esbravar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əz.bɾəˈβa/, balear /əz.bɾəˈva/
Occidental: nord-occidental /ez.βɾaˈβa/
valencià /ez.bɾaˈvaɾ/, /ez.βɾaˈβa/
Informal: nord-occidental /az.βɾaˈβa/

Verb

esbravar trans., pron. ‎(pronominal esbravar-se)

  1. Gastar l'excés d'energia d'una persona.
    «Corria per la pista com si s'hagués begut l'enteniment... més aviat una manera com una altra d'esbravar-se» (Francesc Macià i Barrado, Un cabdell que algú va enredar, Cossetània Edicions, 2003, pàgina 124)
    «... i la força que li corria per les venes, sempre a punt d'esbravar-se al baix ventre d'una dona.» (Isidre Grau, La vida escrita, 1996)
  2. Deixar anar el gas d'una ampolla.
    «Quan l'ampolla de cava està tancada, el líquid i el gas que hi ha al cap de l'ampolla estan en equilibri i l'ampolla no s'esbrava.» (Ada Parellada Garrell, Daniel Jiménez Albiac, Per què alguns pebrots piquen i altres no, 2013)
  3. Perdre intensitat.
    «... ja ha pogut comprovar que l'eufòria i el bon humor que duia en Rafel des que van sortir de casa, es van esbravar en el dinar d'ahir.» (Jordi Bonet Coll, S'ha trencat alguna cosa, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003)

Conjugació

Primera conjugació regular amb alternança en el radical sense desinència
Més informació Formes no personals, Simples ...
    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Més informació Indicatiu, jo ...

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads