blanda

Potser volíeu: blandà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɫan.də/, occidental /ˈbɫan.da/
• Rimes: -anda

Verb

blanda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de blandar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb blandar.

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·da (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈblan.da/, meridional \ˈblaŋ.da\

Americà: alt /ˈblan.da/, baix \ˈblaŋ.da\, austral /ˈblan.da/

• Rimes: -anda

Adjectiu

blanda f. ‎(plural blandas)

1. forma femenina de blando

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.da/, /ˈblan.daː/

Adjectiu

blanda

1. nominatiu femení singular de blandus
2. nominatiu neutre plural de blandus
3. vocatiu femení singular de blandus
4. vocatiu neutre plural de blandus
5. acusatiu neutre plural de blandus

blandā

1. ablatiu femení singular de blandus

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.do̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

blanda f. ‎(plural blandas)

1. (zoologia) salamandra (Salamandra salamandra)

Variants

• alabrena, salamandra, salimanda, talabrena

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las bèstias. 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. →ISBN. (com Lacerta muralis)

Suec

• Pronúncia: /²ˈblanːda/^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic blanda, reflectit també pel danès blande, el noruec bokmål blande i nynorsk blanda / blande i l'islandès blanda. Del protogermànic *blandaną (com també l'anglès blend, el neerlandès mitjà blanden i l'alt alemany mitjà blenden). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *bʰlendʰ- («barrejar»).

Verb

blanda ‎(present blandar, pretèrit blandade, supí blandat, imperatiu blanda)

1. barrejar, mesclar

Derivats

• beblanda
• bland
• blandad
• blandning
• förblanda

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada blanda al Svensk ordbok.