induir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.duˈi/
Occidental:	nord-occidental /in.duˈi/
	valencià /in.duˈiɾ/, /in.duˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: induí
• Etimologia: Del llatí indūcere, segle XIV.

Verb

induir trans.

1. Instigar, persuadir, moure a algú a fer quelcom.
2. Ocasionar, donar motiu perquè s'esdevingui un fet.
3. Inferir una veritat que és comuna a diversos fets.
4. Produir el fenomen de la inducció electromagnètica.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	induir			haver induït
gerundi	induint			havent induït
participi	induït, induïda, induïts, induïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indueixo	indueixes	indueix	induïm	induïu	indueixen
	induesc						bal
	indueixi						sept
	induïsc	induïxes	induïx			induïxen	occ
	induïxo						n-occ
imperfet	induïa	induïes	induïa	induíem	induíeu	induïen
passat simple	induí	induïres	induí	induírem	induíreu	induïren
futur	induiré	induiràs	induirà	induirem	induireu	induiran
condicional	induiria	induiries	induiria	induiríem	induiríeu	induirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indueixi	indueixis	indueixi	induïm	induïu	indueixin
	induïsca	induïsques	induïsca			induïsquen	occ
	induesqui	induesquis	induesqui	induïguem	induïgueu	induesquin	bal
imperfet	induís	induïssis	induís	induíssim	induíssiu	induïssin
		induïsses		induíssem	induísseu	induïssen
	induïra	induïres	induïra	induírem	induíreu	induïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	indueix	indueixi	induïm	induïu	indueixin
	–		induesqui	induïguem		induesquin	bal
	–	induïx	induïsca			induïsquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indueix						bal, alg
imperfet	induïva	induïves	induïva	induívem	induíveu	induïven	n-occ, alg
	induigueva	induigueves	induigueva	induiguévem	induiguéveu	induigueven	n-occ
passat simple	induigué	induigueres	induigué	induiguérem	induiguéreu	induigueren	bal
condicional	induiriva	induirives	induiriva	induirívem	induiríveu	induiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	induïxa	induïxes	induïxa	induisquem	induisqueu	induïxen	n-occ
		induïxos	induïxo				n-occ
	induesca	induesques	induesca			induesquen	bal
imperfet	induigués	induiguesses	induigués	induiguéssem	induiguésseu	induiguessen
	induïssi		induïssi				sept, alg
	induiguera	induigueres	induiguera	induiguérem	induiguéreu	induigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... induït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... induir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... induït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... induït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... induït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... induït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... induir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... induït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... induït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... induït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: indueixo, indueix, induïm

Sinònims

• arrossegar (figurat), emmenar, empènyer, instigar
• causar, fer
• despertar, incitar, moure, originar, portar, produir, provocar, suscitar

Derivats

• induïble
• induït

Relacionats

• inducció, inducte, inductor

Traduccions

Instigar, persuadir

• Anglès: induce ^(en)
• Castellà: inducir ^(es)
• Francès: induire ^(fr), instiguer ^(fr), pousser ^(fr)
• Italià: indurre ^(it)
• Llatí: inducere ^(la)

Ocasionar, donar motiu

• Anglès: induce ^(en)
• Castellà: ocasionar ^(es), causar ^(es)
• Francès: occasioner ^(fr)
• Italià: fare ^(it), causere ^(it), cagionare ^(it)
• Llatí: efficere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·du·ir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: induir

Català antic

• Etimologia: Del llatí indūcere.

Verb

induir

1. menar, portar

   «Per les cartes e per les altres proves induites per la part de Morella és provada sufficientment la intenció de la dita universitat de Morella.» (Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1300)

2. induir (instigar, ocasionar)

   «Essent yo infant de poca edat tenia contínuament tres frares de l’orde de Sent Francesch, mestres en la sacra teologia, e moltes voltes me induïen a tornar-me crestià.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

Variants

• enduir, enduyr, induhir, induyr

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL