Llista de papes de Roma

article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia

Llista de papes de Roma
Remove ads

La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Thumb
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà

Papes de Roma

Segle I

Més informació núm., Pontificat ...

Segle II

Més informació núm., Pontificat ...

Segle III

Més informació núm., Pontificat ...

Segle IV

Més informació núm., Pontificat ...

Segle V

Més informació núm., Pontificat ...

Segle VI

Més informació núm., Pontificat ...

Segle VII

Més informació núm., Pontificat ...

Segle VIII

Més informació núm., Pontificat ...

Segle IX

Més informació núm., Pontificat ...

Segle X

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XI

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XII

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XIII

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XIV

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XV

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XVI

Més informació núm., Pontificat ...

Segle xvii

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XVIII

Més informació núm., Pontificat ...

Segle xix

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XX

Més informació núm., Pontificat ...

Segle XXI

Més informació núm., Pontificat ...
Remove ads

Numeració dels papes

Hi ha algunes anomalies en la numeració de la llista de papes:

  • Fèlix II (356-357), Bonifaci VII (974, 984-985), Joan XVI (997-998), Benet X (1058-1059) i Alexandre V (1409-1410) són considerats antipapes, tot i que els seus successors van mantenir-los la numeració.
  • Els papes anomenats Fèlix són: Fèlix I (269-274), Fèlix III (483-492) i Fèlix IV (526-530). En algunes llistes apareix Fèlix III com a Fèlix II i Fèlix IV com a Fèlix III, tot ometent l'antipapa Fèlix II (356-357).[33]
  • El papa Joan XX no ha existit mai. Fou el resultat d'una confusió en el sistema de numeració, quan es va mal interpretar una doble anotació del Papa Joan XIV (983-984), relativa al seu temps de pontificat i al temps que va estar empresonat, en el Liber Pontificalis.[34] El papa Joan XXI (1276-1277) va saltar-se un número, creient compensar "l'error" dels seus antecessors entre Joan XV i Joan XIX.[35]
  • El Papa Esteve, que morí abans de ser ordenat bisbe, no apareix a les llistes oficials des de 1961.[35] Així doncs, el papes antigament coneguts per Esteve III fins a Esteve X, són avui dia Esteve II (752-757) fins a Esteve IX (1057-1058). Alguns autors, per evitar errors, els numeren amb el nombre oficial seguit de l'antic entre parèntesis; Esteve II (III) fins a Esteve IX (X).
  • L'any 1281, Simon de Brion fou escollit papa i va decidir anomenar-se Martí. En aquells temps, els papes Marí I (882-884) i Marí II (942-946) eren anomenats erròneament Martí II i Martí III. Així, el nou papa passà a dir-se Martí IV (1281-1285) i, d'aquesta manera, no existeixen els papes Martí II ni Martí III.[36]
  • El papa Donus II (que suposadament va regnar l'any 974) mai existí. Se'l va inserir entre Benet VI (973-974) i Benet VII (974-983) per una confusió del títol llatí dominus amb el nom Donus.
  • La consideració de Joan XXIII de Pisa (1410-1415) com a papa o antipapa fou discutida durant segles[37] fins que Angelo Giuseppe Roncalli va anomenar-se Joan XXIII (1958-1963).[38]Així, Joan XXIII de Pisa fou declarat antipapa, tot i que després de la seva despossessió del títol, va servir com a cardenal de l'Església catòlica després del Cisma d'Occident.
  • El personatge de la Papessa Joana és considerat avui dia com una llegenda.

Aquells que s'han afegit al sedevacantisme afirmen que no hi ha papes legítims d'ençà de Pius XII o Joan XXIII. És degut a que consideren tots el papes des del Concili Vaticà II com a herètics.[39][40]

Remove ads

Els deu pontificats més llargs

  • Sant Pere (30-67): 37 anys
  • Beat Pius IX (1846-1878): 31 anys i 7 mesos
  • Sant Joan Pau II (1978-2005): 26 anys i 6 mesos
  • Lleó XIII (1878-1903): 25 anys i 5 mesos
  • Pius VI (1775-1799): 24 anys i 6 mesos
  • Adrià I (772-795): 23 anys i 10 mesos
  • Pius VII (1800-1823): 23 anys i 5 mesos
  • Alexandre III (1159-1181): 21 anys 11 mesos i 23 dies
  • Sant Silvestre I (314-335): 21 anys i 11 mesos
  • Sant Lleó I (440-461): 21 anys i un mes

Els deu pontificats més curts

  • Urbà VII (del 15 de setembre al 27 de setembre de 1590): 12 dies
  • Bonifaci VI (l'abril de 896): 15 dies
  • Celestí IV (del 25 d'octubre al 10 de novembre de 1241): 16 dies
  • Sisinni (del 15 de gener al 4 de febrer de 708): 20 dies
  • Teodor (en desembre de 897): 20 dies
  • Marcel II (del 10 d'abril a l'1 de maig de 1555): 21 dies
  • Damas II (del 17 de juliol al 9 d'agost de 1048): 23 dies
  • Pius III (del 22 de setembre al 18 d'octubre de 1503): 26 dies
  • Lleó XI (de l'1 d'abril al 27 d'abril de 1605): 26 dies
  • Joan Pau I (del 26 d'agost al 28 de setembre de 1978): 33 dies
Remove ads

Papes pertanyents a ordes religiosos

52 papes i 6 antipapes (en itàlica) han estat membres d'ordes religiosos, incloent-n'hi 12 que van ser membres del tercer orde.

Remove ads

Vegeu també

Referències

Notes

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads