From Wikipedia, the free encyclopedia
Age & Scarpelli és el nom artístic del duo de guionistes format per Agenore Incrocci (Brescia, 4 de juliol de 1919 - Roma, 15 de novembre de 2005) i Furio Scarpelli (Roma, 16 de desembre de 1919 - Roma, 28 d'abril de 2010).[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | duo pseudònim col·lectiu |
Format per | |
Inclinats a l'humor popular i a la sàtira, van treballar amb una vena inesgotable en la vena còmica de la primera postguerra primer, en l'anomenada comèdia italiana després, treballant amb els màxims exponents del gènere, de Monicelli (I soliti ignoti, 1958; La grande guerra, 1959; I compagni, 1963; L'armata Brancaleone, 1966; Romanzo popolare, 1974) a Germi (Sedotta e abbandonata, 1964; Signore e signori, 1966), de Dino Risi (I mostri, 1963; Straziami ma di baci saziami, 1968), a Comencini (Tutti a casa, 1960) i Scola (C'eravamo tanto amati, 1974).[2]
Al llarg dels anys sovint han preferit treballar per separat, Age principalment amb Risi (Dagobert, 1984), Scarpelli amb Scola (Maccheroni, 1985; La famiglia, 1987; Il viaggio di Capitan Fracassa, 1990, La cena, 1998; Concorrenza sleale, 2001) i amb Carlo Lizzani (Cattiva, 1991, Celluloide, 1995).
Molt més actiu que Age, que va escriure el guió per Il conte Max de Christian De Sica, Scarpelli ha signat (sovint en col·laboració amb el seu fill Giacomo) guions per Michael Radford (Il postino, 1994), Roberto Cimpanelli (Un inverno freddo freddo, 1996), Enzo d'Alò (Opopomoz), 2003) i per Paolo Virzì (Ovosodo, 1997; N - Io e Napoleone, 2006).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.