7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.

<<	Agost 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1865: Barcelona: Estrena de Liceistes y «Cruzados», de Frederic Soler, al Teatro de Variedades.^[1]
• 1936: L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
• 1954, França: Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat republicana a l'exili, succeint a Josep Irla.
• 1979: 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).^[2]

Resta del món

• 626 - fi del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor.^[3]
• 1420 - Florència (Itàlia): comença la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore, projectada per Filippo Brunelleschi.
• 1720 - Granhamn (Illes Åland, Finlàndia): Final de la batalla de Grengam en el transcurs de la Gran Guerra del Nord.
• 1743 - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia.
• 1780, Oceà Atlàntic, Portugal: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola.
• 1814 - Roma: Pius VII rehabilita la Companyia de Jesús, suprimida en 1773.
• 1815: Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
• 1819: després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
• 1914: dues terceres parts de l'exèrcit de l'estat de Montenegro passa sota el control de Sèrbia, en guerra amb Àustria en el marc de la Primera Guerra Mundial.^[4]
• 1932: el grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
• 1960: Costa d'Ivori s'independitza de França.
• 1996: el grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
• 1996: una riuada travessa el càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.^[5]
• 1998, Dar es Salaam (Tanzània) i Nairobi (Kenya): Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània, atribuït a membres del Gihad Islàmic, causen més de dos centenars de morts per dues explosions de camió bomba gairebé simultànies a dues ambaixades estatunidenques. L'atac situa a Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització Al-Qaida sota una activa busca per l'FBI.

Naixements

Països Catalans

• 1913 - Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003).^[6]
• 1914 - Salàs de Pallars, Pallars Jussà: Concepció G. Maluquer, escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la (m. 2004).^[7]
• 1921 - Santa Coloma de Farners, la Selva: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944.
• 1948 - Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.^[8]
• 1960 - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.^[9]

Resta del món

• 1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
• 1867, Birkal (Alemanya): Emil Nolde, pintor expressionista alemany (m. 1956).
• 1868, Londres (Anglaterra): Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica (m. 1946).^[10]
• 1871, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951).
• 1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.^[11]
• 1890, Concord, EUA: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (m. 1964).^[12]
• 1894, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973).^[13]
• 1895, Estocolm: Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (m. 1986).^[14]
• 1933, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009. (m. 2012)^[15]
• 1942, Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, Brasil: Caetano Veloso, cantautor brasiler i impulsor del tropicalisme.^[16]
• 1946, Roanoke, Virgínia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006.^[17]
• 1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
• 1956, San José: Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic.^[18]
• 1960, Nova York, Estats Units: David William Duchovny és un actor estatunidenc i és conegut pel seu paper de Fox Mulder a la sèrie de televisió "The X-Files".
• 1961, Santa Marta, Colòmbia, Carlos Vives és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins.
• 1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
• 1971, Segòvia: Eva Hache, actriu, presentadora, comediant i locutora espanyola.^[19]
• 1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.^[20]
• 1977,
  • Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
  • Candás, Astúries, Espanya: Paula Echevarría és una actriu i model espanyola.
• 1996, Utrera, Espanya: Daniel "Dani" Ceballos Fernández és un futbolista professional andalús que juga com a migcampista pel Reial Madrid.

Necrològiques

Països Catalans

• 1822 - València: Antoni Montesinos i Millo, compositor valencià (n. 1754).^[21]
• 1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.^[22]
• 1941 - El Caire, Egipte: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí.
• 1948 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons (Apa i Joan Sacs, pseudònims), dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català.
• 1963 - Castellnou de Bages: Ramon Vila Capdevila (Caracremada, pseudònim), maqui i opositor al règim franquista.
• 2002 - Sitges, Garraf: Lina Richarte i Corretgé, soprano catalana (n. 1921).^[23]
• 2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
• 2014 - Amsterdam: Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (n. 1931).^[24]
• 2016 - València: Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana (n. 1936).^[25]
• 2017 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.

Resta del món

• 1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
• 1937 - Le Cannet, Henri Lebasque, pintor post-impressionista francès.
• 1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913.^[26]
• 1951 - Santiago de Xile Winétt de Rokha, poeta xilena (n. 1894).^[27]
• 1974 -
  • Manhattan: Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909).^[28]
  • Tel-Aviv: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.^[29]
• 1995 - Londres, Anglaterra: Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (n. 1929).^[30]
• 2000, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.^[31]
• 2019 - Newport Beach, Califòrnia (EUA): Kary Banks Mullis, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1944).^[32]

Festes i commemoracions

• Dia Nacional a Costa d'Ivori.
• Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
  • Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
• Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
• Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.

Església Copta

• 1 Mesori: Santa Anna, mare de la Mare de Déu; Abali (Apol·ló), fill de Just, màrtir; Ciril V d'Alexandria, patriarca (1927).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 20 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 25 de juliol del calendari julià.

• Sants: Anna (mare de Maria); Blandina de Lió i companys Màrtirs de Lió: Sanci, Matur, Àtal, Vívlia, Veci, Epàgat, Pòntic i Alexandre (177); Olímpia de Constantinoble, Eupràxia i Júlia de Tabenna (413); Macari de Xeltovod, abat (1444); Cristòfor de Solvitxegodsk (1572); Gran Duc Miquel de Rússia, Nikolai Johnson i Piotr Remez, neomàrtirs (1918); Gregorios Kallidis, metropolità de Tessalònica (1925); Aleksandr, prevere màrtir (1927); Fiodor Tonkovid, prevere màrtir (1942); Vukosav Milanovic, Rodoljub Samardzic, preveres màrtirs (1941 i 1945); Iraida la Benefactora (1967); 165 Pares dels Cinc Concilis Ecumènics.

Esglésies luteranes

• Afra d'Augsburg, màrtir (304).

Esglésies anglicanes

• John Mason Neale, prevere i autor d'himnes (1866).