Paracelsiana

La paracelsiana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat. Rep el nom del terme grec para, "proper", i celsiana, en al·lusió a la seva relació amb aquesta espècie mineral.

Paracelsiana
Fórmula química	Ba(Al₂Si₂O₈)
Epònim	Celsiana i para-
Localitat tipus	Pedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.04
Dana	76.1.5.1
Heys	16.12.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,07 Å; b = 9,58 Å; c = 8,57 Å; β = 90,01°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	incolor a blanc, groc clar
Macles	sí
Exfoliació	pobre {110}
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,570 nβ = 1,582 nγ = 1,587
Birefringència	δ = 0,017
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Mg, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pcls
Referències	[1]

Característiques

La paracelsiana és un silicat de fórmula química Ba(Al₂Si₂O₈). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paracelsiana pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, al terme municipal de Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Benallt, a la localitat de Rhiw (comtat de Gwynedd, Gal·les), i a la mina Arschitza, a Iacobeni (Província de Suceava, Romania). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.