Marialita

La marialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom l'any 1866 per Gerhard vom Rath en honor de la seva esposa, Maria Rosa vom Rath (1830-1888).

Marialita
Fórmula química	Na₄Al₃Si9O24Cl
Epònim	Maria Rosa vom Rath
Localitat tipus	Pianura, Camps Flegreus, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.09
Dana	76.3.1.1
Heys	17.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 12,06Å; c = 7,572(3) Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Color	blavós, marronós, incolor, violat, verdós
Exfoliació	distingible/bona - distingible en {100} i {110}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, resinosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,5 a 2,62 g/cm³ (mesurada); 2,54 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,539 a 1,550 nε = 1,532 a 1,541
Birefringència	δ = 0,007 a 0,009
Fluorescència	normalment taronja a groc brillant o vermell sota ona curta i ona llarga
Impureses comunes	Fe, Ca, K, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1866
Símbol	Mar
Referències	[1]

Característiques

La marialita és un silicat de fórmula química Na₄Al₃Si₉O₂₄Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marialita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Pianura, als camps Flegreus de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i no tractar-se d'una espècie gens habitual, ha estat descrita en jaciments de tots els continents del planeta, tret de l'Antàrtida.