desarrelar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /də.zə.rəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /de.za.reˈɫa/
valencià /de.za.reˈɫaɾ/, /de.za.reˈɫa/

Verb

desarrelar trans., pron. ‎(pronominal desarrelar-se)

  1. Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.
    La pluja ha desarrelat alguns pins que estaven a la vora del barranc.
  2. Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.
    «Ara en aquest temps ha minvat de tal manera l'honestedat dels religiosos, s'ha desarrelat fins a tal punt tota virtut i tota justícia en els prínceps cristians que ha desaparegut el bé.» (Ajuntament de Xàtiva, Els Borja: una projecció europea, 1995)
  3. Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.
    «Els cimarrones havien perdut gairebé tot de la seva cultura africana. Havien assimilat nombroses característiques culturals dels blancs, dels quals havien fugit i el món dels quals refusaven. No tenien una cultura, els havien desarrelat.» (Eugenio Barba, Les illes flotants, 1963, p.163)

Conjugació

Primera conjugació regular
Més informació Formes no personals, Simples ...
    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Més informació Indicatiu, jo ...

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: des·ar·re·lar (4)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads