Hiortdahlita

La hiortdahlita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom en honor de Thorstein Hallager Hiortdahl (4 de maig de 1839 – 29 d'octubre de 1925), químic, mineralogista, cristal·lògraf i polític.

Hiortdahlita
Fórmula química	(Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄
Epònim	Thorstein Hiortdahl
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.17
Dana	56.2.4.7
Heys	17.1.22
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,95 Å; b = 10,31 Å; c = 7,29 Å; α = 90,32°; β = 109,03°; γ = 95,08°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	groc, marró groguenc, verd
Macles	polisintètiques en {010} i {100}
Exfoliació	bona en {110) i {1-10)
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria
Densitat	3,25 a 3,31 g/cm³ (mesurada); 3,21a3,24 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,639 a 1,658 nβ = 1,643 a 1,664 nγ = 1,646 a 1,671
Birefringència	δ = 0,007 a 0,013
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 80° to 86°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	OH, Hf, Sn, Al, Y, TR, Fe, Nb, U, Mn, Mg, Sr, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Hio
Referències	[1]

Característiques

La hiortdahlita és un silicat de fórmula química (Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1890. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hiortdahlita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Lille Arøya, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets dels país, així com a Suècia, Dinamarca, Romania, Alemanya, Itàlia, el Marroc, Guinea, Rússia, Brasil i el Canadà.