Àrab

llengua semítica / From Wikipedia, the free encyclopedia

La llengua àrab (en àrab: اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya) és la llengua parlada en origen pel poble àrab. És una llengua semítica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nord-sahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint estats i cooficial en almenys altres sis; així mateix, és la llengua oficial de la Lliga Àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de les Nacions Unides.

Disambig_grey.svg Per a altres significats, vegeu «àrab (desambiguació)».
Lang-ar.gif
Banderes dels estats de llengua àrab

L'origen de la llengua àrab es remunta al segle ii de la nostra era. La tradició oral considera, això no obstant, que és una llengua revelada directament a Ismael, fill d'Abraham i Agar. Les primeres traces de l'escriptura àrab es remunten més enllà del segle vi.

La llengua àrab comprèn tant una varietat estàndard que es fa servir en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius (àrab fus·ha o àrab clàssic, اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya), com nombrosos dialectes locals, que a voltes arriben a ser incomprensibles entre si a causa de diferències lèxiques i fonològiques, mentre que mantenen més continuïtat en el pla sintàctic.[1] La denominació d'aquesta llengua en el mateix idioma àrab és (al-luḡa) al-ʿarabiyya, ‘la (llengua) àrab’, tot i que en alguns dialectes, com en l'egipci, es denomina (al-lisān) al-ʿarabī (en gènere masculí).

Oops something went wrong: