Albert Einstein
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Albert Einstein (14 de març de 1879, Ulm - 18 d'abriu de 1955, Princeton) es un fisician d'origina alemanda de la prumiera mitat del segle XX. Es una figura centrala de l'istòria de las sciéncias que sa renomaa passa larjament los limits de la comunautat scientifica. Son nom, son anar e sa persona son ansin venguts sinonims d'intelligéncia, de saber e de geni excepcionau.
Sa carriera scientifica es marcaa per de trabalhs fòrça importants. Lo pus famós es probable la teoria de la relativitat qu'es una teoria de la gravitacion corregissent las inexactituds de la mecanica classica desvolopaa per Isaac Newton. La relativitat es pereu a l'origina de l'eqüacion de l'equivaléncia massa-energia (E = mc²) qu'es la formula scientifica pus coneissua per lo public. Pasmens, Eistein se destinguèc egalament per son explicacion de l'efiech fotoelectric, sa descripcion del movement brownian, son ròtle dins l'edificacion de la mecanica quantica e sas descubertas o invencions dins de domenis aplicats (descripcion del principi del laser, refrigeracion, fabricacion d'instruments scientifics o d'aparelhs medicaus, etc.).
Remove ads
Biografia
Jovença e formacion
Naissut lo 14 de març de 1879 dins la vila alemanda d'Ulm, Albert Einstein es lo fiu d'Hermann Einstein (1847-1902), un entrepreneire fabricant de dinamòs e de telefòns, e de Pauline Koch (1858-1920). Los Einstein èran de judieus asquenasitas, mas èran pas practiquants. Albert Einstein reçaupèc un ensenhament religiós de basa de part d'un parent. Aguèc un periòde fòrça religiós a 11 ans, mas abandonèc la religion après la lectura de sos prumiers libres de sciéncia e aprenguèc pas l'ebreu. Mostrèc leu un interès per las sciéncias e questionèc frequentament son paire, son oncle Jakob e Max Talmey, un estudiant en medecina que sopava regularament en cò dels Einstein, sus de problemas scientifics. De 12 ans a 16 ans, aprenguèc solet lo calcul diferenciau e integrau.
L'escolaritat d'Albert Einstein foguèc inegala. Aviá de resultats excellents en matematicas, mas èran sovent en conflicte amb los professors de las autras matèrias. A 9 ans, aviá ansin totjorn de dificultats d'expression[1]. A 15 ans, foguèc remandat d'una escòla de Munic car son professor de grèc jutjèc sa preséncia incompatibla amb la disciplina estricta de l'establiment[2]. En 1895, seguissèc donc sa familha a Pàdoa en Itàlia. Per protestar còntra lo militarisme alemand, renoncièc a sa nacionalitat e venguèc apatrida[3].
En 1896, capitèc l'examen d'intraa de l'Escòla Politecnica Federala de Zuric. I trobèc un quadre pus liure qu'en Alemanha per estudiar[4]. I venguèc pereu amic amb lo matematician Marcel Grossmann (1878-1936) e i rescontrèc sa prumiera femna, Mileva Marić (1875-1948). En autodidacte, aprifondissèc sas coneissenças gràcias a la lectura dels obratges de referéncia de Gustav Kirchhoff (1824-1887), d'Heinrich Hertz (1857-1894), d'Hermann von Helmholtz (1821-1894) e de James Clerk Maxwell (1831-1879). Amb un autre amic, Michele Besso (1873-1955), estudièc la mecanica d'Ernst Mach (1838-1916). Pasmens, aguèc de dificultats per seguir los cors e obtenguèc son diplòma de pauc en 1900. Un an pus tard, obtenguèc la nacionalitat soïssa.
Las annaas miraculosas (1901-1909)
Article detalhat: Annus mirabilis d'Albert Einstein.
De 1900 a 1902, la situacion d'Albert Einstein foguèc precària e son paire, inquiet, l'encoratjèc a intrar dins l'administracion. En junh de 1902, trobèc un emplec a l'Ofici dels Brevets de Bèrna gràcias a Marcel Grossmann. Aquò li permetèc de se consacrar a sas recherchas en fisica teoria e de se mariar amb Mileva Marić. Lo pareu aguèc dos enfants viables : Hans Albert Einstein (1903-1974) e Eduard Einstein (1910-1965). Aquelos enfants foguèron mai que mai educats per lor maire. Lo prumier venguèc un especialista reconeissut de l'engeni idraulic[5][6]. Lo segond, tochat per de destorbis mentaus, foguèc diagnosticat esquizofrèn a 21 ans. Los tractaments alterèron sas facultats[7].
En 1905, Einstein publiquèc plusors articles centraus dins l'istòria de las sciéncias[8]. Aquela annaa es ansin sovent dicha l’annus mirabilis d'Albert Einstein. En març, desmostrèc la natura corpusculària de la lutz a partir d'una explicacion de l'efiech fotoelectric[9]. Aquò èra una revolucion que permetiá d'afirmar la natura corpusculària e ondulatòria de la lutz e de confirmar la teoria dels quantas de Max Planck (1858-1947). En mai, depintèc lo movement brownian e prepausèc una pròva experimentala de l'existéncia dels atòms e de las moleculas[10]. Enfin, publiquèc dos articles sus la relativitat especiala e sus l'equivaléncia massa-energia que revolucionèron la fisica en rompent amb la mecanica newtoniana en vigor dempuei la fin del segle XVII[11][12]. Contunhèc en 1906 amb la publicacion de sa tesi de doctorat onte expliquèc coma determinar lo nombre d'Avogadro e la talha de las moleculas[13].
La reconeissença internacionala (1909-1921)
Entre 1909 e 1921, Einstein e sos trabalhs foguèron pauc a cha pauc reconeissut per la comunautat scientifica internacionala. Venguèc ansin professor dins d'universitats prestigiosas coma Praga en 1913 e Berlin en 1914. En parallele, foguèc admes dins mai d'una institucion o acadèmias importantas e faguèc partia dels invitats del prumier congrès Solvay en 1911. Pasmens, es pereu a aquela epòca que se separèc de Mileva Marić. Lo divòrci foguèc prononciat en 1919 e Einstein se maridèc amb sa cosina Elsa Einstein (1876-1936).
En 1916, publiquèc un libre presentant la teoria de la relativitat generala, una teoria de la gravitacion pus precisa que la teoria newtoniana. Tres ans pus tard, una expedicion menaa permetèc de raportar la prumiera pròva experimentala de sa veracitat en mesurant la desviacion de la lutz d'una estela per lo Soleu durant un eclipsi. Aquò li permetèc de venir una celebritat mondiala e, a partir de 1920, Einstein comencèc de viatjar dins lo monde. En novembre de 1922, reçaupèc lo Premi Nobel de Fisica per sos trabalhs sus l'efiech fotoelectric. Foguèc egalament laureat d'autres premis prestigiós coma la medalha Copley.
Los engatjaments politics e l'exili (1921-1933)
A partir dels ans 1920, Einstein foguèc pauc a cha pauc inquietat en causa de sas originas judievas e de sas opinions pacificistas. En particular, sa seguretat foguèc menaçaa per de movements nacionalistas alemands, comprés per las milícias del partit nazi. Durant aqueu periòde, de 1922 a 1932, participèc als trabalhs del Comitat Internacionau de Cooperacion Intellectuala coma representent d'Alemanha[14]. A partir de 1920, Einstein comencèc de sostenir publicament lo projecte sionista de creacion d'un estat judieu en Palestina. Pasmens, enn 1933, après l'arribaa d'Adolf Hitler al poder, l'ostau d'estiu dels Einstein foguèc pilhaa e lo pareu decidèc de quitar Alemanha. A l'invitacion d'Abraham Flexner, lo fondator e director de l'Institute for Advanced Study de Princeton.
Lo periòde estatsunidenc
Als Estats Units, las recherchas d'Einstein se concentrèron sus l'unificacion de las quatre interaccions elementàrias (gravitacion, interaccion electromagnetica, interaccion febla e interaccion fòrta). Seguissèc pereu lo desvolopament de la mecanica quantica. Opausat a l'idea de la fisica probabilista eissia de las teorias de l'escòla danesa, Einstein assajèc sensa succès de crear una mecanica quantica determinista. Per aquò, entretenguèc plusors debats scientifics amb de personalitats majoras de las sciéncias del segle XX coma Niels Bohr (1885-1962) e Werner Heisenberg (1901-1976). I formulèc plusors oposicions famosas a las teorias probabilistas coma lo paradòxe EPR. Aquelas objeccions venguèron una importanta fònt de recherchas e d'experiéncias durant las decenias seguissentas. Foguèron sistematicament refutaas, mas permetèron de precisar lo modele probabilista.
En 1939, a la demanda dels fisicians Eugene Wigner (1902-1995) e Leó Szilárd (1898-1964), Einstein escrivèc au president Roosevelt per l'avertir de la menaça representaa per l'utilizacion militara de l'energia nucleara e per li demandar de sostenir la concepcion d'una bomba atomica[15]. Aquela letra foguèc a l'origina del Projecte Manhattan que capitèc l'assemblatge de las prumieras armas nuclearas foncionalas en 1945. Après la guerra, regretèc aquela decision e signèc en 1955 lo manifeste Russell-Einstein. Aqueu texte solinha los dangiers de l'arma nucleara e demanda als dirigents del monde entier de cherchar de reglaments pacifics als conflictes[16][17].
Fin de vita
Après la Segonda Guerra Mondiala, Einstein obtenguèc pauc de resultats dins sas recherchas. Opausat a la creacion d'Israel en 1948, esperèc la mesa en plaça d'una coexisténcia pacifica entre Arabis e Judieus[18]. Pasmens, en despiech d'aquelas posicions, David Ben-Gurion li prepausèc de venir president d'Israel en 1952 – un pòste larjament onorific e ceremoniau. Einstein refusèc l'oferta[19].
Morèc lo 18 d'abriu de 1955 en seguia d'una ruptura d'aneurisma de l'aòrta abdominala. Son còrs foguèc incinerat e sos restas foguèron dispersats dins un luec secret. Pasmens, en despiech de son testament, son cerveu e sos uelhs foguèron prelevats. D'estudis i cèrcan regularament los signes de l'intelligéncia extraordinària d'Einstein.
Remove ads
Òbra scientifica
La desmostracion de la natura corpusculària de la lutz
Articles detalhats: Dualitat onda-corpuscule e Efiech fotoelectric.
La natura ondulatòria o corpusculària de la lutz èra un debat ancian eissit de las controvèrsias entre Isaac Newton (1643-1727) e Christiaan Huygens (1629-1695). Pauc a cha pauc, s'impausèc la teoria ondulatòria que foguèc confirmaa per los trabalhs de James Clerk Maxwell (1831-1879). Pasmens, a la fin del segle XIX, l'explicacion del raionament del còrs negre per Max Planck (1858-1947) laissèc tornarmai una plaça a d'entitats discretas – los quantas – per explicar certans fenomenes electromagnetics.
Descurbit durant lo segle XIX[20], l'efiech fotoelectric designa l'emission d'electrons per un materiau sos l'accion de la lutz. Pasmens, Planck èra estat desconcertat per son explicacion e, per eu, los quantas èran d'artefactes de modelizacion sensa existéncia reala[21]. Einstein reinvestissèc aquelos resultats per estudiar l'efiech fotoelectric. Concluguèc en enonciant que la lutz se comportava a l'encòp coma una onda e coma un flux de particulas[22]. Aquò èra un resultat revolucionari que permetiá d'explicar tots los fenomenes optics coneissuts e de confirmar la teoria dels quantas (dichs « fotons » dins l'article d'Einstein). Aquò foguèc pereu a l'origina del principi de la dualitat onda-corpuscula, formulat per Louis de Broglie (1892-1987) en 1924, qu'es vengut una basa fondamentala de la fisica moderna[23].
La desmostracion quantitativa del movement brownian
Articles detalhats: Movement brownian e Nombre d'Avogadro.
Lo movement brownian foguèc descrich per lo prumier còp en 1828 per lo botanista Robert Brown (1773-1858). Aviá observat de particulas minusculas dins de grans de pollen animaas per un movement d'agitacion desordenat. L'origina d'aqueu movement foguèc l'objecte d'ipotesis variaas durant lo segle XIX. Pasmens, èra pas possible de mesurar la velocitat dels grans en movement e las teorias principalas èran de còps incompatiblas amb lo segond principi de la termodinamica[24].
L'article d'Einstein de 1905 sus lo movement brownian foguèc una revolucion. En combinant los trabalhs de George Stokes (1819-1903) sus lo movement d'una esfera dins un liquide e aquelos de Jacobus Henricus Van't Hoff (1852-1911) sus la pression osmotica, expliquèc lo movement brownian per los tusts successius de las moleculas sus los grans. A partir d'aqueu modele, prepausèc pereu una experiéncia per calcular lo nombre d'Avogadro e demostrar l'existéncia dels atòms e de las moleculas[24]. Lo Francés Jean Perrin (1870-1942) foguèc capable de la metre en òbra en 1913 e publicar una pròva definitiva de la teoria atomica[25].
La teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat es probablament l'òbra pus coneissua d'Albert Einstein. Es lo resultat de plusors trabalhs menats durant la segonda mitat del segle XIX. La prumiera foguèc la formulacion de las eqüacions de Maxwell en 1864. La velocitat de la lutz i èra independenta del movement de sa fònt. Aquò èra susprenent, mai èra explicable amb l'existéncia d'un « etèr », una substància ipotetica emplissent l'Univèrs, que serviá de supòrt e de referenciau a la propagacion de la lutz[26].
En teoria, aquel etèr permetiá envisatjar una mesura precisa de la velocitat de la lutz dins una referenciau donat. En 1881 e en 1887[27][28], Albert Abraham Michelson (1852-1931) e Edward Williams Morley (1838-1923) utilizèron un interferometre fòrça precís per la mesurar. Pasmens, trobèron un resultat constant que que siái lo referenciau. L'experiéncia de Michelson–Morley foguèc inicialament consideraa coma una reviraa. Pasmens, en 1895, Hendrik Antoon Lorentz (1853-1928) desvolopèc un sistema de transformacion de coordenaas que laissava invarianta la velocitat de la lutz. En plaça de las tres variablas tradicionalas, aqueu sistema aviá quatre dimensions (tres variablas d'espaci e una variabla temporala)[26].
En 1905, Einstein enoncièc dos postulats fondamentaus de la fisica moderna. Lo prumier ditz que las leis de la fisica an la meteissa forma quand son exprimias matematicament dins tots los referenciaus galileans. Lo segond ditz que la velocitat de la lutz es egala a c, valor independenta del referenciau. Aquelos principis son una ruptura completa amb la fisica classica basaas sus las teorias d'Isaac Newton. Son a l'origina de la fisica relativista e foguèron generalizats en 1915 amb la publicacion de la teoria de la relativitat generala. Aquelos trabalhs foguèron contestats[29], desfisança que contunha a l'ora d'ara car la relativitat maucontenta una partia de la comunautat scientifica. Pasmens, totas las experiéncias menaas an confirmat la validitat dels trabalhs d'Einstein e la relativitat demòra la teoria de referéncia per explicar los movements gravitacionaus e descriure la geometria de l'Univèrs[30]. Permetèc pereu de preveire l'existéncia d'objectes coma los traucs negres o las ondas gravitacionalas[31][32].
L'equivaléncia massa-energia
Article detalhat: Equivaléncia massa-energia.
L'equivaléncia massa-energia, E = mc², es l'autre resultat fòrça coneissut dels trabalhs d'Einstein. Aquela formula es una consequéncia de la relativitat, mas prenguèc una importància particulara amb lo desvolopament de l'industria nucleara.
Lo ròtle d'Einstein dins l'edificacion de la mecanica quantica
Article detalhat: Mecanica quantica.
La mecanica quantica es la teoria actuala que permet de descriure los fenomenes fisics observats a l'eschala atomica. Sa formacion comencèc amb los trabalhs de Planck e d'Einstein sus los quantas e los fotons. Sa madurason foguèc lenta, mas accelerèc dins los ans 1920 après la demostracion de l'existéncia dels atòms e l'enonciacion clara del principi de la dualitat onda-corpuscule. Einstein tenguèc un ròtle important dins aquelas transformacions. D'efiech, adversari de la vision probabilista desvolopaa per Niels Bohr (1885-1962) e l'escòla de Copenaga, formulèc plusors objeccions e criticas per defendre una vision determinista de l'Univèrs.
