concloure
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: conclouré
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kuŋˈkɫɔw.ɾə/ balear /koŋˈkɫɔw.ɾə/, /kuŋˈkɫɔw.ɾə/ Occidental: /koŋˈkɫɔw.ɾe/
- Rimes: -ɔwɾe
- Etimologia: Del llatí conclūdere («cloure»), segle XIV.
Verb
concloure trans., intr.
- acabar (donar fi)
- Adoptar un acord, una solució.
- Arribar a una deducció tenint en compte unes premisses.
- Va concloure que, donades les circumstàncies, havia de fugir de la ciutat.
Conjugació
Segona conjugació amb formes velaritzades
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: concloc, conclou, concloem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Variants
- concluir, en alguerès.
Sinònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: con·clou·re (3)
Vegeu també
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: concloure
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads