11 de agosto

data From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

L' 11 de agosto el ze el 223° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 224° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 142 dì.

xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto 2025 · setenbre · otobre · novenbre · diçenbre
  Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do  
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Remove ads

Avegniminti

  • 3114 v.C. – Scumìsio de l'època atuałe secondo el Całendàrio longo dei Maya
  • 480 v.C. La flota persiana e cueła grega i lota inte ła bataja de Cao Artemìzio, bataja no decizionałe
  • 106 – El teritòrio sud-òvest de ła Dàcia (l'atuałe Romania) ła divien na provincia romana.
  • 117 – El more l'inperatore Trajan.
  • 355Clàudio Silvan el se proclama inperatore roman a Cołònia
  • 1492 – El conclave el ełeze cofà sucesore de Papa Inocenso VIII el cardenałe Rodrigo Borgia, che el divien Papa Lisandro VI.
  • 1786 – El capitan Francis Light el tołe l'ìzoła de Penang, andove de sevente ła vegnarà fondada ła cołònia britànega de Penang in Malaysia
  • 1804Cesco II, inperatore dei Romani, el se sorbe el novo tituło de inperatore d'Austria col nome de Cesco I
  • 1806 – A Ratisbona Cesco II el desolve el Sacro Roman Inpero, renunsando al tituło de inperatore dei Romani
  • 1858 – Prima scałada de l'Eiger
  • 1904 – Le trupe cołoniałi todesche guidae dal tenente zenerałe Lothar von Trotha i vinse contro de l'ezèrsito dei Herero inte ła bataja de Waterberg
  • 1919 – Ła vien adotada ła Costitusion de ła Repùblega de Weimar
  • 1920 – Ła Rùsia ła reconose la indipendensa de Letònia.
  • 1930Córdoba, Arzentina: el scritor e umanista Carlos B. González Pecotche conosesto anca cofà Raumsol, el crea la Escuela Raumsólica de Logosofía, antecesora de la Fondasion Logozòfega Fundación Logosófica.
  • 1934 – Ła prezon miłitare de Alcatraz ła divien prezon federałe de màsima seguresa
  • 1944 – De sevente de un'insuresion partezana proclamada dal Comità Toscan de Libarasion Nasionałe, anca Firense e łe zone arenti łe gnen libarae da l'ocupasion todesca.
  • 1945Caracas, Venesueła, la Plaza Altamira, uncó ciamada Piasa Fransa Plaza Francia ła vien fondada.
  • 1951René Pleven el divien primo ministro de Fransa
  • 1952Hussein el vien proclamà re de Zordània
  • 1960 – El Ciad el declara l'indipendensa da ła Fransa
  • 1965 – Scontri rasiałi a Watts, inte l'àrea de Los Angeles
  • 1966John Lennon el fa na conferensa stanpa a Chicago, scuzàndose par gaver dizesto che i Beatles i zera pì tanto conosesti de Jezù
  • 1966 – Ła Nizèria ła declara la guera totałe a Biafra.
  • 1999Ecrise totałe de Sołe in Eoropa e Àzia
  • 2003
    • La NATO el tołe el comando de ła forsa de peacekeeping (International Security Assistance Force) in Afghanistan, che ła divien ła prima granda oparasion de fora de l'Eoropa inte i so 54 ani de istòria.
    • El lìder de Jemaah Islamiyah, Riduan Isamuddin, mejo conosesto cofà Hambali, el vien inprezonà a Bangkok, Thaiłandia.
    • I vien catai i primi computer infetai dal worm Blaster
  • 2012Iran, do forti teramoti de 6.4 e 6.3 gradi i ciapa el nordest del paeze. 306 morti, 3 viłaji desfai e dani anca in Armènia e Azerbaijan
Remove ads

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Internasionałi

  • Dì Internasionałe de ła Logozofia[Fonte nesesària] - Ła coresponde al nasimento del creator de ła disiplina. De facto ła vien festejada inte racuanti stati de ła Iberoamèrica dai logozòfeghi.

Nasionałi

: Dì de ła Bandiera

  • bandiera El Salvador:
    • Dì del Nutrisionista.
    • Dì de l'Economista.

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

Remove ads

In altri projeti

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads