Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya

El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018, i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. El seu conseller és Jordi Puigneró i Ferrer, des del 19 de maig del 2018.

Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya

Dades
Tipus	Departament de la Generalitat de Catalunya
Història
Reemplaça	Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Creació	19 maig 2018
Data de dissolució o abolició	25 maig 2021
Reemplaçat per	cap valor
Governança corporativa
Seu	Via Laietana, 26 Barcelona
Format per	Escola d'Administració Pública de Catalunya
Part de	Govern de Catalunya 2018-2021
Lloc web	politiquesdigitals.gencat.cat

Funcions

Li correspon al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública les funcions:^[1]

• L'impuls d'estratègies i avaluació de les administracions públiques i del sector públic, així com la seva estructura i dimensionament, organització, funcionament, coordinació i desenvolupament de l'administració electrònica, la formació del personal al servei de les administracions públiques i la funció pública.
• Les telecomunicacions i la societat digital.
• Les polítiques de ciberseguretat i de serveis d'identificació electrònica, i d'identitat i confiança digital.
• La confecció i la direcció de les polítiques d'innovació del sector de les tecnologies digitals avançades referents a les ciutats intel·ligents, dades massives i tecnologies del mòbil.
• Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Resta adscrit al departament l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Llista de Consellers

#	Legislatura	Nom		Inici mandat	Fi mandat	Partit polític
Conselleria de Governació (1931-1999)
1	1931/1932		Joan Casanovas i Maristany	28 d'abril de 1931	29 de desembre de 1931		Esquerra Republicana de Catalunya
2			Josep Tarradellas i Joan[a]	29 de desembre de 1931	24 de gener de 1933
	1932/1933
3			Joan Selves i Carner	24 de gener de 1933	4 d'octubre de 1933
4			Pere Mestres i Albet	4 d'octubre de 1933	3 de gener de 1934
-	1934/1939		Joan Selves i Carner	3 de gener de 1934	28 de juny de 1934
5			Josep Dencàs i Puigdollers	28 de juny de 1934	6 d'octubre de 1934[b]
6			Josep Maria Espanya i Sirat	1 de març de 1936[c]	26 de setembre de 1936
7			Artemi Aiguader i Miró[d]	26 de setembre de 1936	5 de maig de 1937
8			Carles Martí i Feced[e]	5 de maig de 1937	29 de juny de 1937
9			Antoni Maria Sbert i Massanet[f]	29 de juny de 1937	5 de febrer de 1939
10	provisional		Frederic Rahola i d'Espona	5 de desembre de 1977	19 d'octubre de 1978
11			Manuel Ortínez i Mur	19 d'octubre de 1978	15 de desembre de 1979		Independent
12			Josep Maria Bricall i Masip	15 de desembre de 1979	28 d'abril 1980
13	I		Joan Vidal i Gayolà	8 de maig 1980	24 d'agost 1982		Convergència Democràtica de Catalunya[g]
14			Macià Alavedra i Moner	24 d'agost 1982	9 de maig de 1986
	II
15			Agustí Bassols i Parés	9 de maig de 1986	4 de juliol de 1988		Unió Democràtica de Catalunya[g]
16	III		Josep Gomis i Martí	4 de juliol de 1988	22 de desembre de 1992		Convergència Democràtica de Catalunya[g]
	IV
17			Maria Eugènia Cuenca i Valero	22 de desembre de 1992	1 de febrer de 1995
18			Xavier Pomés i Abella	1 de febrer de 1995	28 de novembre de 1999
	V
Conselleria de Governació i Relacions Institucionals (1999-2003)
19	VI		Josep Antoni Duran i Lleida	29 de novembre 1999	5 de febrer de 2001		Unió Democràtica de Catalunya[g]
20			Núria de Gispert i Català	5 de febrer de 2001	4 de novembre 2002
21			Josep Maria Pelegrí i Aixut	4 de novembre 2002	17 de desembre de 2003
Departament de Relacions Institucionals i Participació (2003-2006)[h]
	VII		Joan Saura i Laporta	17 de desembre de 2003	29 de novembre de 2006		Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa
Departament de Governació i Administracions Públiques (2003-2010)
	VII		Joan Carretero i Grau	17 de desembre de 2003	20 d'abril de 2006		Esquerra Republicana de Catalunya
			Xavier Vendrell i Segura	20 d'abril de 2006	11 de maig de 2006
			Xavier Sabaté i Ibarz	11 de maig de 2006	29 de novembre de 2006		Partit dels Socialistes de Catalunya
	VIII		Joan Puigcercós i Boixassa	29 de novembre de 2006	10 de març de 2008		Esquerra Republicana de Catalunya
			Jordi Ausàs i Coll	10 de març de 2008	29 de desembre de 2010
Departament de Governació i Relacions Institucionals (2010-2016)
	IX		Joana Ortega i Alemany	29 de desembre de 2010	22 de juny de 2015		Unió Democràtica de Catalunya[g]
	X
			Meritxell Borràs i Solé	22 de juny 2015	14 de gener de 2016		Convergència Democràtica de Catalunya
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (2016-2017)
	XI		Meritxell Borràs i Solé	14 de gener de 2016	28 d'octubre del 2017[i]		Partit Demòcrata Europeu Català[j]
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018-2021)[1]
	XII		Jordi Puigneró i Ferrer	29 de maig de 2018	26 de maig de 2021		Junts per Catalunya[k]

Notes

1. Nomenat com a Conseller de Governació i Sanitat entre el 19 de desembre de 1932 i 24 de gener de 1933.
2. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
3. Restitució del govern.
4. Canvi de nom de Conselleria de Governació a Conselleria de Seguretat Interior
5. Nomenat com a Conseller de Governació, Finances i Cultura
6. Canvi de nom de Conselleria de Governació a Conselleria de Seguretat Interior
7. A proposta de Convergència i Unió
8. El 2003 es va crear el Departament de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006 aquest departament es va unir al d'Interior i el 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
9. Destituïda pel Govern d'Espanya arran de l'aplicació article 155
10. A proposta de Junts pel Sí
11. A proposta de Junts per Catalunya.^[2]