plaga

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: plagá

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫa.ɣə/, occidental /ˈpɫa.ɣa/
  • Rimes: -aɡa
  • Etimologia: Del llatí plāga, segle XIII.

Nom

plaga f. ‎(plural plagues)

  1. Malaltia molt estesa.
    «Entre l'any 1649 i el 1653, una plaga de pesta va arrasar totes les terres catalanes i altres d'estrangeres» (Josep Morell i Pineda Vaquer, Vila-seca, Cossetània Edicions, 2001)
  2. Desgràcia causada per la proliferació d'organismes.
    «La punició, amb la plaga de mosques i malalties, és un càstig diví per humiliar els superbs» (Stefano Maria Cingolani, Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, 2006)
  3. (figurat) Persona enginyosa i insistentment molesta.
    «Ets un plaga, Marsal.» (Àngel Guimerà, Maria Rosa: drama en tres actes i en prosa, 1895)

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Falsos amics

  • Anglès: plague ‎(«pesta»)

Verb

plaga

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plaure.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plaure.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plaure.

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \ˈpla.ɣa\
Americà: alt /ˈpla.ɡa/, baix \ˈpla.ɣa\

Nom

plaga f. ‎(plural plagas)

  1. plaga

Verb

plaga

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plagar
  2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb plagar

Variants

  • [2]: (voseo) plagá

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·ga (2)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre plaga
Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈplaː.ɡa/
  • Etimologia: [1] De la mateixa arrel que plango ‎(«copejar»), del protoindoeuropeu *pleh₂g-.
  • Etimologia: [2] Del protoindoeuropeu *plak ‎(«pla»).

Nom

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

  1. ferida, llaga
    «plagae et vulnera» (Tàcit, De origine et situ Germanorum 7)
    cops i ferides
  2. cop feridor
    «plagam mortiferam infligere» (Ciceró, In Vatinium VIII.20)
    infligir un cop motal
  3. plaga, epidèmia (llatí tardà)
    «plaga leprae» (Vulgata: Levític 13, 2)
    una epidèmia de lepra

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Sinònims

Descendents

  • Anglès: plague
  • Castellà: plaga
  • Català: plaga
  • Francès: plaie
  • Gallec: praga
  • Italià: plaga
  • Portuguès: praga

Nom

plāga f. ‎(genitiu plāgae)

  1. regió
    «caeli scrutantur plagas» (Ciceró, De divinatione II,13,30)
    observant les regions del cel
  2. parany
    «Canes compellunt in plagas lupum» (Plaute, Poenulus, III.3,35)
    Els gossos empenyen els llops vers els paranys.
  3. teranyina, xarxa
    «illa difficile cernuntur, atque ut in plagis liniae offensae praecipitant in sinum» (Plini, Naturalis Historia, XI,24,28)
    Envoltar-los era difícil, per tant es va estendre una xarxa ofensiva.

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Sinònims

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads