Vergueta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Las verguetas (var. vergetas) o los guilheumets son de signes tipografics de pontuacion que servisson basicamaent per enclaure una expression, un tèrme o una citacion.
Remove ads
Remove ads
Tipes de verguetas
Las verguetas s'utilizan en parelhs, una per dobrir e una autra per barrar:
- («...») Verguetas bassas o angularas. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
- (“...”) Verguetas nautas: son dos parelhs ennaut amb lo parelh de dobertura capvirat. Son tradicionalas dins la tipografia de las lengas romanicas.
- (‘...’) Verguetas simplas. An un usatge mai rar.
- ('...' e "...") Verguetas drechas, que pòdon èsser simplas e doblas. Se devon pas confondre amb lo simbòl de las minutas e segondas de las coordenadas geograficas, astronomicas, matematicas e fisicas. S'utilizan en substitucion de las autras verguetas dins una tipografia de marrida qualitat, çò qu'arriba sovent amb certans logicials. Tanben arribava sovent amb las ancianas maquinas d'escriure.
L'apòstròf tipografic (’) a la meteissa forma qu'una vergueta simpla de barradura, e l'apòstrof drech (') la meteisssa que la d'una vergueta drecha.
Remove ads
Usatge de las verguetas
Verguetas e espaci
Dins gaireben totas las lengas del mond, las verguetas vòlon un espaci del costat exterior mas pas jamai del costat interior.
- xxx «xxx» xxx
- xxx “xxx” xxx
- xxx ‘xxx’ xxx
L'usatge que consistís a metre un espaci insecable interior, amb las verguetas bassas, es tipic de la lenga francesa e s'obsèrva pas gaire dins las autras lengas; un tal usatge francés es pas sistematic ni solament obligatòri en occitan.
- usatge general e internacional: xxx «xxx» xxx
- usatge particular de la lenga francesa: xxx « xxx » xxx
Ont plaçar las verguetas?
Se plaçan per:
- Transcriure o far de citacions literalas.
- Indicar l'ironia. S'utilizan per senhalar los mots qu'apareisson dins un sens diferent de l'abitual, dins un ton ironic o enfatic.
- Senhalar de devisas, d'eslogans e de noms de campanhas.
- Indicar de capítols o las partidas d'una òbra.
- Autres cases: conferéncias, discorses, parlaments, rapòrts, taulas redondas...
- Dins lo cas de las verguetas dins d'autres verguetas, la gradacion se fa mejançant de verguetas diferentas, ansin:
- «... “... ‘...’ ...” ...»
- “... «... ‘...’ ...» ...”
- “... ‘... «...» ...’ ...”
S'utiliza l'italic de preferéncia a las verguetas dins los cases seguents: títols, publicacions periodicas, escaisses, latinismes, fragments de lengas estrangièras e mots non inclusits dins lo diccionaris.
La virgula, lo punt-virgula e los dos punts se plaçan aprèp las verguetas de barradura. Lo punt se plaça abans se la citacion comença e acaba un paragraf. Los signes d'interrogacion e d'exclamacion se plaçan dins las verguetas s'apartenon al fragment citat.
Remove ads
Diferents tipes e còdes
La forma de las verguetas pòt variar segon las lengas. Vaicí diferentas formas e lors còdes.
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads