Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència

El Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència, batejat així en honor del dissident i científic soviètic Andrei Sàkharov, va ser establert el desembre de 1985 pel Parlament Europeu per homenatjar persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència

Nom en la llengua original	(en) Sakharov Prize for Freedom of Thought
Tipus	premi de drets humans
Epònim	Andrei Sàkharov
Vigència	1988  -
Estat	Unió Europea i França
Guanys en premis	50.000 € i 5.000 ₠‎
Conferit per	Parlament Europeu
Guanyador	Wei Jingsheng Nelson Mandela (1988) Anatoli Martxenko (1988) Aung San Suu Kyi (1990) Taslima Nasrin (1994) Leyla Zana (1995) Malala Yousafzai (2013)
Lloc web	europarl.europa.eu…

El Premi Sàkharov és concedit cada any i entregat al voltant del 10 de desembre, dia en el qual es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Guardonats

• 1988: Nelson Mandela (Sud-àfrica) i Anatoli Martxenko (URSS, pòstum)
• 1989: Alexander Dubček (Eslovàquia)
• 1990: Aung San Suu Kyi (Birmània)
• 1991: Adem Demaçi (Iugoslàvia)
• 1992: Organització Madres de la Plaza de Mayo (Argentina)
• 1993: Diari Oslobođenje (Bòsnia i Hercegovina)
• 1994: Taslima Nasrin (Bangladesh)
• 1995: Leyla Zana (Turquia)
• 1996: Wei Jingsheng (Xina)
• 1997: Salima Ghezali (Algèria)
• 1998: Ibrahim Rugova (Kosovo)
• 1999: Xanana Gusmão (Timor Oriental)
• 2000: Organització Basta Ya (Espanya)
• 2001: Nurit Peled (Israel), Izzat Ghazzawi (Palestina) i Dom Zacarias Kamwenho (Angola)
• 2002: Oswaldo Payá Sardiñas (Cuba)
• 2003: Organització de les Nacions Unides
• 2004: Associació Belarussa de Periodistes (Belarús)
• 2005: Damas de Blanco (Cuba), Reporters Sense Fronteres i Hauwa Ibrahim (Nigèria)
• 2006: Aliaksàndar Milinkèvitx (Belarús)
• 2007: Salih Mahmoud Osman (Sudan)
• 2008: Hu Jia (Xina)
• 2009: Memorial (Rússia)
• 2010: Guillermo Fariñas (Cuba)
• 2011: Asmaa Mahfouz (Egipte), Ahmed al-Senussi (Líbia), Razan Zaitouneh (Síria), Ali Farzat (Síria), Mohamed Bouazizi (Tunísia) (pòstum)^[1]
• 2012: Jafar Panahi i Nasrin Sotoudeh (Iran)^[2]
• 2013: Malala Yousafzai (Pakistan)^[3]
• 2014: Denis Mukwege (República Democràtica del Congo)^[4]
• 2015: Raif Badawi (Aràbia Saudita)^[5]
• 2016: Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Bashar (Iraq)^[6]
• 2017: Leopoldo López i altres opositors veneçolans.^[7]
• 2018: Oleg Sentsov (Ucraïna)^[8]
• 2019: Ilham Tohti (Xina, poble uigur)^[9]
• 2020: Oposició democràtica a Belarús.^[10]
• 2021: Aleksei Navalni (Rússia)^[11]
• 2022: Poble d'Ucraïna.^[12]
• 2023: Mahsa Amini i el moviment Dona, Vida, Llibertat (Iran, poble kurd)^[13]