Davyna

La davyna és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Sir Humphry Davy (17 de desembre de 1778 - 29 de maig de 1829), químic anglès, el primer que va aïllar els elements: potassi, sodi, calci, estronci, bari, magnesi i bor.

Davyna
Fórmula química	(Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂
Epònim	Humphry Davy
Localitat tipus	mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.05
Dana	76.2.5.5
Heys	17.10.11
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 12,705(4) Å; c = 5,368(3) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	space group P6₃ (en)
Color	incolor, blanc
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,42 a 2,53 g/cm³ (mesurada); 2,50 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,515 a 1,519 nε = 1,519 a 1,522
Birefringència	δ = 0,004
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1825
Símbol	Dvy
Referències	[1]

Característiques

La davyna és un silicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Somma, situat al complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Ha estat descrita en altres indrets tant de la regió de Campània, com de les de Laci i Toscana. Fora d'Itàlia també ha estat descrita en diverses localitats alemanyes i a l'Egipte.