Norrè
llengua germànica septentrional parlada a l'edat mitjana dins i fora de la península Escandinava / From Wikipedia, the free encyclopedia
El norrè[1] (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)[2][3]era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar[2] des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament). Aquesta llengua sorgí del proto-norrè durant el segle viii i, en evolucionar, va donar lloc a totes les llengües escandinaves.
Tipus | llengua morta, llengua històrica i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Parlat a | Escòcia, Irlanda, Gal·les, Illa de Man, Normandia i Rus de Nóvgorod |
Estat | Noruega, Suècia, Dinamarca i Islàndia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet rúnic i futhark recent |
Codis | |
ISO 639-2 | non |
ISO 639-3 | non |
Glottolog | oldn1244 |
IETF | non |
A causa del fet que la majoria dels textos que han sobreviscut provenen de la Islàndia medieval, la variant estàndard de facto d'aquesta llengua és el dialecte occidental, és a dir, els antics noruec i islandès. Aquest fet fa que, a vegades, per parlar del norrè es parli d'islandès antic o de noruec antic.
No obstant això, també hi havia la variant oriental d'aquesta llengua, la qual es parlava als assentaments vikings de les actuals Suècia i Dinamarca. No hi havia una separació geogràfica entre els dos dialectes gaire clara. De fet, es poden trobar trets del norrè antic oriental a l'est de Noruega i trets del norrè antic occidental a l'oest de Suècia. A més a més, també hi havia un dialecte anomenat gotlandès antic, el qual s'inclou dins el norrè antic oriental perquè és el menys conegut dels tres dialectes.
Els parlants d'aquests tres dialectes consideraven que tots parlaven una mateixa llengua, i la van anomenar dansk tunga (NAOr) o dönsk tunga (NAOc) fins al segle xiii.
El norrè era intel·ligible per als parlants d'anglès antic, de saxó antic i de baix alemany, parlat al nord de l'actual Alemanya. Aquesta llengua va evolucionar fins a dividir-se i convertir-se en les llengües noruega, islandesa, sueca, danesa i feroesa.
L'islandès modern és la llengua que menys ha evolucionat a partir del norrè. El feroès també hi conserva moltes similituds, però la forta influència danesa fa que no sigui tan conservador com l'islandès. Encara que les altres llengües han evolucionat més, els parlants de suec, noruec i danès encara s'entenen entre ells gràcies a la gran herència comuna del norrè.