barrufar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /bə.ruˈfa/ Occidental: nord-occidental /ba.ruˈfa/ valencià /ba.ruˈfaɾ/, /ba.ruˈfa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: barrufà
- Etimologia: De l’arrel de barrufet, com a traducció del francès schtroumpfer feta per Albert Jané i Riera
a Cavall Fort
, 1967.
Verb
barrufar trans., intr., pron. (pronominal barrufar-se)
- (còmics) En la parla dels Barrufets
, verb comodí substitut de molts verbs sobreentesos pel context.
- «Toti era un gos obedient i ben educat. Barrufava guàrdia a la casa, es barrufava bé amb els nens, barrufava la pota als amos, era amic del gat i sabia barrufar els lladres.» (Josep Besa Camprubí, Anàlisi i producció de textos catalans, pàg. 63, 2006, Edicions Universitat Barcelona, →ISBN)
- (col·loquial) agradar
- «Em va barrufar molt el capítol d'aquest diumenge de Porca Misèria! Sencillament brutal! Al barrufet Joel Joan el trobo una mica pedant, però té un talent indiscutible.» (No em barrufa, 27 novembre 2007.)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
Relacionats
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: bar·ru·far (3)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre barrufar
Remove ads
Gallec
Verb
barrufar
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads