Llorenç Vidal Vidal

Llorenç Vidal Vidal és un poeta, pedagog i pacifista mallorquí, fundador l'any 1964 del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). El seu missatge espiritual, universalista i pacifista, dispers a totes les seves obres, es concentra fonamentalment al Petit llibre d'un solitari així com a nombrosos dels seus poemes.^[1][2]

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.

Llorenç Vidal Vidal

Biografia
Naixement	26 abril 1936 (89 anys) Santanyí (Balears)
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	poeta, pedagog, escriptor, pacifista
Gènere	Poesia
Premis
Premi Ramon Llull

Biografia

Nascut a Santanyí, Mallorca, el 26 d'abril de 1936, mestre d'escola per la Normal de Palma, estudiant de lul·lisme a la Maioricensis Schola Lullistica, seguí les ensenyances dels Drs. Francesc Sureda i Blanes i Michele Federico Sciacca; llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble dels Drs. Joan Tusquets, Joaquim Carreras i Artau i Jeroni de Moragas; professor als nivells d'educació primària, batxillerat i ensenyança universitària, i inspector d'educació a Cadis, Ceuta i Balears i actualment resident a Andalusia.^[3][4]

Cronològicament enquadrat a la segona promoció de poetes insulars de postguerra, que comprèn els autors posteriors a l’antologia de Sanchis Guarner i que començaren a publicar a partir de 1956, any de la publicació del número 1 dels quaderns literaris Ponent, però de caràcter independent i divergent amb els poetes de la seva generació. Jaume Vidal Alcover, als seus "Estudis de literatura catalana contemporània", l’adscriu, junt a Bernat Vidal i Tomàs i a Blai Bonet, a l'Escola de Santanyí i Eulogio Díaz del Corral, al seu article "En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner", destaca “la seva frescor idiomàtica, sempre amb una lleugera tendència cap a la llengua viva i a les formes populars i dialectals dignes, i la seva fidelitat infrangible per la Llengua de Mallorca, a pesar de viure fora de l’Illa des de 1963”.^[5]

En la seva trajectòria poètica en Llorenç Vidal, que va començar amb una poesia de base esteticista, surrealista, onírica i existencial als seus dos primers aplecs (El cant de la balalaika i 5 meditacions existencials), prengué un profund accent social a l’Insania Terrae i evolucionà cap a perspectives universalistes, espiritualistes i místiques a la seva producció posterior (Talaiot del vent, Estels filants, Florilegi de poemes a Santanyí, Petits poemes, Poemes esparsos, La rosa de los vientos i Destellos espirituales) fins a l’actualitat, tot això esquitxat amb notes de religiositat popular, matisat regionalisme cultural i històric, interculturalitat i multicolor riquesa orientalista. La recentment publicada 2012: Antologia Poètica permet una visió global d'aquesta evolució literària.^[6]

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), de creixent difusió internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació el 1964), és, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educands i, a través d'aquests, dins la societat", així com una font activa de creació d'una consciència de pau interior i exterior a través de l'educació. Es tracta d'una experiència educativa de renovació pedagògica escampada internacionalment, amb més de mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedagògiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educació per la no-violència i la pau.^[7]

El desembre de 2013 l'Ajuntament de Santanyí va proposar la seva candidatura per al Premi Nobel de la Pau.^[8][9][10]

La seva obra literària

Poesia, Haikai, Haiku

D'esperit innovador, cultivador del haikai o haiku i del zajal, entre altres gèneres literaris, és autor dels poemaris:

• El cant de la balalaika (1958)
• 5 meditacions existencials (1959)
• Insania Terrae (1962)
• Talaiot del vent (1965 i 1972, augmentada)
• Primeres Poesies (2019)
• Estels filants (1991 / 2018)
• Florilegi de poemes a Santanyí (Pregó de les Festes de Sant Jaume) (1994)
• Petits poemes (1999 / 2019)
• Poemes esparsos (2012)
• La rosa de los vientos (2012 / 2020)
• Destellos Espirituales (2012 / 2019)
• 2012: Antologia Poètica (2012)

Prosa poètica i aforismes

• Petit llibre d'un solitari (1968, 1974 i altres), considerada la més important obra mística, universalista i pacifista de la literatura mallorquina i balear contemporània.
• El joven buscador de la paz (1982, la versió mallorquina El jove cercador de la pau ha restat inèdita.
• Reflexiones & Silencios

Assaig

Creador dels quaderns literaris Ponent (1956-1983), és també autor de llibres i treballs educatius i pacifistes:

• Petita Ortografia Mallorquina (1958, publicada en la segona edició sota en nom de Petita Ortografia Balear, 1959)
• En torno al problema de las lenguas regionales españolas (1964)
• Orientaciones sobre la celebración del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (1965)
• Fundamentación de una Pedagogía de la No-violencia y la Paz (1971)
• Ideario no-violento (1981 y 2021, amb la col·laboració d'Eulogio Díaz del Corral)
• No-violencia y Escuela. El 'Día Escolar de la No-violencia y la Paz' como experiencia práctica de Educación Pacificadora (1985)
• Petita Ortografía Mallorquina / Balear (1959, 1960, 2019)
• Artículos literarios, filosóficos y pedagógicos
• etc.

i ha publicat opuscles diversos, traduccions i articles, ha participat en congressos i ha pronunciat conferències en molts llocs del món.