Col

Col

Varietat de col
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Brassica oleracea
Regne	planta

El col (Brassica oleracea) és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), fulles comestibles un xic carnoses, i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs.

Dites populars

• A Montserrat, col i nap, i a Monistrol, nap i col.^[1]
• A qui no vol cols, dos plats.^[2]
• A la col i al capellà, com més se'n treu, més n'hi ha.^[3](Empordà)
• Al pagès, doneu-li cols.^[3](Empordà)
• Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla.^[3]
• Cada col en el seu tronxo^[3](Cat.)
• Cada cosa pel seu temps, naps i cols pel mes d'advent.^[3](Cat.)
• Cada dia cols, amarguen.^[2]

(var.) Cada dia cols, el caldo amarguen.^[2]

• Col fa llet.^[3](Men.)

(var.) Col fa llet... a ca es veïnat.^[3](Men.)

• Col i dona, tot l'any és bona.^[3](Manresa)
• Cols i bledes tots els dies? Al cul me les fums bullides.^[4]
• Col i carabassa, tota la casa en passa.^[1](Men.)
• Entre col i col, lletuga.^[1](or.)

(var.) Entre col i col, tomàtecs.^[1]

(var.) Entre col i col, qualque lletuga.^[1](Mall., Men.)

• Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.^[1]
• Juny, juliol i agost, ni dona, ni col ni most.^[5]
• La bona col ha d'ésser feta pel juliol.^[4]
• La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més.^[1]
• La carn d'olla de carn, la de cols i trumfes, adéu-siau.^[1]
• Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.^[6]
• Les noies de Monistrol, nap i col, totes van a Montserrat, col i nap.^[1]
• Naps i cols, ventre, si en vols; cols i naps, ventre, ja ho saps.^[3]
• Pel juliol, ni dona ni sol, encara que col i dona, tot l'any és bona.^[4]
• Pel juliol, ni porc ni col.^[7]

Quan fa molta calor els àpats forts, picants o calents i la pràctica del sexe fan suar.

• Per l'advent, naps i cols a trencadent.^[3]
• Pluja de Sant Martí, no deixa ni col ni lli.^[1]
• Si vols bé al marit teu, dóna-li cols per Sant Andreu.^[1]
• Si vols tenir bona col, planta-la al juliol.^[3]
• Val més menjar cols amb amor, que costelles amb rancor.^[8]

Endevinalles

• Quina és la cosa
  que quan és petita
  té les orelles petites
  i quan és gran,
  les té com un gegant.^[9]

Frases fetes i locucions

• Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col.^[3](Empordà)

Anar d'ací i d'allà sense treballar

• Ara per naps, ara per cols.^[3]

Ara una cosa, ara una altra.

• Bullir cols.^[3](or.)

Fer la ranera de l'agonia.

• Ésser una olla de cols.^[3](Cat.)

Ésser ple de desorde.

• Fer la col.^[3](Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Sueca)

Fer la guitza

• Mesclar cols amb caragols.^[3](Mall.)

Barrejar coses que han d'anar separades

• Que naps i que cols.^[3]
• Remenar les cols.^[3](Cat.)

Intervenir amb força en un assumpte o negoci.

• Remoure ses cols.^[3](Mall.)

Renovar les discussions i baralles.

• Tant m'estimo naps com cols.^[3]

(var.) Tant se me'n dóna naps com cols.^[3]

Tant n'és una cosa com una altra.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Parés i Puntas, 1999.
2. 1 2 3 «Col». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juny 2012].
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «col». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. 1 2 3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
5. ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
6. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
7. ↑ Gisbert, 2011.
8. ↑ Castells, 2016.
9. ↑ Amades, 1982.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 25 desembre 2025]. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.