allocar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ʎuˈkar.sə/
	balear /ə.ʎoˈkaɾ.sə/, /ə.ʎu.kərˈsə/
Occidental:	/a.ʎoˈkaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix a- i lloca.

Verb

allocar-se pron.

1. Tornar-se lloca la gallina.
2. Ajupir-se seient sobre els talons.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	allocar-se			haver-se allocat
gerundi	allocant-se			havent-se allocat
participi	allocat, allocada, allocats, allocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'alloco	t'alloques	s'alloca	ens alloquem	us alloqueu	s'alloquen
	m'alloque						val
	m'alloqui						sept
	m'alloc			ens allocam	us allocau		bal
imperfet	m'allocava	t'allocaves	s'allocava	ens allocàvem	us allocàveu	s'allocaven
passat simple	m'alloquí	t'allocares	s'allocà	ens allocàrem	us allocàreu	s'allocaren
futur	m'allocaré	t'allocaràs	s'allocarà	ens allocarem	us allocareu	s'allocaran
condicional	m'allocaria	t'allocaries	s'allocaria	ens allocaríem	us allocaríeu	s'allocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'alloqui	t'alloquis	s'alloqui	ens alloquem	us alloqueu	s'alloquin
	m'alloque	t'alloques	s'alloque			s'alloquen	occ, bal
imperfet	m'alloqués	t'alloquessis	s'alloqués	ens alloquéssim	us alloquéssiu	s'alloquessin
		t'alloquesses		ens alloquéssem	us alloquésseu	s'alloquessen
	m'allocàs	t'allocassis	s'allocàs	ens allocàssim	us allocàssiu	s'allocassin	bal
		t'allocasses		ens allocàssem	us allocàsseu	s'allocassen	val, bal (1)
	m'allocara	t'allocares	s'allocara	ens allocàrem	us allocàreu	s'allocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	alloca't	alloqui's	alloquem-nos	alloqueu-vos	alloquin-se
	–				allocau-vos		bal
	–		alloque's			alloquen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ens allocàvom	us allocavo		centr, n-occ
	m'allocavi						sept
	m'allocaia	t'allocaies	s'allocaia	ens allocàiem	us allocàieu	s'allocaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'alloco	t'allocos	s'alloco	ens alloqueguem	us alloquegueu		n-occ
imperfet	m'alloquessi						sept
	m'alloquessa						centr, n-occ
	m'alloqueguessa	t'alloqueguesses	s'alloquegués	ens alloqueguéssom	us alloqueguéssou	s'alloqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... allocat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... allocar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... allocat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... allocat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... allocat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... allocat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... allocar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... allocat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... allocat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... allocat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'alloco, s'alloca, ens alloquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants

• enllocar-se

Traduccions

Traduccions

• Castellà: aclocarse ^(es)
• Francès: couver ^(fr)
• Italià: divertar covaticcia ^(it)
• Llatí: ovis incubitiurem ^(la) appetere

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·car·se (4)
• Anagrames: acollares, allocares

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot