Atarrabi

Atarrabi, també anomenat Atarabi, Atarrabio, Ondarrabio i Atarrats segons la zona, és un personatge destacat de la mitologia basca. És un dels dos fills de Mari (la deessa suprema basca) i Sugaar^[1] i representa la personificació del bé, mentre que el seu germà petit, Mikelats, encarna el mal.^[2]

No s'ha de confondre amb Atarrabia.

Atarrabi

Tipus	deïtat
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Atarabi, Atarrabio, Ondarrabio, Atarrats, Atxular, Axular
Gènere	masculí
Família
Mare	Mari
Pare	Sugaar
Germans	Mikelats
Altres
Mestre	Etsai
Equivalent	Pedro de Axular

Creences

Atarrabi va anar amb el seu germà Mikelats a l'escola que el diable, anomenat en les llegendes Etsai, regentava en una fosca gruta. Allà, tots dos germans van adquirir una vasta cultura. El preu a pagar per aquesta educació, però, era que Etsai se n'havia de quedar un dels dos perquè el servís.^[3][4] Etsai va triar finalment Mikelats, però Atarrabi es va oferir en lloc seu i, més tard, se les va empescar per a enganyar-lo i fugir.

Hi ha diverses llegendes sobre Atarrabi, entre elles la que diu que, de gran, esdevingué capellà. Va ser rector de Sara (Lapurdi), un poble on hi ha unes coves molt freqüentades que són a prop de les de Zugarramurdi, mundialment famoses per l'akelarre que va iniciar el famós judici de les bruixes a Logronyo el 1610.

Des del seu vessant de capellà, Atarrabi ha estat assimilat popularment al personatge històric Pedro de Axular, amb els noms d'Atxular o Axular.

Llegenda

De ben jove, Atarrabi va anar amb el seu germà petit, Mikelats, a estudiar a la cova del Deabru (diable), també anomenat Etsai. Hi havia una condició: un cop acabats els seus estudis, un dels dos germans romandria per sempre en aquest lloc fosc. Quan va ser l'hora, el destí va decretar que Mikelats seria qui es quedés a la cova, però Atarrabi, que tenia un bon cor, va decidir quedar-se com a esclau perquè el seu germà pogués anar-se'n lliurement.

Etsai obligà llavors Atarrabi a tamisar la farina del seu enorme rebost. Però aquesta era una tasca interminable, ja que el sedàs, amb la malla massa ampla, deixava passar la farina i el segó. A més, Etsai, per mantenir el seu deixeble sota control, li preguntava constantment des de la llunyania:

«Atarrabi, on ets?»

a la qual cosa el presoner havia de respondre:

«Sóc aquí!»

Atarrabi i Mikelats amb Etsai

Atarrabi va ensenyar al sedàs a respondre per ell. Així, quan Etsai feu la pregunta habitual, el sedàs respongué mentre Atarrabi se n'anava tranquil·lament del lloc. Tot anava perfectament, però just quan era a la porta, Etsai se'n va adonar. Ràpidament es va abraonar sobre el fugitiu, tot i que Atarrabi va aconseguir de fugir. Malauradament, l'ombra del presoner, que encara era dins la cova, va ser capturada per Etsai.

Atarrabi va esdevenir més tard sacerdot, i la seva ombra li tornava en el moment de la consagració cada vegada que celebrava missa. Com que no podia obtenir la salvació eterna sense una ombra, de vell va idear una estratagema per a aconseguir-la. Va ordenar al sagristà que el matés durant la consagració, cosa que aquest va fer al tercer dia, colpejant-lo al cap amb una porra. El seu cadàver va ser alçat per un estol de coloms; l'ànima d'Atarrabi s'havia salvat.^[5]

En la cultura popular

La pel·lícula franco-belga Atarrabi et Mikelats d'Eugène Green (2020) reflecteix la llegenda dels dos germans.

Arbre genealògic

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria  (Senyor de Biscaia)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki amandre   (L'àvia sol)

Ilargi amandre   (L'àvia lluna)

Urtzi (Déu del cel)

Hodei (Núvol, tro)

Eate (Tempesta)

Jaunagorri   (Tempesta)

Eguen (Déu de la llum)

Gaueko  (La nit)

Aide   (Aire, boira)