vincular

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /biŋ.kuˈɫa/, balear /viŋ.kuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /biŋ.kuˈɫa/
valencià /viŋ.kuˈɫaɾ/, /biŋ.kuˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: vinculà
  • Etimologia: Cultisme del llatí vinculāre («lligar»), segle XIX, doblet del patrimonial vinclar.

Verb

vincular trans., pron. (pronominal vincular-se)

  1. Lligar amb un vincle.

Conjugació

Paradigmes de flexió: vinculo, vincula, vinculem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·cu·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \biŋ.kuˈlaɾ\
Americà: alt \biŋ.k(u)ˈlaɾ\, baix \biŋ.kuˈlaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí vinculāre.

Verb

vincular trans., pron. (pronominal vincularse, present vinculo, passat vinculé, futur vincularé)

  1. vincular

Conjugació

Relacionats

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·cu·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vincular
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads