eleccions al Parlament de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals.
Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre espanyol de Sanitat Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit. Les forces polítiques independentistes van patir una gran desfeta electoral i van perdre la majoria absoluta que gaudien des de les eleccions del 2015.[1] Només Junts+, liderat per Carles Puigdemont, aguanta pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons respectivament. Entra en la cambra catalana una quarta força independentista, Aliança Catalana, amb dos diputats per les demarcacions de Girona i Lleida.
El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament, passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons, els Comuns cauen fins als sis, i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions havent superat el milió de vots.
Les anteriors eleccions es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya.
Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2021 |
---|
ERC i Junts per Catalunya van signar un acord de govern en coalició encapçalat per Pere Aragonès que va permetre afrontar una segona convocatòria d'investidura pel 21 de maig de 2021,[2] Després que el president rebutgés dues propostes de Junts destinades a recuperar la confiança al si de la coalició de govern, els afiliats de Junts van votar entre el 6 i el 7 d'octubre del 2022 sortir del govern autonòmic amb gairebé el 56% dels vots a favor, fet que va marcar la ruptura de la governança compartida pels independentistes des del 2016.[3] El 10 d'octubre, Pere Aragonès va reorganitzar el seu govern per substituir els exconsellers de Junts, apostant per antics perfils del PSC, En Comú Podem i PDeCAT.
Antonio Gallego Burgos, escollit en les llistes de Vox va abandonar el seu grup parlamentari el 2 de novembre de 2022,[4] i Cristina Casol Segués, escollida a les llistes de Junts per Catalunya i va fer el propi el 30 de gener de 2024.[5]
El 13 de març del 2024 el President va convocar eleccions anticipades quan no es van aprovar els pressupostos proposats pel govern de Pere Aragonès per a la XIV legislatura del Parlament[lower-alpha 1]. Havien rebut els vots favorables d'ERC, el PSC-Units i la diputada no adscrita Cristina Casol (67); però els vots adversos de Junts, Vox, la CUP, Ciutadans, el PP i Catalunya en Comú (68).[6] El 18 de març, el President va signar el decret de dissolució del Parlament de Catalunya.[7]
Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la regla D'Hondt; i el sistema tancat; de representació proporcional. Com Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general).
Els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. A les províncies de Girona, Lleida i Tarragona els corresponen a cada una d'elles sis diputats, als que s'afegeix un diputat adicional per cada 40.000 habitants, en canvi a la circunscripció de Barcelona li correspon un diputat per cada 50.000 habitants amb un topall de 85 diputats.[8] La distribució d'escons per a les eleccions de 2024 és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).[9][10]
La votació es fa a partir del sufragi universal en secret, tan presencial el mateix dia de les votacions com per avançat mitjançant vot per correu, que per a les eleccions de 2021 fou el més elevat de totes les votacions fins llavors a Catalunya.[11] Pel que fa a l'edició de 2024, les sol·licituds de vot per correu es poden fer fins al 2 de maig i els vots es poden entregar a Correus com a màxim el 8 de maig de 2024,[12] mentre per als residents a l'extranger s'ha eliminat el vot pregat i els electors reben al seu domicili la documentació per exercir el dret al sufragi i les paperetes, sense haver de demanar-ho prèviament.[13]
Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.[14]
5.460.337 ciutadans estan cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. 294.594 residents en l'extranger estan inscrits en el cens electoral de espanyols residents-absents que viuen a l'extranger (CERA), dels quals 145.667 a Europa (on destaquen els 40.037 residents a França, els 23.369 al Regne Unit i els 22.026 d'Alemanya), 137.015 a Amèrica (on destaquen els 29.027 d'Argentina i els 22.452 dels Estats Units), 6.503 a Àsia, 3.418 a Oceania i 1991 a l'Àfrica.[15]
A la província de Barcelona el cens és de 4.051.064 i 227.985 inscrits al CERA, a la de Girona 528.068 i 25.270 respectivament, a la de Lleida 300.141 i 18.715 respectivament, i a Tarragona, 581.064 i 22.624 respectivament.[15]
Entre el 3 i el 8 d'abril, els partits polítics van poder presentar les seves candidatures, i el 16 del mateix mes les Juntes Electorals de les quatre circumscripcions van proclamar els candidats definitius.[16][17]
Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya van anunciar que es presentarien a les eleccions.[18] Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Ignacio Garriga (Vox),[19] Carlos Carrizosa (Cs),[20]Jéssica Albiach (Comuns) i Alejandro Fernández (PP)[21] han confirmat que repetiran com a persona candidata, mentre que Laura Borràs (Junts) és reemplaçada per Carles Puigdemont, que el 21 de març va anunciar la seva candidatura a Elna.[22] D'altra banda, la CUP va anunciar que la seva candidata seria Laia Estrada.
Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una candidatura encapçalada per Pere Aragonès i que va comptar amb la participació de Jovent Republicà i Comunistes de Catalunya.
Junts per Catalunya va presentar una coalició amb Demòcrates de Catalunya anomenada Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya i liderada per Carles Puigdemont.
La Candidatura d'Unitat Popular va interrompre el procés de Garbí, que s'havia de cloure amb la refundació de l'organització amb una assemblea nacional al juny de 2024[23] i va fer eleccions primàries per escollir la seva cap de llista entre Laia Estrada i Laure Vega,[24] que finalment va guanyar Estrada.[25]
En Comú Podem-Podem en Comú no va repetir la coalició sinó que es va convenir que Jéssica Albiach encapçalaria la candidatura de Catalunya en Comú i Sumar, anomenada Comuns Sumar, i Conchi Abellán la de Podem,[26] però finalment Podem va decidir no presentar-se.[27]
Ciutadans va presentar el 17 d'abril un recurs contra la decisió de la Junta Electoral de validar la candidatura de Carles Puigdemont,[28] que fou desestimada perquè el jutjat contenciós administratiu de Barcelona la va considerar ajustada a dret.[29]
Candidatura | Barcelona[30] | Tarragona[31] | Girona[32] | Lleida[33] | Campanya[34] | |
---|---|---|---|---|---|---|
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) | "Illa president", "Força per governar" | |||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC / ESQUERRA) | "Al costat de la gent, al costat de Catalunya" | |||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya-Junts+ (CAT-JUNTS+)[36] | "Catalunya necessita lideratge" | |||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Vox (VOX) | Rafael Villafranca Mercé |
"En defensa pròpia" | ||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra (CUP-DT)
|
"Defensem la terra" | |||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Comuns Sumar (COMUNS SUMAR)
|
"La Catalunya que ve" | |||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (CS) | Isaac Caballero Pujadas |
"Detenlos" ("Detingues-los") | ||||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
| |||
Partit Popular (PP) | Pere Lluís Huguet Tous |
Jaume Veray Cama |
Montserrat Berenguer Messeguer |
"Volem una Catalunya de Primera" | ||
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Llista
Suplents
|
Deu partits extraparlamentaris van assolir els avals necessaris per presentar la seva candidatura en alguna o totes les circumscripcions electorals. Tot i que inicialment la direcció de l'ANC volia presentar una llista cívica a les eleccions, no va comptar el suport dels seus militants en una consulta interna vinculant per un estret marge.[38] En canvi, partits com Escons en Blanc[39][40] i Solidaritat Catalana[41] sí que van anunciar la seva intenció en participar-hi, però no van arribar els avals necessaris en cap de les circumscripcions electorals catalanes.[42][43]
Vuit de les candidatures que s'hi van presentar, no varen ser proclamades oficialment per les juntes electorals provincials. Aquestes van ser les quatre llistes del Partit Univers Català, que tenia al mateix i únic candidat en totes elles, les llistes de Front Nacional de Catalunya, Reinici Polític i Familia i Vida per Barcelona, i la llista de PACMA per Lleida.[44]
Candidatures | Barcelona[45] | Tarragona[46] | Girona[47] | Lleida[45] | Campanya | |
---|---|---|---|---|---|---|
Alhora (ALHORA) | Meritxell Blay Boquera |
Marc Cassany Alemany |
"Independència i bon govern" | |||
Aliança Catalana (ALIANÇA.CAT) | Lluís Areny i Claverol |
Aurora Fornos i Vilanova |
Ramón Abad i Gimeno |
"Salvem Catalunya" | ||
Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) | Doménec Merino Roca |
Albert Camarasa Escubedo |
Bernat Roig Arnau |
Jesús José Capacete Capdevila |
||
Front Obrer (FO) | Alicia Sanz Fernández |
Aitor Ramírez Durán |
Àlex Buxadé Pujol |
Gonzalo Pujol Alonso |
"Defiende Cataluña, defiende Espana" ("Defensa Catalunya, defensa Espanya") | |
Retallades Zero (Recortes Cero) | Pascuala Gomez Iniesta |
Rut Clemente Martinez de Villa |
Francesc Sergio Ibáñez Laffort |
Vicente Díez Domper |
||
Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA) | María Sol Brunet Lechón |
Aitziber Sáez de Buruaga Cousillas |
No acceptada | |||
Per un Món Més Just (PUM+J) | Rafael Serrano Ordoñez |
No es presenta | Santiago Luis Temprado Celma |
Javier Arcos González |
||
Front Nacional de Catalunya (F.N.C.) | No acceptada | Maria Montserrat Guasch Francesch |
No es presenta | Magí Hildebrandt López |
"Primer, la nació" | |
Esquerra per Espanya (IZQP-UNIDOS-DEF) | Julio Antonio Villacorta García |
Elena Díaz Almela |
No es presenta | No es presenta | ||
Convergents (CNV) | No es presenta | Maria Cecilia Castello Melich |
No es presenta | No es presenta |
A la taula següent es detallen les estimacions de la intenció de votació en ordre cronològic invers, mostrant primer les més recents i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp de l'enquesta, en lloc de la data de publicació. On no es coneixen les dates del treball de camp, es dona la data de publicació. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el seu fons ombrejat en el color de la part líder. Si hi ha un empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna "Avantatge" de la dreta mostra la diferència en punts percentuals entre els partits amb els percentatges més alts de l'enquesta. Les projeccions de seients es mostren sota les estimacions de votació en petit. Es requereixen 68 escons per obtenir una majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Enquestadora/Client | Data | Mostra | Partici-pació | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Feedback/Diari d'Andorra[e 1] | 7–11 maig 2024 | 800 | 64,9 | 25,91
36/39 |
15,42
22/24 |
23,16
34/38 |
9,31
12 |
4,71
4/5 |
5,06
6/7 |
0,89
0 |
8,97
11/12 |
4,00
3/6 |
0,91
0 |
– | – | – | – | – |
GESOP/The Adelaide Review[e 2] | 8–10 maig 2024 | 900-1.200 | 60-65 | 27,0
37/40 |
15,0
22/25 |
20,5
30/33 |
8,7
11/13 |
5,7
5/7 |
6,0
7/9 |
1,0
0 |
8,3
10/13 |
4,0
3/6 |
– | – | – | – | – | – |
Feedback/Diari d'Andorra[e 3] | 6–10 maig 2024 | 800 | 64,3 | 26,63
38/40 |
15,33
22/24 |
23,49
35/38 |
9,06
12 |
4,84
4/5 |
4,74
5/7 |
0,89
0 |
8,65
11/12 |
3,88
3/6 |
0,80
0 |
– | – | – | – | – |
GESOP/The Adelaide Review[e 4] | 7–9 maig 2024 | 900-1.200 | 62-65 | 26,8
37/40 |
15,8
23/26 |
21,5
32/35 |
8,0
10/12 |
5,2
5/7 |
6,0
7/9 |
1,0
0 |
8,5
11/13 |
3,4
3/4 |
– | – | – | – | – | – |
Feedback/Diari d'Andorra[e 5] | 2–9 maig 2024 | 800 | 64,4 | 27,33
39/41 |
15,64
22/25 |
22,94
35/38 |
8,50
11/12 |
5,16
4/6 |
4,21
4/6 |
0,98
0 |
8,60
11/12 |
3,87
3/6 |
0,94
0 |
– | – | – | – | – |
GESOP/The Adelaide Review[e 6] | 6–8 maig 2024 | 900-1.200 | 62-65 | 27,8
39/42 |
15,0
21/24 |
22,0
34/37 |
8,2
10/12 |
4,8
4/6 |
6,0
7/9 |
1,0
0 |
8,2
10/12 |
3,4
3/4 |
– | – | – | – | – | – |
Feedback/Diari d'Andorra[e 7] | 2–8 maig 2024 | 800 | 60,7 | 27,79
39/42 |
16,39
23/26 |
23,32
35/38 |
7,68
9/11 |
5,18
4/7 |
3,92
3/6 |
1,01
0 |
8,13
10/12 |
3,61
3/6 |
0,96
0 |
– | – | – | – | – |
GESOP/The Adelaide Review[e 8] | 5–7 maig 2024 | 1.000-1.200 | 60-62 | 28,2
40/42 |
15,0
22/25 |
22,5
35/37 |
8,2
10/12 |
4,8
4/6 |
6,0
7/8 |
1,0
0 |
9,9
9/11 |
3
1/3 |
– | – | – | – | – | – |
7 maig 2024: S'inicia el període de la prohibició de publicació de les enquestes d'opinió, d'acord amb la llei electoral.[48] | ||||||||||||||||||
EM Analytics/VilaWeb[e 9] | 26 abril–6 maig 2024[lower-alpha 2] | 1.200 | ? | 29,8
41 |
16,6
25 |
21,5
34 |
7,9
11 |
5,3
5 |
4,2
4 |
0,8
0 |
9,5
12 |
3,3
3 |
0,6
0 |
– | – | – | – | – |
Feedback/El Nacional[e 10] | 29 abril–6 maig 2024 | 800 | ? | 26,93
39/40 |
17,59
25/28 |
21,88
33/36 |
8,35
11/12 |
6,12
6/8 |
4,00
4/6 |
0,89
0 |
8,66
11/12 |
2,42
0/2 |
0,95
0 |
– | – | – | – | – |
GESOP/El Periódico[e 11] | 6 maig 2024[lower-alpha 3] | ? | ? | 28,6
40/42 |
14,2
21/23 |
22,2
35/37 |
7,3
10/11 |
5,2
4/6 |
5,4
7/8 |
– | 7,7
10/11 |
3,4
3/4 |
– | – | – | – | – | – |
YouGov/Ara[e 12] | 23 abril–3 maig 2024 | 3.100 | ? | 27,4
37/41 |
17,2
22/26 |
19,5
30/34 |
8,2
10/12 |
6,5
6/9 |
4,7
5/8 |
– | 8,2
9/12 |
4,1
2-7 |
– | – | – | – | – | – |
Feedback/El Nacional[e 13] | 29 abril–2 maig 2024 | 600 | 60,9 | 26,41
39/40 |
17,73
26/28 |
20,39
31/33 |
8,38
11/12 |
6,28
7/8 |
4,22
4/7 |
– | 8,87
11/13 |
2,42
0/2 |
0,63
0 |
– | – | – | – | – |
Celeste-Tel/Onda Cero[e 14] | 3 maig 2024[lower-alpha 4] | ? | ? | 28,3
40 |
17,4
26 |
20,5
32 |
7,4
10 |
5,8
6 |
4,6
6 |
– | 9,6
13 |
3,1
2 |
– | – | – | – | – | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 15] | 26 abril–2 maig 2024[lower-alpha 5] | 1.200 | ? | 29,7
41 |
18,7
28 |
20
31 |
7,5
11 |
4,8
4 |
4,5
6 |
0,9
0 |
9,2
10 |
3,1
3 |
1,0
0 |
– | – | – | – | – |
Sociométrica/El Español[e 16] | ´29 abril–1 maig 2024 | ? | ? | 28,4
42 |
17,2
26 |
20,1
32 |
7,5
11 |
5,7
6 |
4,1
4 |
– | 9,7
13 |
3,2
1 |
– | – | – | – | – | – |
CIS[e 17] | 24–30 abril 2024 | 4.051 | ? | 29,8–33,2
– |
15,2–17,9
– |
15,4–18,1
– |
5,8–7,5
– |
5,0–6,7
– |
3,2–4,6
– |
0,5–1,0
– |
9,6–11,9
– |
3,0–4,4
– |
0,6–1,3
– |
– | – | – | – | – |
Infortécnica/Segre[e 18] | marçbaril 2024 | 826 | ? | –
36/37 |
–
26/27 |
–
35/36 |
–
9/10 |
–
4/6 |
–
6/7 |
–
0/3 |
–
9/10 |
–
0/3 |
– | – | – | – | – | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 19] | 26–30 abril 2024[lower-alpha 6] | 1.200 | ? | 29,6
41 |
18,1
27 |
20,5
33 |
7,2
10 |
5,3
5 |
5,2
7 |
0,9
0 |
8,8
12 |
2,8
0 |
0,7
0 |
– | – | – | – | – |
KeyData/Público[e 20] | 27 abril 2024[lower-alpha 7] | ? | 59,5 | 27,2
38/39 |
18,2
27/28 |
20,1
32 |
7,0
10 |
6,3
6 |
4,9
7 |
1,1
0 |
9,7
13 |
2,7
0-2 |
– | – | – | – | – | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 21] | 26 abril 2024 | 1.200 | ? | 27,6
38 |
19,0
28 |
22,1
34 |
7,4
11 |
5,2
5 |
5,4
7 |
0,9
0 |
8,8
12 |
2,2
0 |
0,9
0 |
– | – | – | – | – |
NC Report/La Razón[e 22] | 22–26 abril 2024 | ? | ? | 27,3
38/39 |
17,6
27/28 |
21,0
32/33 |
7,4
11 |
5,9
6 |
5,1
6/7 |
– | 9,8
13/14 |
– | – | – | – | – | – | – |
GAD3/Mediaset[e 23] | 22-–25 abril 2024 | 1.000 | ? | 29,4
42/43 |
18,8
28/29 |
22,4
35/37 |
6,0
6/9 |
3,9
6 |
3,3
2 |
0,8
0 |
9,5
12/13 |
3,4
2 |
0,4
0 |
– | – | – | – | – |
Feedback/El Nacional[e 24] | 19–24 abril 2024 | 700 | 58,9 | 27,02
39/40 |
16,39
24/27 |
21,58
33/36 |
7,95
11 |
6,29
7/8 |
4,31
4/7 |
1,59
0 |
10,15
13/14 |
2,25
0 |
1,23
0 |
– | – | – | – | – |
YouGov/Ara[e 25] | 22 març–23 abril 2024 | 3.500 | ? | 25,6
34/39 |
17,8
23/28 |
19,5
31/34 |
8,3
10/12 |
6,9
6/8 |
5,0
6/8 |
– | 9,2
11/14 |
3,9
2-6 |
– | – | – | – | – | – |
Cluster17/LLYC[e 26] | 19–22 abril 2024 | 1264 | ? | 27,6
38/40 |
16,5
24/26 |
21,4
32/34 |
7,3
9/11 |
6,0
5/6 |
4,7
5/7 |
0,7
0 |
9,6
12/14 |
2,7
0/3 |
2,0
0 |
– | – | – | – | – |
Opinòmetre/CEO[e 27] | 11–22 abril 2024 | 1.500 | ? | 28-33
40/47 |
20-24
31/37 |
18-22
28/34 |
5-7
5/9 |
3-5
3/6 |
4-6
4/8 |
0-1
0 |
6-9
8/12 |
1-3
0/2 |
– | – | – | – | – | – |
CIS[e 28] | 11–22 abril 2024 | 8.905 | ? | 26,9–28,3
39/40 |
17,7–19,5
27/28 |
16,3–18,1
28/30 |
6,3–7,5
8/9 |
5,5–6,4
7/8 |
3,7–4,6
5/7 |
2,3- 3,1
0 |
9,2–10,6
13/14 |
2,6–3,4
0/2 |
0,7–1,2
0 |
– | – | – | – | – |
SocioMétrica/El Español[e 29] | 16–20 abril | 1.200 | ? | 27,5
40 |
18,1
27 |
19,6
32 |
7,9
11 |
5,8
6 |
5,0
5 |
– | 9,9
13 |
2,8
1 |
– | – | – | – | – | – |
GESOP/El Periódico[e 30] | 17–19 abril | 801 | 55–60 | 26,4
38/40 |
18,0
28/30 |
20,4
32/34 |
6,9
8/9 |
5,7
6/7 |
4,0
4/6 |
1,0
0 |
9,9
13/14 |
2,9
0/1 |
1,8
0 |
– | – | – | – | – |
40 dB/El País[e 31] | 16–19 abril | 1.200 | ? | 27,1
39 |
18,2
28 |
21,1
34 |
7,0
9 |
5,9
6 |
5,0
6 |
1,3
0 |
9,5
12 |
2,1
1 |
– | – | – | – | – | – |
Simple Lógica/elDiario.es[e 32] | 5–17 abril 2024 | 1.261 | 60,5 | 27,8
37/39 |
18,9
27/28 |
21,3
32/34 |
6,3
8/9 |
6,7
7/9 |
4,8
5 |
1,2
0 |
9,0
13/14 |
1,2
0/3 |
– | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 33] | 26 març–10 abril 2024 | 1.000 | ? | 27,8
39 |
17,8
26 |
21,9
34 |
8,1
11 |
5,3
5 |
5,4
7 |
0,6
0 |
9,3
13 |
2,4
0 |
– | – | – | – | – | – |
Data10/OKDiario[e 34] | 27–29 març 2024 | 1.500 | ? | 26,7
38 |
20,1
29 |
21,5
32 |
7,1
8 |
6,5
8 |
4,8
6 |
– | 10,0
14 |
– | – | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 35] | 1–25 març 2024 | 1.000 | ? | 27,4
38 |
18,9
28 |
21,2
33 |
8,2
11 |
5,3
5 |
6,1
8 |
0,5
0 |
8,8
12 |
2,2
0 |
– | – | – | – | – | – |
Sigma Dos/El Mundo[e 36] | 14–22 març 2024 | 2.104 | ? | 27,5
39/41 |
18,4
27/28 |
17,8
26/29 |
6,7
9 |
8,1
9/10 |
5,9
7 |
1,6
0 |
10,0
13/15 |
1,5
0 |
– | – | – | – | – | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 37][e 38] | 16–20 març 2024 | 1.425 | 59 | 29,4
41 |
16,8
26 |
17,7
29 |
6,4
8 |
7,7
9 |
5,4
7 |
1,8
0 |
10,8
15 |
– | – | – | – | – | – | – |
SocioMétrica/El Español[e 39] | 14–16 març 2024 | 1.200 | ? | 29,1
42 |
19,1
28 |
21,2
33 |
8,2
11 |
5,5
5 |
4,8
4 |
– | 9,1
12 |
– | – | – | – | – | – | – |
GESOP/El Periódico[e 40] | 14–15 març 2024 | 802 | ? | 23,8
35/38 |
18,0
29/32 |
18,5
29/32 |
6,0
7/9 |
7,0
7/9 |
5,9
7/9 |
– | 10,0
12/14 |
2,9
0/3 |
– | – | – | – | – | – |
NC Report/La Razón[e 41] | 13–15 març 2024 | 1.000 | 65,7 | 25,7
36/37 |
20,5
30/31 |
21,3
32/33 |
7,6
9/10 |
5,5
6 |
5,3
7 |
1,0
0 |
8,9
12/13 |
– | – | – | – | – | – | – |
13 març 2024: El president Pere Aragonès anuncia un avançament electoral per al 12 de maig | ||||||||||||||||||
GESOP/CEO[e 42] | 9 febrer–7 març 2024 | 2.000 | ? | 25,0– 39,0 35/42 |
17,0– 20,0 26/32 |
7,0– 18,0 24/29 |
7,0– 9,0 9/13 |
7,0– 10,0 8/13 |
5,0– 7,0 7/10 |
1,0– 2,0 0 |
7,0– 10,0 9/13 |
– | – | – | – | – | – | – |
GESOP/CEO[e 43] | 9 oct–7 nov 2023 | 2.000 | ? | 27,0– 31,0 39/45 |
18,0– 22,0 29/34 |
12,0– 15,0 19/24 |
5,0– 7,0 6/9 |
8,0– 11,0 10/14 |
4,0– 6,0 4/8 |
0,0– 1,0 0 |
9,0– 12,0 12/17 |
– | – | – | – | – | – | – |
Sigma Dos/El Mundo[e 44] | 7–9 set 2023 | 1.000 | ? | 26,1 36 |
20,3 31 |
19,6 31 |
6,2 7 |
8,4 10 |
5,2 7 |
– | 10,3 13 |
– | – | – | – | – | – | – |
Eleccions generals 2023 | 23 jul 2023 | N/A | 65,4 | 34,5 (50) |
13,2 (20) |
11,2 (17) |
7,8 (11) |
Sumar | 2,8 (1) |
– | 13,3 (17) |
– | – | 0,9 (0) |
– | – | Sumar | 14,0 (19) |
GESOP/CEO[e 45] | 29 maig–26 juny 2023 | 2.000 | ? | 23,0– 27,0 34/40 |
18,0– 22,0 29/34 |
14,0– 17,0 22/28 |
6,0– 8,0 7/10 |
6,0– 9,0 7/12 |
6,0– 8,0 8/12 |
3,0– 5,0 0/5 |
7,0– 9,0 8/12 |
– | – | – | – | – | – | – |
GESOP/CEO[e 46] | 27 feb–24 març 2023 | 2.000 | ? | 23,0– 27,0 34/40 |
18,0– 22,0 29/34 |
14,0– 17,0 22/28 |
6,0– 8,0 7/10 |
6,0– 9,0 7/12 |
6,0– 8,0 8/12 |
3,0– 5,0 0/5 |
7,0– 9,0 8/12 |
– | – | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 47] | 12 oct–10 des 2022 | 12.003 | ? | 22,2 32 |
23,1 36 |
15,7 24 |
8,8 12 |
7,8 10 |
7,6 10 |
2,3 0 |
6,6 8 |
– | – | – | 3,1 3 |
– | – | – |
GESOP/CEO[e 48] | 27 set–21 oct 2022 | 2.000 | ? | 23,0– 27,0 35/41 |
18,0– 22,0 30/36 |
12,0– 15,0 19/24 |
5,0– 7,0 6/10 |
6,0– 8,0 6/10 |
6,0– 8,0 8/12 |
2,0– 4,0 0/4 |
8,0– 11,0 11/16 |
– | – | – | – | – | – | – |
GESOP/El Periódico[e 49] | 13–14 oct 2022 | 803 | ? | 24,8 37/38 |
20,1 32/33 |
18,6 29/30 |
6,4 8/9 |
6,3 7/8 |
7,5 10/11 |
2,0 0 |
7,1 9/10 |
– | – | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/Electomanía[e 50] | 31 ago–13 oct 2022 | 1.540 | ? | 21,6 31 |
22,4 35 |
16,5 25 |
8,6 12 |
7,6 9 |
7,5 10 |
2,4 0 |
6,6 8 |
– | – | – | 3,6 5 |
0,8 0 |
0,8 0 |
– |
7 oct 2022: Junts per Catalunya decideix sortir del Govern | ||||||||||||||||||
GESOP/CEO[e 51] | 7 juny–7 jul 2022 | 2.000 | ? | 25,0– 29,0 36/42 |
19,0– 23,0 31/37 |
14,0– 17,0 22/27 |
4,0– 6,0 4/8 |
4,0– 6,0 4/7 |
6,0– 8,0 8/12 |
4,0– 6,0 3/6 |
7,0– 10,0 9/14 |
– | – | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/Electomanía[e 52] | 15 abr–30 maig 2022 | 1.565 | ? | 21,9 31 |
23,2 38 |
16,6 26 |
9,2 12 |
7,3 8 |
7,5 10 |
2,7 0 |
6,0 7 |
– | – | – | 2,5 3 |
0,8 0 |
0,7 0 |
– |
Feedback/El Nacional[e 53] | 10–19 maig 2022 | 1.000 | 59,3 | 23,3 33/35 |
21,1 31/34 |
16,3 25/26 |
8,4 11/12 |
8,7 10/11 |
6,7 8/10 |
3,8 3/4 |
5,4 6/7 |
– | – | 1,8 0 |
– | – | – | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 54][e 55] | 9–12 maig 2022 | ? | 51 | 25,2 36 |
20,8 33 |
15,7 25 |
9,3 12 |
7,6 9 |
7,8 10 |
3,5 3 |
5,8 7 |
– | – | 1,5 0 |
– | – | – | – |
GESOP/CEO[e 56] | 1–28 març 2022 | 2.000 | ? | 23,0– 29,0 34/39 |
20,0– 25,0 33/38 |
13,0– 18,0 23/28 |
q | 6,0– 9,0 6/10 |
6,0– 9,0 8/11 |
2,0– 5,0 0/4 |
4,0– 8,0 6/8 |
– | – | – | – | – | – | – |
ElectoPanel/Electomanía[e 57] | 30 ago–14 oct 2021 | 4.146 | ? | 24,7 35 |
24,6 38 |
18,0 27 |
7,2 10 |
6,5 7 |
6,9 10 |
2,6 0 |
6,3 8 |
– | – | – | – | – | – | – |
GAD3/La Vanguardia[e 58] | 20–22 set 2021 | 806 | 62,0 | 24,1 33/34 |
25,9 39/40 |
17,3 27 |
6,9 8/10 |
8,1 10 |
4,6 6/7 |
3,8 3 |
5,9 6/7 |
– | – | 0,6 0 |
– | – | – | – |
ElectoPanel/Electomanía[e 59] | 31 maig–13 jul 2021 | 3.458 | ? | 24,7 36 |
23,4 35 |
19,5 31 |
7,1 8 |
6,3 7 |
7,4 10 |
2,2 0 |
6,7 8 |
– | – | – | – | – | – | – |
Opinòmetre/CEO[e 60] | 11–19 maig 2021 | 1.200 | 60 | 23,8 34/35 |
24,0 36/37 |
18,0 28/29 |
6,2 7/8 |
6,6 8/9 |
8,3 11/12 |
2,4 0/2 |
6,4 6/7 |
– | – | – | – | – | – | – |
GESOP/El Periódico[e 61] | 12–14 maig 2021 | 801 | ? | 26,2 37/38 |
22,5 34/36 |
17,0 25/27 |
7,7 10/11 |
6,9 8/9 |
7,5 9/10 |
4,0 3/4 |
4,9 5/6 |
– | – | 1,3 0 |
– | – | – | – |
GAD3/La Vanguardia[e 62] | 11–12 maig 2021 | 800 | 56,0 | 25,4 36 |
22,2 35 |
20,8 33 |
6,3 8 |
6,4 7 |
6,2 8 |
2,3 0 |
7,0 8 |
– | – | 0,8 0 |
– | – | – | – |
NC Report/La Razón[e 63][e 64] | 30 març–1 abr 2021 | 1.000 | 50,4 | 23,5 34 |
22,4 34 |
19,2 31 |
8,1 12 |
6,7 8 |
6,9 9 |
3,1 2 |
5,4 5 |
– | – | – | – | – | – | – |
Eleccions al Parlament de 2021 | 14 feb 2021 | N/A | 51,3 | 23,0 33 |
21,3 33 |
20,1 32 |
7,7 11 |
6,9 8 |
6,7 9 |
5,6 6 |
3,8 3 |
– | – | 2,7 0 |
– | – | – | – |
Barcelona
Enquestadora/Client | Data | Mostra | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
EM Analytics/VilaWeb[e 15] | 26 abril–2 maig 2024[lower-alpha 8] | ? | –
29 |
–
16 |
–
16 |
–
6 |
–
4 |
–
3 |
– | –
8 |
–
3 |
– |
Infortécnica/Segre[e 18] | març-abril 2024 | ? | –
25/26 |
–
15/16 |
–
17/18 |
–
7 |
–
4/5 |
–
3/4 |
–
0/3 |
–
7/8 |
–
0/3 |
– |
EM Analytics/VilaWeb[e 65] | 26-30 abril 2024[lower-alpha 9] | ? | –
29 |
–
16 |
–
17 |
–
6 |
–
5 |
–
4 |
– | –
8 |
– | – |
KeyData/Público[e 66] | 27 abril 2024[lower-alpha 10] | ? | –
28 |
–
16 |
–
16 |
–
6 |
–
6 |
–
4 |
– | –
9 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 67] | 26 abril 2024 | ? | 29,2–30,4
27 |
17,8–18,5
16 |
19,3–20,1
18 |
7,3–7,6
7 |
5,7–5,9
5 |
4,9–5,2
4 |
1,0–1,0
0 |
9,0–9,4
8 |
2,3–2,4
0 |
0,8–0,8
0 |
Feedback/El Nacional[e 68] | 19-24 abril 2024 | ? | 28,3
26/27 |
15,9
15 |
20,1
18/19 |
8,0
7 |
6,8
6 |
4,1
3/4 |
– | 10,5
9/10 |
– | – |
SocioMétrica/El Español[e 69] | 16–20 abril | ? | –
28 |
? | ? | ? | ? | ? | – | ? | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 70] | 26 març–10 abril 2024 | ? | 29,4–30,6
27 |
16,6–17,3
15 |
19,1–19,8
18 |
8,0–8,3
7 |
5,8–6,0
5 |
4,9–5,1
4 |
0,6–0,7
0 |
9,5–9,9
9 |
2,5–2,6
0 |
– |
ElectoPanel/GMG[e 71] | 1–25 març 2024 | ? | 29,1–30,3
27 |
17,6–18,4
16 |
18,4–19,2
17 |
8,1–8,4
7 |
5,8–6,1
5 |
5,6–5,8
5 |
0,5–0,6
0 |
9,0–9,4
8 |
2,3–2,4
0 |
– |
Sigma Dos/El Mundo[e 72] | 14–22 març 2024 | ? | –
26/27 |
–
17 |
–
14/15 |
–
6 |
–
8 |
–
4 |
–
0 |
–
9 |
– | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 73][e 74] | 16–20 març 2024 | ? | –
29 |
–
15 |
–
14 |
–
6 |
–
7 |
–
4 |
–
0 |
–
10 |
– | – |
Tarragona
Enquestadora/Client | Data | Mostra | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
EM Analytics/VilaWeb[e 15] | 26 abril–2 maig 2024[lower-alpha 11] | ? | –
5 |
–
4 |
–
4 |
–
2 |
– | –
1 |
– | –
2 |
– | – |
Infortécnica/Segre[e 18] | març-abril 2024 | ? | –
4/5 |
–
4 |
–
4/5 |
–
2 |
–
0/1 |
–
1 |
– | –
1 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 65] | 26-30 abril 2024[lower-alpha 12] | ? | –
5 |
–
4 |
–
4 |
–
2 |
– | –
1 |
– | –
2 |
– | – |
KeyData/Público[e 66] | 27 abril 2024[lower-alpha 13] | ? | –
5 |
–
4 |
–
4 |
–
2 |
– | –
1 |
– | –
2 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 67] | 26 abril 2024 | ? | 23,5–24,5
5 |
21,5–22,4
4 |
21,0–21,9
4 |
8,9–9,2
2 |
3,6–3,8
0 |
5,4–5,6
1 |
0,8–0,9
0 |
9,7–10,1
2 |
2,2–2,3
0 |
0,9–0,9
0 |
Feedback/El Nacional[e 68] | 19-24 abril 2024 | ? | 25,2
5 |
17,4
3/4 |
21,5
4/5 |
9,5
2 |
5,1
1 |
4,2
0/1 |
– | 10,7
2 |
– | – |
SocioMétrica/El Español[e 69] | 16–20 abril | ? | –
5 |
? | ? | ? | ? | ? | – | ? | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 70] | 26 març–10 abril 2024 | ? | 23,7–24,7
5 |
20,1–20,9
4 |
20,8–21,6
4 |
9,7–10,1
2 |
3,7–3,9
0 |
5,4–5,6
1 |
0,6–0,6
0 |
10,2–10,6
2 |
2,4–2,5
0 |
– |
ElectoPanel/GMG[e 71] | 1–25 març 2024 | ? | 23,4–24,4
5 |
21,2–22,1
4 |
20,0–20,8
4 |
9,8–10,2
2 |
3,7–3,9
0 |
6,1–6,3
1 |
0,5–0,5
0 |
9,6–10,0
2 |
2,2–2,3
0 |
– |
Sigma Dos/El Mundo[e 72] | 14–22 març 2024 | ? | –
6/7 |
–
4 |
–
2/3 |
–
2 |
–
0 |
–
1 |
–
0 |
–
2 |
– | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 73][e 74] | 16–20 març 2024 | ? | –
5 |
–
4 |
–
4 |
–
1 |
–
1 |
–
1 |
–
0 |
–
2 |
– | – |
Girona
Enquestadora/Client | Data | Mostra | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
EM Analytics/VilaWeb[e 15] | 26 abril–2 maig 2024[lower-alpha 14] | ? | –
4 |
–
4 |
–
6 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
Infortécnica/Segre[e 18] | març-abril 2024 | ? | –
3/4 |
–
3 |
–
7/8 |
–
0/1 |
– | –
1/2 |
– | –
0/1 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 65] | 26-30 abril 2024[lower-alpha 15] | ? | –
4 |
–
3 |
–
7 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
KeyData/Público[e 66] | 27 abril 2024[lower-alpha 16] | ? | –
3 |
–
4 |
–
7 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 67] | 26 abril 2024 | ? | 18,2–18,9
3 |
19,5–20,3
4 |
36,2–37,6
7 |
5,9–6,2
1 |
3,0–3,2
0 |
7,3–7,6
1 |
0,5–0,6
0 |
4,6–4,8
1 |
1,2–1,3
0 |
1,0–1,1
0 |
Feedback/El Nacional[e 68] | 19-24 abril 2024 | ? | 21,7
4 |
17,3
3/4 |
29,5
6 |
6,8
1 |
4,9
0/1 |
5,79
1 |
– | 7,6
1 |
– | – |
SocioMétrica/El Español[e 69] | 16–20 abril | ? | ? | ? | –
6 |
? | ? | ? | – | ? | – | – |
ElectoPanel/GMG[e 70] | 26 març–10 abril 2024 | ? | 18,5–19,2
4 |
18,4–19,2
3 |
36,0–37,5
7 |
6,5–6,8
1 |
3,1–3,3
0 |
7,3–7,6
1 |
0,4–0,4
0 |
4,9–5,1
1 |
1,4–1,4
0 |
– |
ElectoPanel/GMG[e 71] | 1–25 març 2024 | ? | 18,2–19,0
3 |
19,5–20,3
4 |
34,7–36,1
7 |
6,6–6,9
1 |
3,1–3,3
0 |
8,3–8,6
1 |
0,3–0,3
0 |
4,6–4,8
1 |
1,2–1,3
0 |
– |
Sigma Dos/El Mundo[e 72] | 14–22 març 2024 | ? | –
3 |
–
3 |
–
7 |
–
1 |
–
1 |
–
2 |
–
0 |
–
1 |
– | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 73][e 74] | 16–20 març 2024 | ? | –
4 |
–
3 |
–
6 |
–
1 |
–
1 |
–
1 |
–
0 |
–
1 |
– | – |
Lleida
Enquestadora/Client | Data | Mostra | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
EM Analytics/VilaWeb[e 15] | 26 abril–2 maig 2024[lower-alpha 17] | ? | –
3 |
–
4 |
–
5 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
Infortécnica/Segre[e 18] | març-abril 2024 | ? | 22,1
3/4 |
25,0
4 |
38,2
6 |
5,9
0/1 |
–
0 |
2,9
0/1 |
–
0 |
5,0
0/1 |
–
0 |
– |
EM Analytics/VilaWeb[e 65] | 26-30 abril 2024[lower-alpha 18] | ? | –
3 |
–
4 |
–
5 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
KeyData/Público[e 66] | 27 abril 2024[lower-alpha 19] | ? | –
3 |
–
4 |
–
5 |
–
1 |
– | –
1 |
– | –
1 |
– | – |
EM Analytics/VilaWeb[e 67] | 26 abril 2024 | ? | 17,8–18,6
3 |
23,6–24,6
4 |
30,8–32,0
5 |
5,3–5,5
1 |
2,4–2,5
0 |
5,9–6,1
1 |
0,5–0,5
0 |
8,1–8,4
1 |
1,6–1,6
0 |
1,5–1,6
0 |
Feedback/El Nacional[e 68] | 19-24 abril 2024 | ? | 21,7
4 |
19,4
3/4 |
27,9
5/6 |
6,7
1 |
– | 4,7
0/1 |
– | 9,0
1 |
– | – |
SocioMétrica/El Español[e 69] | 16–20 abril | ? | ? | ? | –
5 |
? | ? | ? | – | ? | 1 | – |
ElectoPanel/GMG[e 70] | 26 març–10 abril 2024 | ? | 18,3–19,0
3 |
22,4–23,3
4 |
30,8–32,1
5 |
5,9–6,1
1 |
2,5–2,6
0 |
6,0–6,2
1 |
0,3–0,4
0 |
8,6–9,0
1 |
1,7–1,8
0 |
– |
ElectoPanel/GMG[e 71] | 1–25 març 2024 | ? | 18,0–18,7
3 |
23,6–24,6
4 |
29,7–30,9
5 |
5,9–6,2
1 |
2,5–2,6
0 |
6,8–7,0
1 |
0,3–0,3
0 |
8,1–8,5
1 |
1,6–1,6
0 |
– |
Sigma Dos/El Mundo[e 72] | 14–22 març 2024 | ? | –
4 |
–
3/4 |
–
3/4 |
–
1 |
–
0/1 |
–
0 |
–
0 |
–
1/2 |
– | – |
Ipsos/La Vanguardia[e 73][e 74] | 16–20 març 2024 | ? | –
3 |
–
4 |
–
5 |
–
1 |
–
0 |
–
0 |
–
0 |
–
2 |
– | – |
El període de campanya electoral té lloc entre el 26 d'abril i el 10 de maig de 2024.[16] L'inici de la campanya va quedar condicionada per l'anunci que el 25 d'abril va fer el president del govern espanyol Pedro Sánchez que s'estava plantejant la seva dimissió.[49] Junts va anunciar que la seva campanya la faria majoritàriament a Catalunya del Nord, on es va traslladar Carles Puigdemont.[49]
El divendres 26 d'abril va tenir lloc el primer debat, a RAC1, que va marcar l'inici de la campanya, i la millora del sistema de finançament marca el primer debat de la campanya va ser un compromís del PP, Comuns, ERC, el PSC i Junts. Respecta als possibles pactes postelectorals, Salvador Illa (PSC) va descartar ser obtenir la presidència amb el suport del PP, partit amb el què no descarta assolir pactes puntuals, mentre Josep Rull (CAT-JUNTS+) va demanar que el bloc sobiranista tingués majoria i poder-la fer-la operativa, Jéssica Albiach (Comuns Sumar) va optar per un govern progressista, i Laia Estrada (CUP-DT) no descartava entrar en un govern.[50]
El dissabte 27, segon dia de campanya, va estar marcat per l'assistència de Salvador Illa al comitè federal del PSOE devant situació d'incertesa creixent davant la possible renúncia Pedro Sánchez, i la tolerància del PSOE a la guerra judicial quan no els afectava a ells.[51]
El diumenge 28 el president espanyol va absentar-se de l'acte que van protagornitzar Salvador Illa i Jordi Hereu, i VOX i PP van demanar al president la convocatòria d'eleccions. Els candidats d'Esquerra es van desplaçar a Ginebra per trobar-se amb els exiliats Marta Rovira i Ruben Wagensberg. Laura Borràs va recordar que als juntaires se'ls ha calumniat, difamat, condemnat i fet de tot. Els comuns defensen el govern de coalició espanyol.[52]
El dilluns 29 va estar marcat per l'anunci del President del govern espanyol que es queda al capdavant de l'executiu, l'expedient que li va obrir a Pedro Sánchez la Junta Electoral Central per fer declaracions favorables al candidat del PSC, i la suspensió durant dos dies de la campanya de Carles Puigdemont per la mort de la seva mare.[53] Es va fer el debat electoral centrat en l'economia organitzat per On Economia,[54] en el què els partits van proposar mesures per lluitar contra la crisi de preus de l'habitatge.[55]
El 30 d'abril va estar marcat per les reaccions a l'anunci de Pedro Sanchez i la seva estratègia contra la guerra judicial.[56]
L'1 de maig va estar marcat per la reincorporació de Puigdemont a la campanya, amb un nou acte a Argelers amb Xavier Trias, i per l'aparició de Sanchez amb Illa a la Fira d'Abril de Catalunya,[57] i per la manifestació de Comissions Obreres i UGT en commemoració de l'1 de maig a Barcelona, amb 5.000 assistents.[58]
El 2 de maig va tenir lloc el segon debat dels candidats, a RTVE Catalunya a Sant Cugat del Vallès[59] en el què els pactes postelectorals van centrar el discurs, amb el PSC manifestant la disposició al pacte amb Junts i aquestst descartant fer president a Illa, mentre Pere Aragonès es queixava que Junts i el PSC han dificultat l'acció del seu govern votat més vegades en el Parlament igual que diferent.[60]
El 3 de maig Salvador Illa va descartar un pacte amb Junts o fer president un candidat independentista, mentre els expresidents Puigdemont i Aragonès s'intercanvien retrets.[61] A la jornada va destacar el menysteniment i deshumanització de Matías Carnero, president d'UGT Catalunya que tanca la llista del PSC a Barcelona envers Puigdemont, i per les que el PSC va haver de demanar disculpes.[62]
El 4 de maig es van fer els actes centrals, el del PSC a Montmeló amb Pedro Sánchez i Salvador Illa, Esquerra a Pineda de Mar amb Oriol Junqueras i Laura Vilagrà, Junts a Argelers amb Carles Puigdemont, Comuns Sumar al Prat de Llobregat amb Jéssica Albiach, Vox a Salt amb Ignacio Garriga, la CUP a Girona amb Laia Estrada, Lluc Salellas i Albert Botran, Ciutadans al Parc del Fòrum amb Carlos Carrizosa i el Partit Popular a Badalona amb Alejandro Fernández amb Alberto Núñez Feijóo i Xavier García Albiol.[63]
El 5 de maig va estar marcat per la publicació d'una desena d’enquestes el darrer dia autoritzat, que tot i marcar un escenari molt obert, indiquen tendències clares compartides per la gran majoria d’estimacions, que mostren destacat al PSC, i en segon lloc a Junts, que progressivament eixampla la distància amb Esquerra.[64]
El debat del dia 6, emès en castellà a La Sexta i Onda Cero per tot Espanya, va estar marcat per les picabaralles entre els candidats de PSC, Junts i Esquerra, i la manca d'acord per governar.[65]
El 8 de maig tots els partits van rebutjar l'Oferta pública d'adquisició hostil del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria sobre el Banco de Sabadell,[66] i ERC, PSC, Junts, CUP i comuns van comprometre's a pactar ni amb Vox ni amb Aliança Catalana (AC) ni acceptar ni per acció ni per omissió els seus vots per aconseguir la investidura o formar govern.[67]
El dijous 8 de maig va tenir lloc l'acte més multitudinari de la campanya d'Esquerra, que va reunir 1.600 persones al Palau de Congressos de Barcelona.[68]
El 9 de maig es va suspendre el debat previst l'endemà a la Cadena SER perquè el PP va declinar i a continuació ho va fer Junts després que la JEC va resoldre que s'hi havia d'incloure la CUP i Ciutadans, que havien presentat recurs per la seva exclusió.[69]
Els actes de cloenda de campanya van ser el del PSC amb Salvador Illa i Pedro Sánchez 3.500 assistents al Pavelló Municipal d'Esports de la Vall d'Hebron, i 500 persones més seguint l'acte en pantalles a l'exterior, Esquerra al Moll de Costa de Tarragona amb Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Raquel Sans, Gabriel Rufián i Diana Riba amb 500 assistents,[68] Junts va reunir 3.500 persones a les Antigues Escoles d'Elna per escoltar Carles Puigdemont, els comuns van aplegar 500 persones a la plaça de Catalunya de Cornellà amb Jéssica Albiach, Yolanda Díaz, Ernest Urtasun, Ada Colau i Jaume Asens, la CUP va reunir uns centenars d'assistents al Passeig del Born de Barcelona, amb Laia Estrada, Anna Gabriel i David Fernàndez, el PP va reunir Alejandro Fernández i Alberto Núñez Feijóo a l'Hospitalet de Llobregat,[70] Ciutadans va tancar la campanya amb Carlos Carrizosa, amb una cinquantena d'assistents al terrat de l'hotel Ciutat de Barcelona,[71] i Vox va reunir a la plaça Artós de Barcelona a Ignacio Garriga i Santiago Abascal i al trànsfuga Juan Carlos Girauta.[72]
La Junta Electoral Central (JEC), l'òrgan espanyol encarregat de supervisar els processos electorals a l'estat espanyol, va obrir diversos expedients. El 17 d'abril va prohibir, degut a una denúncia de Ciutadans, que els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals poguessin emprar les paraula exili o exiliats.[73]
La JEC ve resoldre que l'associació Deba-t inclogués Vox en el debat electoral que va organitzat en 30 d'abril a la Universitat Pompeu Fabra i al qual van ser convidats la resta dels partits amb representació al parlament. El debat no es va poder dur a terme pel boicot dels militants de Vox.[74]
La JEC també va obrir un expedient al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez per les seves declaracions favorables al candidat del seu partit, Salvador Illa, en una roda de premsa celebrada a Doha el 3 d'abril,[75] i també al conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells, per haver anunciat futures ampliacions i valorar algunes millores que s'han fet als diferents centres sanitaris que va visitar entre els dies 10 i 22 d'abril.[76] En tots dos casos, també van ser per fets que van succeir abans de la campanya electoral, però després de la convocatòria de les eleccions. Per això, la JEC hi va veure una vulneració, entre altres coses, de l'article 50.2 del LOREG, que és el següent:[77][78]
« | Des de la convocatòria de les eleccions i fins que se celebrin queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions | » |
— Article 50.2 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general |
El 6 de maig la JEC va ordenar a Radiotelevisió Espanyola a compensar la resta de partits polítics per la durada d'una entrevista al president del Govern durant el Telediario del 29 d'abril,[79] que es va fer efectiva entrevistant tots els candidats en format equivalent i horari anàleg pel Canal 24 Horas.[80]
El divendres 26 d'abril a RAC1, el primer debat de la campanya confrontà a l'auditori de ONCE a Barcelona Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (CAT-JUNTS+), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP-DT), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Ciutadans) i Alejandro Fernández (PP), moderat per Jordi Basté i Enric Sierra.[59]
El dilluns 29 d'abril va tenir lloc el debat electoral centrat en l'economia amb Alícia Romero pel PSC, Natàlia Mas per ERC, Josep Rull per CAT-JUNTS+, Laure Vega per la CUP, Joan Carles Gallego per Comuns Sumar i Santi Rodríguez pel PP, moderat pel periodista Xavier Alegret, director adjunt d'On Economia.[54]
Es van celebrar debats territorials amb els candidats de les formacions polítiques amb representació al Parlament per a les províncies de Lleida (29 d'abril), Girona (30 d'abril) i Tarragona (3 de maig), moderats per Xavier Grasset i Marta Romagosa, gravats a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí i emesos simultàniament al canal 324, a Catalunya Informació i al 324.cat.
El dijous 2 de maig va tenir lloc el segon debat electoral dels candidats, amb la presència de Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts +), Ignacio Garriga (VOX), Laia Estrada (CUP-DT), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Ciutadans) i Alejandro Fernández (PPC) als estudis de RTVE Catalunya a Sant Cugat del Vallès, emès per La 1 i Ràdio 4, moderat pels periodistes Gemma Nierga i Xabier Fortes.[59]
La Sexta i Onda Cero va fer un debat en castellà i emès a tot Espanya el 6 de maig amb Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Ignacio Garriga (Vox), Josep Rull (CAT-JUNTS+), Laure Vega (CUP-DT), Jèssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Ciutadans) i Alejandro Fernández (PP).[81]
TV3, el 324, Catràdio i el portal 324.cat van oferir simultàniament el dimarts 7 de maig el debat electoral conjunt amb els candidats designats de les formacions amb representació al Parlament: PP, Cs, Comuns, CUP, VOX, Junts, ERC i PSC. El debat va tenir lloc a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí després del TN Vespre, moderat per Ariadna Oltra.
El divendres 10 de maig hi havia previst un debat a la Cadena SER amb la participació Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts), Jéssica Albiach (Comuns) i Alejandro Fernández (PP), però la CUP i Ciutadans van presentar recurs per la seva exclusió a la junta electoral, que els va donar la raó i va comunicar que se'ls havia d'incloure, i finalment el PP va declinar i a continuació ho va fer Junts.[69]
Els col·legis electorals van obrir amb normalitat i sense incidències destacades. Tanmateix, amb motiu d'un nou incident que va deixar sense servei la xarxa de Rodalies de Catalunya, Esquerra va demanar l'allargament de les votacions una hora als municipis afectats i Junts van demanar l'allargament a tot Catalunya tanta estona com es trigui a restablir el servei, però no més enllà de la mitjanit.[82] Totes dues reclamacions van ser desestimades per les Juntes electorals provincials, en les quals la JEC havia delegat la decisió.[83]
La participació a les eleccions a les 13 h va ser del 26,91%, 4,14 punts més que a la mateixa hora a les eleccions de 2021.[84] Han votat el 8,3% dels catalans censats a l’estranger.[85] A les 18h la participació era del 45,80%, un augment del 0,19% respecte la participació a la mateixa hora en 2021.[86] 3.130.910 persones han votat, un 57,97%, més de 6,68 punts més que a les eleccions del 2021. El recompte finalitza amb el dels residents a l'estranger, que finalitza el 17 de maig.[87]
Província | Hora | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
13:00 | 18:00 | 20:00 | |||||||
2021 | 2024 | +/– | 2021 | 2024 | +/– | 2021 | 2024 | +/– | |
Barcelona | 4,50% | 0,41% | 7,13% | ||||||
Girona | 3,05% | 1,17% | 5,83% | ||||||
Lleida | 1,21% | 2,58% | 4,50% | ||||||
Tarragona | 3,98% | 1,30% | 2,58% | ||||||
Total | 4,14% | 0,19% | 6,68% | ||||||
Fonts[84][86][87] |
La participació va ser la quarta més baixa d'entre les diferents eleccions al Parlament, 6,66% més alta que les anteriors del 2021 convocades en un període excepcional per la pandèmia de covid-19. Si s'exceptua el 2021, no es produïa una participació tan baixa des del 2006 (56,04%) i, abans, el 1992 (54,8%).[88]
El PSC guanya en escons i vots amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit, i en el què dels partits independentistes només Junts+ aconsegueix pujar, aconseguint els millors resultats de la seva història[89] pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons. El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament és el PP passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons i els Comuns Sumar cauen fins als sis. Aliança Catalana entra en la cambra per primer cop amb dos diputats,[90] i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions.[91]
Segons els càlculs dels transvasaments de vots respecte les eleccions de 2021, Esquerra va perdre molta part dels antics votants a mans del PSC i en menor quantitat a l'abstenció i a Junts, mentre que els socialistes i Vox van aconseguir incorporar molt vot anteriorment abstencionista, i el PP la major part del votant de Ciutadans i una part del de Vox, mentre que Junts es feia amb el del PDECat.[92]
Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2024 | |||
---|---|---|---|
En la nit electoral, Salvador Illa va assegurar que es presentarà a la investidura, Carles Puigdemont s'ha reivindicat com l'únic que pot encapçalar un govern independentista allargant la mà a l'ERC amb l'abstenció socialista, i Pere Aragonès ha reconegut la desfeta electoral passa a l'oposició.[90]
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Candidatura | Sufragis[lower-alpha 20] | Escons | ||||||||
Vots | % | ± vots | ± pp | Diputats | ||||||
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) | 867.228 | 27,94% | 42 | 9 | ||||||
Junts+ (JxCAT) | 671.780 | 21,64% | 35 | 3 | ||||||
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | 424.887 | 13,68% | 20 | 13 | ||||||
Partit Popular/Partido Popular (PP) | 340.629 | 10,97% | 15 | 12 | ||||||
Vox (VOX) | 246.976 | 7,69% | 11 | = | ||||||
Comuns Sumar (SUMAR) | 180.528 | 5,81% | 6 | 2 | ||||||
Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra (CUP-DT) | 127.108 | 4,09% | 4 | 5 | ||||||
Aliança Catalana (AC) | 117.877 | 3,79% | n/a | n/a | 2 | 2 | ||||
Vots en blanc | 35.783 | 1,13% | ||||||||
Vots vàlids | 3.121.964 | 99.16% | 135 | |||||||
Vots nuls | 26.414 | 0,83% | n/a | |||||||
Votants | 3.148.378 | 57,94% | Participació:
| |||||||
Abstenció | 2.284.788 | 42,05% | ||||||||
Electors | 5.433.166 | 100% |
Circumscripció | PSC | Junts+ | ERC | PPC | Vox | SUMAR | CUP-DT | AC | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
% | E | % | E | % | E | % | E | % | E | % | E | % | E | % | E | |
Barcelona | 29,9 | 28 | 19,35 | 18 | 13,38 | 12 | 11,55 | 11 | 7,99 | 7 | 6,67 | 6 | 3,98 | 3 | 2,87 | 0 |
Girona | 19,51 | 4 | 34,88 | 7 | 11,99 | 2 | 6,53 | 1 | 6,34 | 1 | 3,28 | 0 | 4,94 | 1 | 9,03 | 1 |
Lleida | 20,55 | 4 | 30,37 | 5 | 16,35 | 3 | 9,17 | 1 | 6,24 | 1 | 2,15 | 0 | 4,24 | 0 | 7,78 | 1 |
Tarragona | 25,43 | 6 | 21,28 | 5 | 16,09 | 3 | 11,78 | 2 | 10,12 | 2 | 3,83 | 0 | 4,05 | 0 | 3,51 | 0 |
Total | 27,94 | 42 | 21,64 | 35 | 13,68 | 20 | 10,97 | 15 | 7,95 | 11 | 5,81 | 6 | 4,09 | 4 | 3,79 | 2 |
Fonts: Generalitat de Catalunya |
PSC | Junts+ | ERC | PPC | VOX | SUMAR | CUP-DT | AC |
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
|
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
|
Barcelona
Girona Lleida
Tarragona
|
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
|
Barcelona
Girona Lleida
Tarragona
|
Barcelona | Barcelona
Girona |
Girona
Lleida
|
L'endemà de les eleccions Pere Aragonès anuncià la seva retirada de la primera línia política després dels mals resultats electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya,[93] i Oriol Junqueras deixà "temporalment" la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya uns dies després amb la intenció de presentar-se a la reelecció al congrés extraordinari del seu partit del 30 de novembre.[94][95]
Els mals resultats d'Alhora, amb poc més de 13.000 vots i un 0,4% dels vots, va causar el desplaçament de Clara Ponsatí de la primera línia política.[96]
Josep Rull, el president del Parlament de Catalunya, va convocar el ple per a investir president de la Generalitat, una intenció que han manifestat tant Salvador Illa del PSC com Carles Puigdemont de Junts, per al 26 d'agost, i en cas que hi hagués majoria suficient per a la investidura d'algun candidat, quedaria dissolt el Parlament, quedant convocades eleccions per al 13 d'octubre.[97]
El 8 d'agost de 2024, el socialista Salvador Illa fou investit 133è President de la Generalitat de Catalunya[98] amb seixanta-vuit vots a favor (Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Comuns Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)) i seixanta-sis en contra (Junts, Partit Popular (PP), VOX, Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Aliança Catalana), per l'absència del President Carles Puigdemont.[99]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.