Imperiu Russu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L' Imperiu rusu (Prantilla:Lang-ru) fue un Estau soberanu qu'essistió entri los añus 1721 i 1917. Abarcó grandis çonas de tres continentis del planeta, l'uropeu, l'asiáticu i l'americanu, siendu el sucesol diretu del Zaratu moscovita.[1] L'expressión «Russia imperial» designa el periodu cronológicu dela estoria russa que comprendi dendi la conquista delos territorius que se topan entri'l mari Bálticu i l'océanu Pacíficu, prencepiá pol Pedru I, ata la caía de Nicolás II i'l posteriol encetu dela Revolución de 1917.

La capital del imperiu fue la ciá de San Petersburgu (rebatiçá en 1914 comu Petrograu a raíz del prencepiu dela Primera Guerra Mundial). A finalis del sigru XIX, el imperiu comprendía 22,8 millonis de km².[2][3] D'acuerdu al censu de 1897, la su puebración alcançaba las 125 640 000 pressonas, abitandu la mayoría (102,8 millonis) n'Uropa.[4] Más de 100 grupus étnicus diferentis convivían nel imperiu —l'etnia rusa componía el 44 % dela puebración—. La religión oficial del imperiu era'l cristianismu ortodoxu, controlau pol monarca a través del Santísimo Sínodo Gobernante. Los sus abitantis estaban deviíus n'estratus (clasis) talis comu dvoryanstvo («nobleça»), el cleru, los comerciantis, los cosacos i los campusinus. Los nativus de Siberia i Asia Central fuerun oficialmenti registraus nel estratu inorodtsy («estranjerus»).
Amás del ogañu territoriu de Russia, en 1917, l'Imperiu rusu incluía territorius delos Estaus bálticus (Estonia, Letonia i Lituania), Ucrania, Bielorrussia, la mitá oriental de Polonia (Zaratu de Polonia), Moldavia (Besarabia), Rumania (Valaquia), el Cáucaso (las ogañu nacionis de Armenia, Georgia i Azerbaiyán), Finlandia, la mayoría del Asia Central (ogañu repúbricas de Kazajistán, Turkmenistán, Tayikistán, Kirguistán i Uzbekistán) i una parti de Turquía (las provincias d'Ardahán, Artvin, Iğdır i Kars, siendu estus territorius partis dela Armenia turca). Entri 1741 i 1867, l'Imperiu rusu tamién incluía Alaska, al otru lau del estrecho de Bering. Tamién controló pol ciertu periodu la región de Manchuria china, la región norti d'Irán i la mitá norti de Hövsgöl (pertencia de Mongolia).
En 1914, l'Imperiu rusu estaba deviíu n'81 provincias (óblasti) i 20 regionis (gubernias). Entri los vasallus i protectoraus del imperiu s'incluían el Emirato de Bujará, el Kanato de Jiva i, endispués de 1914, Tuvá. El su escú d'armas fue l'escú grandi del Imperiu rusu, i el su inu, «Dios salve al zar» (Боже, Царя храни). Endispués del derrocamientu dela monarquía en 1917, Russia fue convertía nuna repúbrica baju el Gobierno provisional ruso.
Remove ads
Etimología i génesis
El nombri de Russia probablimenti procea del nombri del pueblu Rus. Sobri l'origin de dichu términu á varias teorías, inque nenguna d'ellas es acetá pol tolos mundus. Las vessionis se deviin n'estóricas, que se basan n'autoris contemporáneus, lingüísticas i toponímicas. Assina, las prencipalis ipótesis son l'estórica bizantina, la indoiraní, la lingüística finesa, l'estóricu-toponímica prusiana, amás de varias toponímicas. Comu ejemplu, n'estoniu Rootsi están relacionaus con Roslagen, una región costera de Suecia (Ruotsi en finés), mentris que pa otrus deriva del nombri que los eslavus daban alos vikingus, o inclusu de términus alanus. D'acuerdu cola Crónica de Néstor, el nombri de Rus tieni un origin varego. L'etimología de Rus acontina siendu materia de discusión.[5][6]
Alreol de 860, un varego llamau Riúrik llegó a gobernal Nóvgorod, moviéndu-se los sus sucesoris al sul i estendiendu la su autoriá a Kiev. A finalis del sigru IX, el gobernaol varegu de Kiev ya á establecíu la su supremacía sobri una vasta çona que gradualmenti vinu a sel conocía comu Rus. La Rus de Kiev (882-1240) fue el primel estau eslavu oriental, siendu gobernau pola dinastía ruríkida. Nostanti, la invasión mongola provocó la desintegración del país en varius principaus, entri ellus el Principado de Kiev (1132-1470), qu'uya emportancia sufridríe un notabli declivi. Mentris, el Principado de Vladímir-Súzdal (1157-1363) se convertía n'unu delos grandis principaus que sucedierun ala Rus de Kiev comu prencipal potencia eslava oriental. A partil desti últimu se hormalía el Principado de Moscú (1283-1547) o «Moscovia» que, endispués de varias espansionis territorialis, se transhormalía nel Zaratu moscovita (1547-1721), cola dinastía Románov llegandu al poel en 1613.
En 1721, el zar Pedru I de Russia se proclamó emperaol i moificó el nombri oficial del país de «Zarato ruso» (Rússkoie Tsarstvo, el país del 'pueblu russu') al de «Imperiu rusu» (Rossíyskaya Impériya, de carácter multiétnicu) i l'informal de Rus al ogañu Rossíya ('Russia' en rusu). Entri 1712 i 1918 San Petersburgo fue la capital de Russia. Nel Imperiu russu, los rusus se denominarun velikorossy ('grandis rusus'); los ucranianus, malorossy ('pequeñus rusus'); i los bielorrusus, «rusus brancus» (el prefiju bielo- se trauci comu 'brancu'). Duranti los sigrus X a XV, ena Rus de Kiev i enos principaus en que esta se desintegró, se palraba l'antiguo eslavo oriental, que dio origin alos ogañu idiomas rusu, ucranianu, bielorrusu i rusinu.
Enos sigrus XIII a XVI, los movimientus del centru políticu delos eslavus orientalis Kiev-Vladímir-Moscú se vierun acompañaus asimesmu polos movimientus del su centru eclesiásticu. Assina, el Metropolita de Kiev i toa Rus, Máximu de Kiev, se muó dendi Kiev a Vladímir en 1299, mentris el su sucesol, el Metropolita Pedru de Kiev, se movidríe de Vladímir a Moscú en 1325. En 1589, la Iglesia ortodoxa rusa proclamó al Metropolita de Moscú comu Patriarca de Moscú i toa Rus, estitución que sedríe suprimía pol Pedru I. Una vezi restituíu el Patriarcado de Moscú en 1917, la Ilesia ortodoxa rusa acontinó i acontina gastandu el nombri antigu del país, Rus.
Remove ads
Territoriu
A finalis del sigru XIX, la superficii del imperiu era d'aprosimadamenti 22.400.000 km². D'acuerdu colos resultaus del censu de 1897, la puebración del imperiu era de 128.200.000 pressonas, cola mayoría d'ellas (93,4 millonis) viviendu ena parti uropea de Russia. Nel imperiu, vivían más de 100 grupus étnicus, en condicionis en que los rusus representaban ábate el 45% dela puebración. La puebración nativa de Siberia i Asia Central era registrá nuna clasi separá, llamá inorodțî (инородцы), es izil, „nacius estranjerus”. Respetu al territoriu d'ogañu de Russia, ata l'añu 1917 estaban encruius tamién los paísis i territorius d'ogañu: Estonia, Letonia, Lituania, Ucrania, Bielorrussia, una parti de Polonia, la Besarabia, el Caucaz, el Gran Principau de Finlandia, i la mayol parti d'Asia Central.
En 1914, l'estau estaba deviíu n'81 provincias (denominás oficialmenti „gubernias”) i 20 regionis (o „oblastieii”).
Remove ads
Gobiernu i alministración
L'Imperiu Rusu fue, entri 1721–1905, una monarquía asolutista, i era dirigía pol un monarca, llamau „çar”, dela dinastía Romanov. El Cristianismu ortodoxu era la creencia oficial del imperiu rusu, i era controlau pol emperaol, pol meyu del Santu Sínodu. Las clasis sujetas al imperiu rusu estaban deviías dela siguienti manera:
- noblis
- clerus
- comerciantis
- cosacus
- campusinus.
Monarcas
- Pedru el Grandi (1682–1725);
- Catalina I (1725–1747);
- Pedru II (1727–1730);
- Ana (1730–1740);
- Iván VI (1740–1741);
- Isabel (1741–1762);
- Pedru III (1762);
- Catalina la Grandi (1762–1796);
- Pablu I (1796–1801);
- Alejandru I (1801–1825);
- Nicolás I (1825–1855);
- Alejandru II (1855–1881);
- Alejandru III (1881–1894);
- Nicolás II (1894–1917).
Cidais
Referencias
Atijus
Bibliografía
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
