sovièteghe
  • 1950 – Entrada a l'ONU de l'Indonezia
  • 1951 – Descuerta de un satèłite de Zove, Ananke
  • 1958
    • La Fransa ratìfega na nova costitusion; ła se forma ła cuinta repùblega
    • La Guinea ła vota par l'indipendensa da ła Fransa
  • 1961 – La Sìria ła se retira da ła Repùblega Àraba Unia
  • 1973
    • Atentà al pałaso de ła ITT de New York, par protesta contro del coinvolzimento de ła ITT inte el colpo de Stato de l'11 de setenbre in Ciłe
    • La Metro-Goldwyn-Mayer ła se fèdera co ła United Artists par evitar ła bancarota
  • 1994 – El tragheto Estonia el nega inte el Mar Bàltego, 852 morti
  • 1995Bob Denard e un grupo de mersenari i tołe el controło de łe Comore co un colpo de Stato
  • 2000
    • Ła scumìsia l'Intifada de al-Aqsa, dopo de na vizita de Ariel Sharon a ła moschea de al-Aqsa
    • Referendum in Danemarca: col 53,1% de łe votasion, i prevałe i "no" a ła proposta de adosion de l'eoro
  • 2003 – L'Itàlia ła se cata al scuro par colpa de un cołosałe black out
  • 2005
  • 2010 – In Mèsego na frana ła travolta na sitadina, pì de 300 łe caze sepełeste , pì de 100 i desperdesti
  • 2015 – In Eoropa ła ocore l'ùltema eclise lunare de ła tètrade, che par na coincidensa astronòmega ła casca inte el perizeo lunare. Se parla de Superluna
  • 2018 – In Indonèzia, su l'ìzoła de Sulawezi, un teramoto de magnitùdene 7.5 el fa morir 2.256 persone
Remove ads

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Internasionałi

  • Dì de Asion Globałe par l'entrada a l'aborto legałe e seguro
  • Dì Internasionałe del Derito de entrada Universałe a ła Informasion
  • Dì Mondiałe de ła Ràbia

Nasionałi

  • bandiera Arzentina: Dì del Microbiòłogo.
  • Repùblega Ceca: Dì de l'Istà.
  • Taiuan: Dì del Maestro.
  • bandiera Fransa: Calendàrio republegan franseze: Dì de ła Carota, sétemo dì del meze de Vendimiàrio.

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

Remove ads

In altri projeti

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads