tempto

Català

Verb

tempto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temptar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temptar.

Miscel·lània

• Síl·labes: temp·to (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛmp.toː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de tendō.

Verb

temptō ‎(1a present^?), temptās ‎(2a present), temptāre ‎(infinitiu), temptāvī ‎(perfet), temptātum ‎(supí)

1. tocar, palpar

   «manibus quoque pectora temptat» (Ovidi, Metamorfosis, X, 282)

   mans que toquen el pit

2. posar a prova

   «viros nobiles et prudentes cognoscentes temptare fortunam belli» (Chronicon placentinum et Chronicon de rebus in Italia gestis, p.118)

   homes nobles i prudents sabent que per provar fortuna a la guerra

Variants

• tento