Assemblea de Pau i Treva de Fondarella, convocada per Alfons I, en que defineix l'espai territorial dels acords presos per aquestes assemblees com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus»), en posteriors ratificacions, aquest espai territorial s'entendrà definit com el de Catalunya - 1173.
Liber feudorum maior, cartulari que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella - 1192.
El jurista i eclesiàstic Pere Albert, relligant el dret romà amb els usos i costums catalans, escriu el Tractatus de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos, després traduïda i coneguda en català com a Commemoracions de Pere Albert. La seva obra contribuir a definir els diversos estatus legals de la pagesia catalana, distingint a tal efecte entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. - 1250.[2]
Davant de les disputes entre juristes sobre l'aplicació de la llei visigoda o el dret romà, les Corts Catalanes celebrades a Barcelona el 1251 estableixen la prioritat del s Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests caldria recórrer als costums provats o al seny natural - 1251.[3]
Aparició del dret marítim internacional a terres catalanes
Creació del Consell de Cent - l'any 1265, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts. Així mateix, són el primer parlament europeu en que el rei necessita l'aprovació i que dicta unes constitucions amb un rang superior al dels edictes reials i que obliguen per tant al propi rei:
«Volem, statuïm e ordenam: que si nós o los successors nostres constitutió alguna general o statut fer volrem en Cathalunya, aquella o aquell façam de approbatió e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Cathalunya, o ells apellats, de la major e de la pus sana part de aquells».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)
Jaume el Just ocupa l'illa de Sardenya - 1291 - 1327 i més tard engrandeix els seus dominis amb els ducats Atenes i Neopàtria. Els Usatges de Barcelona s'estenen als nous dominis grecs.
Guerra civil catalana entre Joan II i la Diputació del General. La guerra deixa el país exhaust, sense donar resposta a les reivindicacions populars - 1462.
Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. Les dues corones mantenen les seves característiques econòmiques (moneda pròpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les tradicions legals i institucionals. És la data reivindicada per alguns, no sense discussió, com la del naixement d'Espanya.
Contractes d'assegurança marítima a Catalunya, dels més antics que es conserven - 1476.
Les Corts Catalanes presidides per Ferran II aproven la Constitució de l'Observança, amb el que s'estableix el sotmetiment nominal del rei i els seus oficials a les lleis del Principat - 1481.
Ferran el Catòlic signa la Sentència de Guadalupe - 1486 per tal de donar solució als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el règim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetuïtat) i viu als masos.
El jurista i polític Joan Pere Fontanella publicà De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus, en el que tractà sobre les capitulacions matrimonals en el dret català, essent considerat font d'interpretació del dret en causes a Catalunya fins a la compilació de 1960 - 1612.
Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
Joan Pere Fontanella publicà el Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, recull de jurisprudència de sentències de la Reial Audiència de Catalunya - 1639.
Les Corts Catalanes celebrades a Barcelona i presidides per Felip V institueixen el Tribunal de Contrafaccions, òrgan judicial paritari entre el rei i els braços que s'encarrega de resoldre qualsevol acció per part del rei, o dels oficials del rei, contrària a l'ordenament constitucional català.
Les darreres Corts Catalanes, celebrades a Barcelona el 1705-1706, reconeixen com a rei el pretenent Habsburg Carles III i aproven per pressió del rei que els Borbons no podran ser mai comtes de Barcelona. Aquesta constitució va ser força discutida, per anar contra l'esperit del pactisme. Així mateix, aproven la inviolabilitat de correspondència i la millora del Tribunal de Contrafaccions.
Carles III marxa immediatament cap a Àustria, en morir el seu germà Josep I d'Habsburg, on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort - 1711.
El Decret de Nova Planta - 1716 deroga de fet les Constitucions de Catalunya de forma il·legal, ja que, segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sinó en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52)
El Decret aboleix el dret polític i administratiu emanat de la legislació del Principat, així com les seves institucions principals: Les Corts Catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent. Reforma la Reial Audiència, configurant-se en el nou centre de poder polític de Catalunya i expressió del nou sistema absolutista al país. No obstant, es manté el dret civil, mercantil i penal català.
L'Avalot de les quintes, contra el sistema castellà imposat a Catalunya pel qual un de cada cinc minyons s'incorpora de manera obligada a l'exèrcit espanyol, fa evidents les discrepàncies internes entre els dirigents monàrquics espanyols i els republicans catalans - 1773.
La Guerra del Francès i la restauració de l'absolutisme
Napoleó concedeix un govern propi a Catalunya, depenent directament de l'emperador. Política conciliatòria del governador Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restitució dels furs i privilegis.
Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francés - 1814, restableix l'absolutisme i invalida la Constitució de les Corts de Cadis.
Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constitució i s'engega un procés reformista que aboleix el règim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
Unificació del dret penal espanyol, provocant l'abolició definitva del dret penal català - 1822.
Dècada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i els sectors conservadors de la societat, aconsegueix restablir la monarquia absoluta i els darrers intents de resistència del règim liberal emanat la Constitució de Cadis queden del tot ofegats.
Promulgació del primer codi de comerç espanyol, es deroga el dret mercantil català - 1828.
Carlisme i liberalisme
Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat que es forja: la liberal i la carlina.
Desamortització de Mendizábal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el qual pretén dinamitzar la producció agrària i consolidar la propietat privada.
Abolició definitiva del règim senyorial a Espanya - 1837.
Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretén reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Pacte de Tortosa republicans federals catalans propugnen el retorn de la Corona d'Aragó sota un estat republicà de caràcter federal - 1869.
Constitució de 1869 que estableix un sistema polític liberal democràtic per primera vegada a l'estat espanyol: instaura el sufragi universal masculí i les lliberats individuals.
El pretenent carlí Carles VII signa un decret a Estella pel qual restableix la Generalitat, li atorga un llistat de competències polítiques i es compromet a la restitució de les Constitucions catalanes. La Generalitat carlina s'instal·la provisionalment a Sant Joan de les Abadeses - 1874.
Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat català dins la Federació espanyola. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols - 1883.
El jurisconsult Manuel Duran i Bas defensa com a ponent al congrés de juristes espanyols el manteniment dels drets civils com a drets forals dels territoris on encara es mantenia, entre ells Catalunya, davant la redacció del nou Codi Civil espanyol, el qual fou finalment promulgat el 1889. Finalment, el Codi Civil va incloure un apèndix en el que es respectaven els drets forals que estiguessin vigents, aplicant-se el Codi només com a supletori en aquests territoris - 1885.
Les Bases de Manresa per la Constitució Regional Catalana. Tornen a reclamar el restabliment d'un poder autònom per a Catalunya - 1892.
La Direcció General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el català a les comunicacions telefòniques interurbanes i als telegrames, caldrà que un Reial Decret ho autoritzi poc després - 1896.
Establiment de la Mancomunitat de Catalunya. Catalunya recupera la unitat administrativa perduda el 1833, però la institució no posseeix poder legislatiu o polític - 1914.
La dictadura de Primo de Rivera aboleix la Mancomunitat de Catalunya - 1925
Pacte de Sant Sebastià per enderrocar la monarquia borbònica i establir la República Espanyola. S'hi pacta la provisió d'autonomia per a Catalunya amb els partits catalanistes - 1930.
República Catalana de Francesc Macià i el primer Estatut d'Autonomia
Fundació del Tribunal de Cassació, màxim òrgan judicial de la Generalitat, tenia jurisdicció última en dret civil i en dret administratiu pel que feia a la legislació autònoma, així com jurisdicció completa en dret civil català. No obstant, no en posseïa en els àmbits penal i polític - 5 de març de 1934.
El Parlament aprova la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, que elimina el principi d’autoritat del marit i estableix la igualtat entre la parella - 19 de juny de 1934.
Supressió dels governadors civils, completant la unificació del poder polític autònom - 1934.
Fets del sis d'octubre: el 1934, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) passa a formar part del govern espanyol. En resposta, Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. El govern de la República suspèn l'Estatut d'Autonomia i el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat - 6 i 7 d'octubre de 1934.
La dictadura franquista decreta l'abolició completa de la legislació catalana, així com les sentències del Tribunal de Cassació, privant així al dret civil català de fonts de producció - 8 de setembre de 1938.
Barcelona obté la Carta Municipal, document que estableix el règim especial del municipi de Barcelona. Es considera una victòria personal de l'alcalde franquista del moment, Josep Maria de Porcioles - 1960.
Segon Congrés Jurídic Català. S'hi proposa la revisió de la l'aplicació de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, l'estatut de la dona, la filiació, la paternitat i l'empresa agrícola - 1971.
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 13/1984, del 20 de març, adaptant la Compilació del dret civil especial de Catalunya de 1960 al nou ordre democràtic - 1984.
Aprovació del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya - 1991.
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, reconeixent per primera vegada a l'estat espanyol la unió de parelles del mateix sexe - 1998.
Segle XXI
El Parlament de Catalunya aprova el Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya - 30 de desembre de 2002.
Procés participatiu sobre la independència de Catalunya - 9 de novembre de 2014.
El Parlament aprova el Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya pel Parlament, finalitzant d'aquesta manera la codificació del dret civil català - 8 de febrer de 2017.
El Parlament aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, declarant il·legals i nuls, a Catalunya, els tribunals i consells de guerra de la dictadura franquista, així com totes les seves sentències i resolucions - 29 de juny de 2017.[10]
El Parlament aprova la llei del Codi Tributari de Catalunya i els Llibres Primer, Segon i Tercer del Codi - 28 de juliol de 2017.