Polifita

La polifita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom pels múltiples anions fosfat (del grec poli, molts) de la fórmula química.

Polifita
Fórmula química	Na₅(Na₄Ca₂)Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)₃O₂F₂
Epònim	poly- (en) i fosfat
Localitat tipus	Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.47
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.47
Dana	56.4.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3933 Å; b = 7,0553 Å; c = 26,451 Å; α = 95,216°; β = 93,49°; γ = 90,101°
Grup puntual	1 - pedial
Grup espacial	p1
Color	marró clar
Lluïssor	vítria, nacrada
Impureses comunes	Sr, Ba, Fe, Zr, Nb
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1990-025
Símbol	Ppt
Referències	[1]

Característiques

La polifita és un silicat de fórmula química Na₅(Na₄Ca₂)Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)₃O₂F₂. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polifita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Al·luaiv, situat al districte de Lovozero, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.