La pus importanta es lo paradòxe EPR, enonciat amb Boris Podolsky (1896-1966) e Nathan Rosen (1909-1995) en 1935. Aqueu paradòxe es una experiéncia de pensaa que laissa imaginar l'existéncia de « variablas esconduas » dins los calculs quantics. Foguèc a l'origina de recherchas importantas car, per i respondre, los tenents de la mecanica quantica probabilista desvolopèron lo principi de l'intricacion quantica. Aqueu principi èra basat sus l'abandon del principi de localitat, es a dire que la teoria probabilista acceptèc l'existéncia d'una interaccion entre dos objectes quantics separats per de distàncias considerablas. Los debats contunhèron dinque a l'experiéncia d'Alain Aspect (nascut en 1947) que demostrèc l'existéncia de l'intricacion quantica al començament dels ans 1980[33].
Remove ads
Eiretatge
L'actualitat de son òbra scientifica
L'òbra d'Albert Einstein es encara fòrça actuala. D'efiech, la teoria de la relativitat es totjorn una de las doas basas del modele estandard de la fisica moderna. Amb la mecanica quantica, es donc un element important de la « teoria del tot ». Las prediccions de la relativitat son donc encara regularament esprovaas per d'experiéncias o d'observacions de fenomenes astrofisicis. Entre los ans 1950 e 1970, aquò foguèc per demostrar e estudiar de cas particulars de la teoria. Pasmens, despuei los ans 1980, es mai que mai per assajar de trobar una falha que permetriá de crear una teoria quantica de la gravitacion. Los traucs negres e las ondas gravitacionalas son donc los objectes pus estudiats car las teorias quanticas en cors de desvolopament e la relativitat pòion descriure aquelos objectes d'un biais diferents. Pasmens, a l'ora d'ara, las prediccions relativistas demòran verificaas.
L'eiretatge umanista e politic
En causa de son aura, Einstein foguèc una figura intellectuala de la prumiera mitat del segle XX. Laissèc donc un important eiretatge dins los domenis politics e filosofics. D'un biais generau, sa vision dins aquelos domenis èra marcaa per una inclinacion per lo socialisme[34], per una defensa acarnaa de la tolerància e per una opausicion a la guerra e l'utilizacion militara de l'energia nucleara. Per aquelas rasons, Einstein foguèc fòrça susvelhat per lo FBI.
Einstein s'interessèc pereu a la religion e a la filosofia. Se definissiá coma agnostic, mai aviá una simpatia personala per lo panteïsme de Spinoza[35]. Practicava pas lo judaïsme, mas sostenguèc lo sionisme e la creacion d'Israel. Pasmens, son engatjament foguèc nuançat per son pacifisme e, en junh de 1948, condamnèc publicament lo chaple de Deir Yassin.
Una icòna de la cultura populara
Einstein foguèc una celebritat internacionala après la confirmacion de la teoria de la relativitat generala en 1919[36][37]. D'efiech, si pauc de gents èran capable de comprendre sos trabalhs, èra una figura reconeissua per la populacion estatsunidenca. Sovent acostat per d'inconeiguts li demandant d'explicacions sus sa teoria, Eistein prenguèc ansin l'abituda de respondre dins un anglés aproximatiu « Perdonatz me, desolat. Totjorn, siáu confondut amb lo professor Einstein »[38].
Venguèc pereu una icòna de la cultura populara apareissent dins fòrça òbras (romans, films, chançon, etc.). Son anar caracteristic permet una identificacion rapida e mai d'un personatge de scientific fòl o geniau es representat amb de trachs similars. De mai, plusors fotografias famosas d'Einstein existisson. Enfin, d'un biais mens positiu, son imatge es de còps utilizat per de grops pseudoscientifics o de movements politics per donar de credibilitat a sos discors. Dins aqueu cas, per sostenir aqueu destornament, l'usatge de citacions faussas atribuas a Einstein es frequent.
Remove ads
Annexas
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads