embafar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əm.bəˈfa/ Occidental: nord-occidental /em.baˈfa/ valencià /em.baˈfaɾ/, /em.baˈfa/ Informal: nord-occidental /am.baˈfa/
Verb
embafar trans., pron. (pronominal embafar-se)
- Sentir-se més que satisfet per haver menjat en excés.
- «m'he embafat de fesols...» (George Sand, Història de la meva vida, Universitat Illes Balears, pàgina 242 . 2010)
- «...i vaig acabar com qui es menja un pastís de nata sencer: embafat i amb mal de panxa.» (Josep Maria Galí Izard, Per anar a dormir, 2016)
- Sentir-se excessivament orgullós d'un mateix.
- ««En Serrà conduïa un RochetSchneider de vuit cavalls de força, que podia arribar als trenta quilòmetres i que li va costar més de quatre mil pesos d'aleshores», m'explica en Cisquet, embafat d'orgull.» (Pilar Rahola, El carrer de l'Embut, 2013)
- Estar un lloc ple de baf o una superfície humida pel baf.
- «Però el que em crida l'atenció és el mirall. En el vidre embafat, algú hi ha dibuixat quatre ninots de pal: un de gran, dos de petits i un altre encara més petit.» (Lauren Magaziner, Resol el misteri! 3 - L'hotel encantat,, 2022)
- Haver fet quelcom moltes vegades, fins a perdre'n l'interès.
- «Va acabar la jornada altre cop amb mal de cap i embafat. Embafat pels dolços, per les converses» (Gemma Freixas, Malabo i les cendres, 2016)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Sinònims
Traduccions
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: em·ba·far (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads