barrufar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /bə.ruˈfa/
Occidental: nord-occidental /ba.ruˈfa/
valencià /ba.ruˈfaɾ/, /ba.ruˈfa/

Verb

barrufar trans., intr., pron. (pronominal barrufar-se)

  1. (còmics) En la parla dels Barrufets, verb comodí substitut de molts verbs sobreentesos pel context.
    «Toti era un gos obedient i ben educat. Barrufava guàrdia a la casa, es barrufava bé amb els nens, barrufava la pota als amos, era amic del gat i sabia barrufar els lladres.» (Josep Besa Camprubí, Anàlisi i producció de textos catalans, pàg. 63, 2006, Edicions Universitat Barcelona, →ISBN)
  2. (col·loquial) agradar
    «Em va barrufar molt el capítol d'aquest diumenge de Porca Misèria! Sencillament brutal! Al barrufet Joel Joan el trobo una mica pedant, però té un talent indiscutible.» (No em barrufa, 27 novembre 2007.)

Conjugació

Paradigmes de flexió: barrufo, barrufa, barrufem

Relacionats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: bar·ru·far (3)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre barrufar
Remove ads

Gallec

Verb

barrufar

  1. caure una pluja fina i humida

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads