Slawsonita

La slawsonita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del feldespat. Va ser anomenada en honor de Chester Baker Slawson (1898-1964), professor de mineralogia de la Universitat de Michigan a Ann Arbor.^[1]

Slawsonita
Fórmula química	Sr(Al₂Si₂O₈)
Epònim	Chester B. Slawson (en)
Localitat tipus	Formació Martin Bridge, Comtat de Wallowa, Oregon, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.50
Dana	76.1.5.2
Heys	16.12.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,89 Å; b = 9,35 Å; c = 8,33 Å;
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	incolor, gris
Duresa (Mohs)	5,5 a 6,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,570 a 1,573 nβ = 1,581 a 1,582 nγ = 1,585 a 1,586
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 55° a 82°, calculat: 60° a 66°
Dispersió òptica	r < v mitjana
Impureses comunes	Ti, Fe, Mg, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-026
Símbol	Sws
Referències	[1]

Característiques

La slawsonita és un tectosilicat de fórmula química Sr(Al₂Si₂O₈). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tabulars, allargats al llarg de [110], mostrant les cares {110} i {001}, de fins a 7 cm; també es pot trobar en agregats radials.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5,5 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la slawsonita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

La slawsonita va ser descoberta a la formació Martin Bridge, al comtat de Wallowa (Oregon, Estats Units). També ha estat descrita al Canadà, a Espanya, a altres indrets dels Estats Units, al Japó en petits filons de pectolita en xenòlits metamorfosats i en xenòlits en roca ultramàfica i a la República Txeca.