Manuel Joaquim Raspall i Mayol
(1877-1937) arquitecte modernista i noucentista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)[1] va ser un arquitecte modernista i noucentista català.[2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1877 Barcelona |
| Mort | 15 setembre 1937 (60 anys) la Garriga (Vallès Oriental) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, urbanista |
| Moviment | Modernisme català |
| Artistes relacionats | Emili Blanch i Roig |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Projectes principals | Planejament urbanístic de l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Granollers (1905-1920) |
Signatura .jpg) | |
Arquitecte d'un modernisme tardà, Raspall no va tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un art déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. Les obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores en la dècada de 1970. De fet, quasi un 60 per cent dels més de 760 projectes[4] que va signar han desaparegut. Raspall, a més, va actuar com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que va forçar a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins a la dècada de 1980.
Raspall va ser una persona oberta a la col·laboració i compromesa amb les activitats socioculturals del seu entorn vallesà; va escriure a la premsa local, participava en tertúlies intel·lectuals i va organitzar festes i congressos en un ambient de polítics, músics i escriptors que venien a la Garriga atrets per la nova moda de la burgesia de principis de segle xx.[5]