situar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /si.tuˈa/
Occidental: nord-occidental /si.tuˈa/
valencià /si.tuˈaɾ/, /si.tuˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: situà
  • Etimologia: Del llatí situare, segle XIV

Verb

situar trans., pron. (pronominal situar-se)

  1. Posar alguna cosa en algun lloc.

Conjugació

Paradigmes de flexió: situo, situa, situem

Sinònims

Derivats

  • situable

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: si·tu·ar (3)
  • Heterograma de 6 lletres (airstu)
  • Anagrames: aturis, aürtis

Vegeu també

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: situar
Remove ads

Castellà

Peninsular: /siˈtwaɾ/
Americà: alt /s(i)ˈtwaɾ/, baix /siˈtwaɾ/

Verb

situar trans., pron. (pronominal situarse, present sitúo, passat situé, futur situaré)

  1. situar

Miscel·lània

  • Síl·labes: si·tuar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (airstu)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads