fastiguejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fəs.ti.ɣəˈʒa/
	balear /fəs.ti.ɣəˈd͡ʒa/, /fəs.ti.ɣəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /fas.ti.ɣeˈʒa/
	valencià /fas.ti.ɣeˈd͡ʒaɾ/, /fas.ti.ɣeˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fastiguejà
• Etimologia: De fàstic i el sufix -ejar, potser calc del castellà asquear, segle XIX.

Verb

fastiguejar trans.

1. Fer fàstic.
2. Provocar gran molèstia.
3. (pronominal) Sentir gran molèstia.

   Evita de llegir els diaris i assabentar-se de tantes males notícies per tal de no fastiguejar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fastiguejar			haver fastiguejat
gerundi	fastiguejant			havent fastiguejat
participi	fastiguejat, fastiguejada, fastiguejats, fastiguejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fastiguejo	fastigueges	fastigueja	fastiguegem	fastiguegeu	fastiguegen
	fastiguege						val
	fastiguegi						sept
	fastigueig			fastiguejam	fastiguejau		bal
imperfet	fastiguejava	fastiguejaves	fastiguejava	fastiguejàvem	fastiguejàveu	fastiguejaven
passat simple	fastiguegí	fastiguejares	fastiguejà	fastiguejàrem	fastiguejàreu	fastiguejaren
futur	fastiguejaré	fastiguejaràs	fastiguejarà	fastiguejarem	fastiguejareu	fastiguejaran
condicional	fastiguejaria	fastiguejaries	fastiguejaria	fastiguejaríem	fastiguejaríeu	fastiguejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fastiguegi	fastiguegis	fastiguegi	fastiguegem	fastiguegeu	fastiguegin
	fastiguege	fastigueges	fastiguege			fastiguegen	occ, bal
imperfet	fastiguegés	fastiguegessis	fastiguegés	fastiguegéssim	fastiguegéssiu	fastiguegessin
		fastiguegesses		fastiguegéssem	fastiguegésseu	fastiguegessen
	fastiguejàs	fastiguejassis	fastiguejàs	fastiguejàssim	fastiguejàssiu	fastiguejassin	bal
		fastiguejasses		fastiguejàssem	fastiguejàsseu	fastiguejassen	val, bal (1)
	fastiguejara	fastiguejares	fastiguejara	fastiguejàrem	fastiguejàreu	fastiguejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fastigueja	fastiguegi	fastiguegem	fastiguegeu	fastiguegin
	–				fastiguejau		bal
	–		fastiguege			fastiguegen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fastiguejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fastiguejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fastiguejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fastiguejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fastiguejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fastiguejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fastiguejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fastiguejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fastiguejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fastiguejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fastiguejo, fastigueja, fastiguegem

Sinònims

• (fer fàstic) girar el ventrell, repel·lir, repugnar
• (gran molèstia) amoïnar, cansar, carregar, empipar, emprenyar, enfastidir, enutjar, importunar, incomodar, molestar, mortificar, xeringar

Traduccions

Fer fàstic

• Castellà: asquear ^(es)
• Italià: disgustare ^(it)

Provocar gran molèstia

• Castellà: fastidiar ^(es)
• Italià: stufare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fas·ti·gue·jar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.