dibuixant de còmics brasiler From Wikipedia, the free encyclopedia
Maurício Araújo de Souza (Santa Isabel, estat de São Paulo, 27 d'octubre de 1935), conegut com Mauricio de Sousa, és un dibuixant, empresari i escriptor brasiler.[1][2] És un reputat dibuixant de còmic del Brasil, creador de la Turma da Mônica (coneguda en valencià com a Mónica i els seus amics). És membre de l'Acadèmia Paulista de Lletres.[3]
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt-br) Maurício Araújo de Souza 27 octubre 1935 (88 anys) Santa Isabel (Brasil) |
Activitat | |
Ocupació | autor de còmic, escriptor, dibuixant, periodista, emprenedor, pintor, realitzador |
Activitat | 1959 - |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Fills | Maurício Spada |
Premis
| |
Mauricio va néixer l'any 1935 a Santa Isabel, un municipi a la franja est de l'estat de São Paulo. És fill d'Antônio Maurício de Souza i Petronilha Araújo de Souza. Va viure en un ambient envoltat de música, llibres i pintura, ja que el seu pare, a més de barber, era compositor, pintor i poeta, afició aquesta última compartida amb la seva mare.[3] A casa seva sovintejaven els saraus, reunions d'artistes i concerts improvisats.[4]
La seva mare desitjava que el fill fos cantant des d'infant, però la timidesa de Mauricio no va permetre-li avançar en aquest camp, encara que Petronilha fos ferma i exigent amb l'educació musical del nen.[5] La família De Souza va mudar-se a Mogi das Cruzes, una ciutat propera i més gran, on va començar a dissenyar cartells i il·lustracions per a ràdios i diaris.[6] Quan va explicar al seu pare que volia dedicar-se a dibuixar, aquest va respondre: «Mauricio, dibuixa de matí i administra el negoci per la tarda, sinó no ho aconseguiràs».[7]
Com De Sousa volia viure professionalment del dibuix, el 1954 va començar a buscar una ocupació de dibuixant a São Paulo, però només va aconseguir una plaça de reporter policial al diari Folha.[8] Va passar cinc anys escrivint aquest tipus de reportatges, que il·lustrava amb dibuixos ben acceptats pels lectors.[6] Mauricio de Sousa va començar a dibuixar còmics el 18 de juliol de 1959, quan una història del gosset Bidu, el seu primer personatge, va ser aprovada pel diari.[9] Un any després, les tires còmiques d'en Bidu i el seu amo, Franjinha, servirien de plataforma per conèixer un dels personatges més estimats de la Turma da Mônica, en Cebolinha.[6]
Acusat de ser comunista, Mauricio va ser acomiadat pel cap de redacció del diari i va retornar a Mogi das Cruzes; en aquesta època va passar a presentar un catàleg de les seves tires pels diaris locals. El 1962 és contractat pel diari carioca Tribuna da Impremsa, per qui va crear el personatge d'en Piteco i la seva colla.[10] L'estrena de Piteco va tenir lloc el 25 d'abril de 1962, en la part inferior de la pàgina 9.[11][12]
Va ser en aquella època quan el dibuixant va crear la seva empresa, que té al Bidu com emblema. Va batejar-la amb el nom de Bidulândia Serviços de Imprensa, però actualment s'anomena Mauricio de Sousa Produções i és on s'editen les tires i es desenvolupen els nous personatges, així com es gestionen els drets de redifusió i les llicències dels productes de marxandatge associats a les seves creacions.[13][14]
En entrevistes concedides a les revistes Lostinho-Perdidinhos nos Quadrinhos i en el primer número de la Saiba Mais, no obstant, De Sousa va revelar que la seva primera creació va ser un superheroi anomenat Capità Picolé.[6][15]
El 1963, Mauricio va crear, junt amb la periodista Lenita Miranda de Figueiredo, la Folhinha de São Paulo, el suplement infantil de la Folha.[16] El seu personatge més important, la Mônica, va sorgir aquest any. Abans d'ella, ja havia creat el Cascão.[17]
Junt amb dibuixants com Messias de Mello, Gedeone Malagola, Ely Barbosa i Júlio Shimamoto, va integrar l'Associació de Dibuixants de São Paulo, de la qual va arribar a ser president i que tenia com bandera el proteccionisme. Dintre del sector, existia una discussió sobre el contingut de la producció artística que dividia els il·lustradors entre els que defensaven crear una narrativa i estil genuïnament brasiler o assumir la influència de la cultura estatunidenca; Mauricio no es va posicionar en cap bàndol.[18] Amb l'arribada de la dictadura militar, De Sousa va abandonar l'associació, al·legant que estava adquirint connotacions polítiques.[19] En aquest període, va perdre la seva feina i va veure el seu nom afegit en la llista negra de dibuixants de São Paulo i només va poder optar a fer il·lustracions en diaris de barri.
El 1970, va decidir llançar la revista de la Turma da Mônica (la colla de la Mònica). El 1987, va passar a il·lustrar el nou suplement infantil d'O Estado de São Paulo, l'Estadinho, que fins avui publica tires de la Turma da Mônica. Mauricio va muntar un gran equip d'il·lustradors i guionistes i, després d'algun temps, va passar a dissenyar solament les històries del dinosaure Horácio.[18]
Des de 1970 — quan va néixer la revista de la Mônica, amb una tirada de 200.000 exemplars — fins 1986, les revistes de Mauricio van ser publicades per l'editora Abril.[20] A partir de gener de 1987, les revistes van passar a ser publicades per l'editora Globo conjuntament amb l'empresa del dibuixant. Després de vint anys vinculats a Globo, tots els títols de la Turma van passar a la multinacional Panini, que ostentava també els drets de les publicacions dels superherois de la Marvel i DC Comics. L'objectiu de Mauricio va ser ampliar la seva participació en l'exterior.[21]
Mauricio es va casar en primer lloc amb Marilene Sousa, mare dels seus fills Mariângela, Mônica, Magali i Mauricio Spada. El matrimoni va durar 12 anys - Marilene va morir el 7 de febrer de 2011.[22] De la relació que va tenir amb Vera Lúcia Signorelli, van néixer Wanda i Valéria Signorelli e Sousa - Vera va morir el 7 de desembre de 1971, dos dies després de patir un accident de cotxe.[3] Del matrimoni amb Alice Keiko Takeda, van néixer Marina, Mauro i Maurício Takeda de Sousa. Per acabar, fruit d'una relació extramatrimonial amb Marinalva Pereira dos Santos, va néixer Marcelo de Sousa.[23]
El 20 de març de 2008, Marinalva Pereira; un fill d'ella, Vitor Hugo i el fill que tingué en comú amb De Sousa, Marcelo, van ser segrestats per una banda criminal. Es trobaven en una residència en la zona rural de São José dos Campos i van ser traslladats a São Sebastião, al litoral. Tots tres van ser alliberats per la policia el dia 6 d'abril.[24]
El 2 de maig de 2016, va morir a 44 anys Mauricio Spada, fill del dibuixant, a causa d'un atac de cor mentre es trobava al seu domicili.[25]
És conegut que molts dels personatges de Mauricio estan inspirats en familiars i amics d'infantesa. Tots els seus fills han inspirat algun personatge: Mônica, Magali, Marina, Maria Cebolinha (inspirada en la Mariângela), Nimbus (en Mauro), Do Contra (en Mauricio), Vanda, Valéria, Marcelinho i Dr. Spada (Mauricio Spada).[6] A més d'ells, Titi i Franjinha són personatges inspirats en dos nebots de Mauricio, mentre que el dinosaure Horácio és un alter ego del propi dibuixant.[18]
Alguns d'ells, a més d'esdevenir personatges del pare, van començar a treballar a l'empresa familiar: Mônica és responsable de la divisió comercial d'aliments i productes llicenciats; Magali col·labora com guionista i Marina ajuda en la creació de noves històries.[3]
Els còmics de Mauricio de Sousa tenen fama internacional i han estat adaptats al cinema, televisió i videojocs, a més d'haver sigut llicenciats per a la comercialització d'una extensa gamma de productes amb la marca dels personatges.[26][27] Hi ha inclús un parc temàtic de la Turma da Mônica, el Parque da Mônica, obert el 25 de gener de 1993. Inicialment estava localitzat al Shopping Eldorado, en São Paulo. El parc va romandre en aquest local fins al febrer de 2010, quan va suspendre temporalment les seves activitats, sent reobert el 2015 en el Shopping SP Market, també de la capital paulista, ocupant una àrea major del que l'espai anterior.[28][29] Va existir també un Parc de la Mônica a Curitiba, obert el 1998 i tancat el 2000 i un altre a Rio de Janeiro, tancat en l'inici de 2005. Està prevista l'obertura d'un nou parc a Gramado (Rio Grande do Sul).[3]
L'any 1999 va rebre el trofeu HQ Mix com Gran Mestre del Còmic, concedit per l'Associació d'Historietistes del Brasil.[30]
El 2007 Mauricio de Sousa va ser homenatjat per l'escola de samba Unidos do Peruche amb l'enredo "Amb Mauricio de Sousa, la Unidos do Peruche obre ales, obre llibres, obre ments i fa somiar".[3]
De Sousa va ser condecorat el 2010 com comanador de l'Ordre d'Ipiranga, distinció atorgada pel govern de l'Estat de São Paulo.[31]
El govern del Brasil va incloure Mauricio de Sousa entre els condecorats del 2004 amb l'Ordre del Mèrit Cultural.[32]
El dia 13 de maig de 2011, Mauricio de Sousa va prendre possessió en l'Acadèmia Paulista de Lletres, ocupant la cadira 24, que anteriorment havia estat ocupada pel poeta Geraldo de Camargo Vidigal, convertint-se així en el primer autor de còmics en formar part d'aquesta Acadèmia.[33][34]
L'any 2019 va ser anunciat que el director Pedro Vasconcelos dirigirà una pel·lícula inspirada per l'autobiografia de l'autor, Mauricio - A História Que Não Está no Gibi.[35]
Sense haver dades oficials, es considera que, entre tires i revistes, s'han editat més de mil milions d'obres de Mauricio. Se'l considera una de les persones que més a fet pel foment de la lectura entre el jovent brasiler.[36] A més, se'l destaca pel seu treball a favor de la inclusió, tenint personatges de minories ètniques, amb diversitat funcional, etc.[37] A més, l'any 1997 va crear, en aquest mateix àmbit, una fundació benèfica, l'Instituto Mauricio de Sousa.[38]
Mauricio va crear diversos universos de personatges. Com va succeir amb la Mônica, és possible agrupar-los en les turmas (colles, grups d'amics) d'algun personatge:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.