Melanotequita

La melanotequita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del grec μελανός, negre i τήκεσθαι, fondre, en al·lusió a la seva aparença.

Melanotequita
Melanotequita (negre) sobre cristalls d'alamosita
Fórmula química	Pb₂Fe3+₂(Si₂O₇)O₂
Epònim	negre i fusibility (en)
Localitat tipus	Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.14
Dana	56.2.10.1
Heys	14.13.9
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,93 Å; b = 10,98 Å; c = 10,06 Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Grup espacial	c2 2 21
Color	negre, gris fosc, verd negre
Exfoliació	molt bona
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	grassa, metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	negre grisós
Densitat	5,73 a 6,28 g/cm³ (mesurada); 6,30 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,120 nβ = 2,170 nγ = 2,310
Birefringència	δ = 0,190
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r < v
Impureses comunes	Ti, Al, Mn, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mtk
Referències	[1]

Característiques

La melanotequita és un silicat de fórmula química Pb₂Fe³⁺₂(Si₂O₇)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanotequita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, dins el municipi de Filipstad, al comtat de Värmland (Suècia). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Alemanya, Noruega, Anglaterra, Itàlia, Namíbia, el Japó, els Estats Units i Mèxic.