Hungría
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hungría[19] ye un estáu européu, miembru de la Xunión Europea. Cuenta con 93.030 km². La so capital ye Budapest. Llenda con Austria, Eslovaquia, Ucraína, Rumanía, Serbia, Croacia y Eslovenia.
Hungría Magyarország | |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu soberanu | |||||
| |||||
Himnu nacional |
Isten, áldd meg a magyart | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial |
Magyarország (hu) Maďarská republika (cs) la Hongrie (fr) | ||||
Capital | Budapest | ||||
Forma de gobiernu | República parllamentaria | ||||
Presidente d'Hungría | Tamás Sulyok (dende 5 marzu 2024) | ||||
Primer Ministru d'Hungría | Viktor Orbán (dende 29 mayu 2010) | ||||
Llingües oficiales | húngaru | ||||
División |
ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques |
ver
| ||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 47°N 19°E | ||||
Superficie | 93011.4 km² | ||||
% agua | 0,74% | ||||
Llenda con | Eslovaquia, Ucraína, Rumanía, Serbia, Croacia, Eslovenia y Austria | ||||
Puntu más altu | Kékes (es) | ||||
Puntu más baxu | Gyálarét (es) | ||||
Demografía | |||||
Población | 9 603 634 hab. (1r ochobre 2022) | ||||
Densidá | 103,25 hab/km² | ||||
Xentiliciu |
húngaru[17] húngara[18] húngaro (xéneru neutru) | ||||
Esperanza de vida | 75,56829 años | ||||
IDH | 0,846 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 1,35 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda | forintu húngaru | ||||
PIB nominal | 181 848 022 230 $ (2021) | ||||
PIB per cápita | 37 128 $ (2021) | ||||
Bancu central | Bancu Nacional d'Hungría | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .hu | ||||
Códigu telefónicu | +36 | ||||
Códigu ISO | 348 / HUN / HU | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00, UTC+02:00, Europe/Budapest (en) y Hora central europea | ||||
kormany.hu… | |||||
Dempués del pasu pel territoriu de pueblos como los celtes, los romanos, los hunos, los eslavos, los xépidos y los ávaros, nel sieglu IX d.C. el gran príncipe Árpád fundó Hungría. El so bisnietu Esteban I aportó al tronu nel 1000 y convirtió el reinu al cristianismu. El Reinu d'Hungría esistió mientres casi mil años y en dellos momentos de la so historia aportó a unu de los centros culturales del mundu occidental. Tres la derrota maxar na batalla de Mohács énte los otomanos, gran parte d'Hungría integró l'imperiu otomanu mientres 150 años (1541–1699). Dempués, Hungría integróse nos dominios de los Habsburgu y más tarde formó parte del Imperiu austriacu, dientro del cual llogró autonomía como Reinu d'Hungría dende 1867 convirtiéndose ésti en Imperiu austrohúngaru.
Hungría foi una potencia hasta'l final de la Primer Guerra Mundial, cuando la derrota llevó a la firma del Tratáu de Trianon que-y supunxo la perda de más de dos tercios del so territoriu. Na Segunda Guerra Mundial el país lluchó nel bandu del Exa y tamién sufrió importantes perdes materiales y humanes. Ente 1947 y 1989 Hungría tuvo rexida por un gobiernu comunista, un periodu nel que foi'l centru de l'atención mundial pola Revolución de 1956 y pola pionera apertura de la so frontera con Austria en 1989, fechu qu'aceleró'l colapsu del Bloque comunista.
Dende 1989 Hungría ye una república parllamentaria democrática y ye considerada un país desenvueltu. Ye un destín turísticu importante, pos atrai a más de diez millones de visitantes tolos años. El país cunta col mayor sistema de cueves d'agües termales del mundu, el mayor llagu d'Europa Central, el llagu Balatón, y les mayores praderíes naturales del Vieyu continente, en Hortobágy.