pugnar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /puŋˈna/
Occidental: nord-occidental /puŋˈna/
valencià /puɡˈnaɾ/, /puɡˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: pugnà
  • Etimologia: Del llatí pugnāre («combatre»), de pugnus («puny»), segle XIV. Doblet del patrimonial punyar.

Verb

pugnar intr.

  1. combatre, lluitar
  2. Esforçar-se per superar les dificultats.
    Els dos germans van pugnar per la mateixa plaça.

Conjugació

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: pug·nar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (agnpru)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads