emergir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /ə.mərˈʒi/ Occidental: nord-occidental /e.merˈd͡ʒi/ valencià /e.meɾˈd͡ʒiɾ/, /e.meɾˈd͡ʒi/
Verb
emergir intr.
- Anar de baix cap a munt, tot sortint del mar o una altra massa de líquid.
- «El sol emergia de les aigües calmes de la Mediterrània, i els primers raigs pintaven de roig els carrerons estrets, empinats i retorçats del centre.» (Xavi Narro, Rodamón: Una volta al món amb bici, 201)
- sobresortir
- «Vers el nord descendien bruscament i es perdien per a trobar-se de bell nou més ençà, convertides en una cadena de muntanyes baixes, que emergien per darrera dels turons propers, cada volta més baixes i més allunyades.» (J.S. Cid Català, L'Ebre, un riu literari, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2017, pàgina 140)
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Sinònims
Antònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: e·mer·gir (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads