From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Vallés Roselló (Tortosa, 16 de desembre del 1820 - València, 18 de febrer del 1912) va ser un destacat militar carlí que va viure les tres carlinades. El seu pare, Antoni Vallès, voluntari des dels inicis de la primera guerra carlina i cap d'una partida de Ramon Cabrera, va ser afusellat a Tortosa el 1835. El 10 de setembre d'aquell any, Francesc s'incorporava amb només 14 anys, com a cadet d'infanteria al 1r Batalló de Tortosa de les forces de Cabrera.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 desembre 1820 |
Mort | 18 febrer 1912 (91 anys) |
Activitat | |
Ocupació | militar |
En la Primera Guerra, Vallès participà en 69 accions i va ser ferit tres vegades, sempre a les files del 1r Batalló de Tortosa. La seva trajectòria durant el conflicte fou relatada pel mateix Vallès en el seu expedient militar.[1]
Els fets més destacables durant la campanya del 1835 foren:
Els fets més destacables durant la campanya del 1836 foren:
Els fets més destacables durant la campanya del 1837 foren:
Els fets més destacables durant la campanya del 1838 foren:
Els fets més destacables durant la campanya del 1839 foren:
Els fets més destacables durant la campanya del 1840 foren:
Després de l'última derrota a Berga, Vallès s'exilia a França i, després a Amèrica. El 1848 torna i s'instal·la a Alcalá de Xivert, on es casarà amb Carme Girona i tindrà almenys un fill, Lluís Vallés Girona, que seguiria els passos del seu pare en la militància carlina.
Durant aquest període prendrà part activa en la política local, dirigint una de les faccions del partit carlí d'Alcalà, coneguda com la de la capa, rivalitzant amb el grup de la manta, encapçalat per Pasqual Cucala Mir.
El 28 de maig del 1870 s'expedeix a Tour de Peilz el nomenament de coronel d'infanteria de l'exèrcit carlí, signat pel secretari de Carles VII, Joaquín Elío, amb efectes a partir de l'11 d'agost del 1870.
Durant la Tercera guerra carlina, Vallès, Cucala i Segarra, esdevindran els tres capitosts més destacats del moviment carlí al Maestrat. Però entre la primavera-estiu del 1872 i l'estiu del 1875, Francesc Vallès passarà de ser la màxima autoritat militar carlina del Maestrat a veure's totalment postergat dins l'estructura jeràrquica de l'exèrcit. Potser per aquest motiu, quan s'acabaria la guerra a la zona, Vallès s'acolliria a l'indult que oferiria l'anomenat Conveni de Cabrera.
Amb el grau de coronel, Vallès inicia el juny del 1872 les seves activitats militars, que es desenvoluparan inicialment sobretot a les comarques del Montsià, el Baix Ebre i el Priorat. Durant el 1872 ocuparà el càrrec de comandant general de la província de Tarragona, destacant en les accions de la Bisbal de Falset el 25 d'agost contra les forces del coronel Capa, la de la Pobleta del 14 de setembre i la del 30 de setembre a la Palma i la Pobleta de Granadella, on fou ferit i per la qual el 4 de novembre del 1872 rebé el nomenament de brigadier per part de Carles VII.
Durant la primera meitat del 1873 participà en els següents fets d'armes:
El 9 d'agost, amb el nomenament de l'Infant Alfons de Borbó com a comandant general del Maestrat, Vallès creuà l'Ebre cap al territori del Maestrat, amb uns centenars de voluntari i el capitost Ramon Piñol, Panera.
De seguida, s'organitza l'anomenada Divisió del Maestrat en una trobada celebrada als Ports de Beseit entre Vallés, Cucala, Segarra, Polo i altres caps. Havia d'estar composta per 5 batallons, a les ordres de Cucala, Segarra, Polo, Panera i Vallès, respectivament.
Fins a finals d'any 1873, participarà en les següents accions:
El 15 de setembre Tomàs Segarra havia entrat a Benicarló amb ordres de Vallès de prohibir i castigar la incorporació a les files governamentals, així com les delacions a les autoritats del pas de forces carlines.
El 7 de novembre l'Infant Alfons era nomenat Comandant General de Catalunya i del Centre, i per tant màxima autoritat militar carlina al Maestrat.
El fet d'armes més destacat d'aquest any fou la presa de Vinaròs per part de les tropes de Segarra i Vallès la nit del 17 febrer. La població era defensada pel coronel Diego Navarro amb una força de 700 efectius, entre soldats de l'exèrcit regular i membres de la Milícia Nacional. Els carlins s'apoderaren de 800 fusells, set canons de gran calibre i una enorme quantitat de municions, queviures i equipaments de guerra. Quasi al mateix temps es produí la presa d'Amposta, la qual cosa va produir un gran efecte en la tropa.
El 24 de febrer Vallès fou nomenat Mariscal de Camp per Carles VII.
El 24 de maig, Alfons de Borbó i Àustria-Este i la seva esposa Maria de les Neus de Bragança, creuaren l'Ebre per Flix, dirigint-se al Maestrat. Vallès rebé l'ordre de protegir la marxa del batalló de zuaus que acompanyava Alfons Carles, però tement-se una emboscada per part de les forces del general Salamanca i considerant que els zuaus venien protegits per les forces de Tristany, decidí tirar enrere. Aquesta acció va suposar que Vallès fos destituït immediatament del càrrec de Comandant General del Maestrat i se'l va voler compensar amb el comandament de les forces de Xelva, però ho refusà. Segons les memòries de l'esposa de l'Infant Alfons Carles, Maria de les Neus de Bragança, a l'enuig pel no compliment de les ordres rebudes en el trasllat cap a la zona Centre, s'hi afegia la suposada inactivitat de Vallès en el Maestrat, on no hauria sabut aprofitar la superioritat sobre les forces liberals i la situació de la Reial Hisenda carlina, amb 9 mesos de contribucions avançades malgrat importants endarreriments en la paga dels soldats.[4]
El mes d'octubre, Alfons i Maria de les Neus abandonaren Espanya, cansats de les indisciplines d'alguns caps i contrariats per la separació de l'exèrcit del Centre i el de Catalunya decidit per l'alt comandament carlí.
El desembre és nomenat Antonio Lizárraga Esquiroz nou Comandant General de l'exèrcit del Centre, atorgant a Vallès la Comandància General de Conca i Guadalajara, substituint el brigadier Ángel Casimiro Villalaín.
Acompanyant Lizárraga en el fracassat intent d'aïllar Madrid, Vallès aconseguiria la presa de Molina de Aragón el 13 de gener del 1875. Seria aquesta l'última acció militar destacada en la que intervindria.
La substitució de Lizárraga per Dorregaray en la Comandància General del Centre el mes de gener del 1875, assenyala el final de l'activitat de les forces carlines al Maestrat i la definitiva caiguda en desgràcia del brigadier Vallès.
El dia 11 de març del 1875 es firmava a l'hotel Mirabeu de París, el conveni on Cabrera reconeixia Alfons XII com a rei a canvi del manteniment dels furs a les províncies basques i a Navarra, així com el respecte als graus dels militars carlins que s'acollissin a indult.
Vallès era novament acusat d'infidència i tancat a la presó de Beseit. Allí es trobava a primers de juliol, quan les forces carlines de Dorregaray abandonaven el Maestrat, creuant l'Ebre per Casp.
Vallès, així com el seu fill Lluís, es va presentar a les autoritats liberals de Tortosa el dia 15 de juliol i el 26 realitzava per escrit el reconeixement del rei Alfons XII, adherint-se al Conveni de Cabrera. De Tortosa va passar a València i el 31 d'agost fou emesa l'ordre de ser traslladat al dipòsit de carlins presentats a indult d'Àvila. Allà, la Junta Clasificadora de Carlistas Presentados inicià els expedients destinats a comprovar la veracitat de les dades aportades per tots aquells militars carlins acollits a indult. Francesc Vallès va intentar demostrar la seva graduació de Mariscal de Camp i la possessió de la Gran Cruz de la Real Orden Americana de Isabel la Católica, però només se li reconegué el dret a indult.
Acabada la guerra, se n'anà a viure a València, on moriria el 18 de febrer del 1912 amb 91 anys.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.