pausar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pəwˈza/
Occidental:	nord-occidental /pawˈza/
	valencià /pawˈzaɾ/, /pawˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: pausà
• Etimologia: De pausa i la desinència -ar, segle XIX.

Verb

pausar intr., trans.

1. (intransitiu, especialment música) Fer una pausa.
2. (transitiu) Posar pausa.

Sinònims

• (posar pausa) interrompre, aturar, retardar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	pausar			haver pausat
gerundi	pausant			havent pausat
participi	pausat, pausada, pausats, pausades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pauso	pauses	pausa	pausem	pauseu	pausen
	pause						val
imperfet	pausava	pausaves	pausava	pausàvem	pausàveu	pausaven
passat simple	pausí	pausares	pausà	pausàrem	pausàreu	pausaren
futur	pausaré	pausaràs	pausarà	pausarem	pausareu	pausaran
condicional	pausaria	pausaries	pausaria	pausaríem	pausaríeu	pausarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pausi	pausis	pausi	pausem	pauseu	pausin
	pause	pauses	pause			pausen	occ
imperfet	pausés	pausessis	pausés	pauséssim	pauséssiu	pausessin
		pausesses		pauséssem	pausésseu	pausessen
		pausasses		pausàssem	pausàsseu	pausassen	val (1)
	pausara	pausares	pausara	pausàrem	pausàreu	pausaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pausa	pausi	pausem	pauseu	pausin
	–		pause			pausen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pausat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pausar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pausat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pausat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pausat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pausat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pausar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pausat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pausat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pausat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: pauso, pausa, pausem

Traduccions

Fer una pausa

• Anglès: pause ^(en)
• Castellà: pausar ^(es)

Posar pausa

• Anglès: pause ^(en)
• Castellà: pausar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pau·sar (2)
• Anagrames: apuràs, asprau

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, ésAdir

Català antic

• Etimologia: Semicultisme del llatí pausare, doblet de posar.

Verb

pausar trans. pron.

1. posar

   «En Julian féu fondre plom e metre en la boca d' En Quiriac. Enaprés él lo féu pausar en un lit de ferre, e féu -li pausar deyós carbó cremant e sal ab grex.» (Vides de Sants Rosselloneses, 1280-1310)

2. posar-se, reposar

   «E deus -te guardar que no lli lexes massa estar los emplastres frets sobre los membres de l' alenar, e deus -los fer dormir e pausar e remediar e alegrar.» (Cànon d'Avicenna, s. XIV)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA