article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.
Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:[lower-alpha 1]
Diagrama QAPF de roques volcàniques
Diagrama QAPF de roques plutòniques
Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
«Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques[2] on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[3][4]
«Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.[7]
L'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.[9][11]
«Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.[9][16]
«Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.[9][17]
Nom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.[21]
La basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.[9][25]
«Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.[9][26]
«Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «biotita» i «nefelina».[29]
La boninita és una roca andesítica[32] rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.[33]
La borengita és una roca afanítica ultrapotàssica[34] formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.[35]
«Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).[36]
El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[4][37]
Variable
Bretxa-tuf
Roca piroclàstica on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas lapil·li).[4][38]
«Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquitestefrítiques.[40]
«Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.[49]
La dacita és una roca dacítica amb minerals fèlsics. Presenta un contingut modal de quars superior al 20%, i una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][50]
«Dacitoide» és el terme emprat per a descriure les roques identificades temptativament com a dacites, amb un contingut modal de quars superior al 20%, i un ratio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][51]
«Diaschistita» és el terme emprat per a descriure una roca que constitueix una intrusió menor respecte a la intrusió principal.[52]
Variable
Variable
Diatectita
«Diatectita» és el terme emprat per a referir-se a les roques formades per diatèxia, per exemple, a partir d'una roca preexistent que ha patit una fusió parcial o completa.[53]
Roca diorítica amb un contingut modal de quars inferior al 5%, i un contingut modal de feldespat alcalí inferior al 10% segons el diagrama QAPF.[9][54]
«Diorita amb foids» o «foidodiorita» és el nom que reben les dorites amb un contingut modal superior al 10% de foids i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][55]
El terme «dioritoide» és emprat per a descriure una roca cistal·lina de gra groller classificable dins els camps de les diorites o monzodiorites.[9][56]
«Dissogenita» és el terme emprat per a les roques ígnies amb dues famílies de minerals. Aquesta textura pot ser indicativa d'una assimilació de magmes o d'una roca per part d'un magma.[57]
La «dolerita» i el sinònim, «diabassa», són els termes emprats per a definir les roques màfiques i intrusives de gra mig. El terme pot incloure el microgabre, el basalt, l'andesita, la microdiorita i altres tipus de roca.[58]
«Espessaritita» és el nom que reben els lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i amb l'hornblenda com a mineral màfic dominant. No s'ha de confondre amb l'espessartina (granat).[4][62]
Les foidites basanítiques són foiditoides amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics, i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. L'olivina es troba en quantitats superiors al 10%.[9][69]
Les foidites fonolítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5.[9][70]
Les foidites tefrítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][71]
Les fonolites són roques fonolítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,9.[9][74]
Les fonolites tefrítiques són roques tefrítiques amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,1. Contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][76]
Les basanites fonolítiques són roques ígnies volcàniques constituïdes per plagiòclasi, feldespatoides, olivina (contingut superior al 10%; tret que la diferencia de la tefrita fonolítica), augita, i, de vegades, sanidina en quantitats menors.[9]
Els fonolitoids són mafites temptativament identificades com a tefrita, amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][77]
«Granit» és el terme emprat per a designar aquells granitoids amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,35 i 0,9 amb quantitats modals de quars entre el 20 i el 60%. Aquest terme comprèn tant els sienogranits com els monzogranits.[9][83]
«Granitoide» és el terme emprat per a descriure les roques ígnies cristal·lines de gra groller compostes principalment de quars, feldespat alcalí i plagiòclasi.[9][84]
«Granodiorita» és la denominació que reben aquells granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre 0,1-0,35 i entre un 20 i un 60% de quars modal.[9][85]
«Haüynita basanítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi més abundant que feldespat alcalí.[9][88]
«Haüynita fonolítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi menys abundant que feldespat alcalí.[9][89]
Les komatiïtes són aquelles roques picrítiques definides químicament amb un contingut inferior a l'1% de Na₂O+K₂O i TiO₂; o per a aquelles roques amb textura spinifex en cristalls d'olivina esquelètica.[103]
Els lampròfirs són un grup de roques ígnies hipabissals caracteritzades per la presència de fenocristalls de silicats hidratats primaris i una manca de fenocristalls fèlsics. Sovint es troben en dics.[106]
«Lapil·li-tuf» o «tuf lapíl·lic» és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[4][112]
Les latites amb foids o foidolatites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 10% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][114]
«Leucitita» és el nom que reben aquelles foidites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars.[9][115]
«Leucitita basanítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][116]
«Leucitita fonolítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi inferior a la de feldespat alcalí.[9][117]
«Leucitita tefrítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][118]
Les magnesiocarbonatites són carbonatites definides sobre la seva composició química. En aquest cas, la ràtio MgO/CaO/(FeO+Fe₂O3+MnO) es troba en una àrea definida (vegeu diagrama 1).[4][121]
Magnetitita
«Magnetitita» és el nom que reben aquelles roques ígnies amb un contingut de magnetita superior al 90%.[122]
L'obsidiana és una roca ígnia vítria que presenta un alt contingut en sílice i fractura concoïdal. És una mescla de grans criptocristal·lins de silicats en suspensió en un líquid super-refredat (un vidre).[144]
«Ofiolita» és el terme originalment aplicat a les roques consistents principalment de serpentina, posteriorment es va aplicar a les peridotites de tipus alpí. Actualment s'usa per a definir l'associació de roques bàsiques a ultrabàsiques que representen l'escorça oceànica.[147]
Les pegmatites són roques de gra excepcionalment groller; habitualment es troben en dics irregulars, lents o vetes, especialment als marges dels batòlits. La seva composició és variable tot i que habitualment és granítica.[150]
S'anomenen «peridotites piroxèniques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5% i amb un contingut de piroxè superior al 5%.[47][155]
«Piroxenita» és el terme emprat per a referir-se a les roques ultramàfiques amb més d'un 60% de piroxè. El terme emprat sensu stricto es refereix a les roques amb més d'un 90% de piroxè.[47][158]
El terme «pòrfir» és un nom basat en la textura de la roca; s'empra per a qualsevol roca amb fenocristalls grossos en una matriu fina. S'utilitza majoritàriament per a roques com ara riolites, granits.[161]
És una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermedis, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.
Les quarsolatites són roques traquítiques amb una quantitat de quars entre el 5 i el 20% dels minerals fèlsics i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre el 0,35 i el 0,65.[9][165]
Les quarsolites (o silexites) són roques on el quars representa més d'un 90% dels minerals fèlsics i els minerals màfics representen menys del 90% dels constituents de la roca.[9][166]
Les quarsotraquites són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,65 i 0,9.[9][172]
Les quarsotraquites de feldespat alcalí són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat superior a 0,9.[9][173]
Les riolites pantel·lerítiques són riolites peralcalines del camp R en el diagrama TAS en el qual l'Al₂O₃ <1.33.[177][9] També pot ser anomenada «pantel·lerita».[178]
S'anomenen riolitoides aquelles felsites (roques volcàniques àcides) que s'identifiquen com a riolites, amb els minerals fèlsics superiors al 20% i el quars i el feldespat alcalí (o plagiòclasi) constitueixen entre el 40 i el 100% de la roca.[9][179]
Les shonkinites són roques ígnies de gra groller amb quantitats abundants d'augita, una mica d'olivina, biotita o hornblenda, i feldespat alcalí i foids (generalment nefelina). Actualment es defineixen modalment com una varietat melanocràtica de la sienita amb foids (tal com és descrita en el diagrama QAPF).[9][181]
Els sienitoides són roques ígnies fèlsiques i de gra groller amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,9 i 0,35 i una quantitat modal de quars entre el 0 i el 20%.[9][186]
Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics excedeix de 64 mm i més del 75% d'aquests fragments són angulars.[193]
Variable
Variable
Tefra amb bombes
Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics exedeix de 64 mm i menys del 25% d'aquests fragments són angulars.[194]
Les tefrites són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtiofeldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][195]
Les tefrites fonolítiques són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][196]
Els tefritoids són mafites temptativament identificades com a tefrites, amb fèlsics que comprenen entre el 10 i el 60% i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][197]
Les tonalites són granitoids: roques ígnies de gra groller compostes principalment per quars (20-60%), feldespat alcalí i plagiòclasi. En les tonalites, la plagiòclasi representa més del 90% del feldespattotal.[9][198]
Els tufs - impròpiament anomenats «tova»- són roques piroclàstiques en les quals la mida de més del 75% dels fragments piroclàstics és menor a 64 mm i menys del 25% dels fragments són lapil·li.[199]
Les traquiandesites són un tipus de roca alcalina o bàsica que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i les fonolitesbasàltiques. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[200]
Les traquiandesites basàltiques són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i la fonolita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[201]
Els traquibasalts són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre el basalt i la tefrita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[202]
Traquidacita
Les traquidacites són punts intermedis entre les fonolites i les dacites. Són similars a les traquites però presenten una quantitat de quars superior al 20%.[203]
Les traquites són roques traquítiques amb una quantitat de quars que oscil·la entre el 0 i el 5% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre el 0,65 i el 0,9.[9][204]
Les traquites amb foids són roques traquítiques amb una quantitat de foids que oscil·la entre el 0 i el 10% i una ràtio feldespat alcalí/feldespa total entre el 0,65 i el 0,9.[9][205]
Les traquites de feldespat alcalí amb foids són roques traquítiques on els foids representen entre el 0 i el 10% dels minerals fèlsics. I la ràtio feldespat alcalí/feldespat total és superior al 0,9.[9][207]
Els traquitoides són roques que temptativament han estat identificades com a traquites. El quars i els foids representen menys d'un 20 i un 10% respectivament de tots els fèlsics, i la ràtio plagiòclasi/feldespat alcalí és inferior a 2.[9][208]