Perrierita-(Ce)

La perrierita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Rep el nom en honor de Carlo Perrier (7 de juliol de 1886 - 22 de maig de 1948), mineralogista i professor de mineralogia de la Universitat de Gènova. Juntament amb Emilio Segre, va descobrir l'element tecneci el 1937.

Perrierita-(Ce)
Fórmula química	Ce₄MgFe³⁺₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈
Epònim	Carlo Perrier
Localitat tipus	Nettuno, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.70
Dana	56.2.8.3
Heys	14.9.22
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,60 Å; b = 5,615 Å; c = 11,68 Å; β = 113,6°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	marró, marró vermellós, negre
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria, resinosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,900 a 1,950 nβ = 2,010 nγ = 2,020 a 2,060
Birefringència	δ = 0,120
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 32° a 82°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Prr-Ce
Referències	[1]

Característiques

La perrierita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₄MgFe³⁺₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1950. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perrierita-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Nettuno, dins la Ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. També ha estat descrita al meteorit marcià NWA 7034, el que es creu que és el segon més antic mai descobert.^[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Seganta, al municipi de Camporrells, a la comarca de a Llitera (Osca).