23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 130 dies per finalitzar l'any.

<<	Agost 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 23 d'agost ha estat proclamat per la UNESCO com el Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició en record a la insubmissió dels esclaus la nit del 22 al 23 d'agost del 1791 a l'illa de la Hispaniola.^[1]

Esdeveniments

Països Catalans

• 1313 - el rei Jaume II signa era Querimònia el text que confirma els drets i privilegis de la Vall d'Aran.
• 1886 - Barcelona: Gran Assemblea Constituent de la Gran Llotja Simbòlica Regional Catalana-Balear, presidida per Rossend Arús.

Resta del món

• 1305 - Londres: Execució de l'escocès William Wallace.
• 1326 - Coronació del rei Felip VI de França.
• 1353 - Presa de l'Alguer contra el genovesos.^[2]
• 1614 - Fundació de la Universitat de Groningen.^[3]
• 1812 - De San Salvador de Jujuy a San Miguel de Tucumán (Argentina): els habitants de Jujuy marxen durant l'èxode Jujeny quan les forces imperials espanyoles estan apunt d'arribar a la ciutat durant la guerra de la Independència Argentina.
• 1813 - Batalla de Grossbeeren; els prussians de Karl von Bülow i els suecs de Jean Baptiste Jules Bernadotte foragiten l'exèrcit francès de Nicolas Charles Oudinot.^[4]
• 1821 - Se signa el tractat de Córdoba, que consuma la Independència de Mèxic respecte a Espanya.
• 1863 - Charleston, Carolina del Sud: Acaba la Segona batalla de Fort Sumter entre les tropes dels Estats Units d'Amèrica i les dels Estats Confederats d'Amèrica.
• 1879 -
  • L'ukelele arriba a Hawaii sota la forma de cavaquinho.
  • Boston (EUA): Mary Baker Eddy funda l'Església de la Ciència Cristiana.
• 1914 - Durant la Primera Guerra Mundial, Japó s'uneix als aliats i declara la guerra a l'Imperi Alemany.
• 1927 - Els anarquistes italians Sacco i Vanzetti són executats a Boston, Massachusetts. Cinquanta anys després de l'execució, el Governador de Massachusetts Michael Dukakis declarà que Sacco i Vanzetti no havien estat jutjats justament i que qualsevol ignomínia hauria de ser esborrada dels seus noms.
• 1939 - Signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica.
• 1943 - Fi de la batalla de Kursk.
• 1966 - El Lunar Orbiter 1 pren la primera fotografia de la Terra des d'una òrbita voltant la Lluna.
• 1973 - Xile: Augusto Pinochet Ugarte és designat Comandant en cap de l'Exèrcit pel President Salvador Allende.
• 1989 - Via Bàltica a Estònia, Letònia i Lituània per aconseguir la independència respecte l'URSS.
• 1990 - Armènia declara la seva independència de la Unió Soviètica.
• 2006 - Strasshof an der Nordbahn (Àustria): Natascha Kampusch, de 18 anys, aconsegueix escapar després de vuit anys de segrest a casa del seu segrestador.
• 2011 - cim del K2, Himàlaia: l'austríaca Gerlinde Kaltenbrunner completa l'ascensió sense oxigen als 14 vuit mil del món.^[5]

Naixements

Països Catalans

• 1870 - Barcelona: Antònia Baró i Sanz, actriu teatral catalana de finals del segle xix i primeres dècades del XX (m. 1947).^[6]
• 1878 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Coll i Bacardí, arquitecte modernista català (m. 1917).
• 1890 - Reus, Baix Camp: Antoni Planàs i Marca, compositor i violoncel·lista (m. 1980).
• 1892 - València: Joaquín Manglano Cucaló de Montull, noble, propietari rural i polític valencià (m. 1985).
• 1902 - La Fuliola: Ramona –o Ramoncita– Rovira, cupletista al Paral·lel, una de les primeres figures de la seva època (m. 1964).^[7]
• 1914 - Barcelona, Barcelonès: Enric Cluselles i Albertí, artista polifacètic català (m. 2014).
• 1950 - Sant Martí Sarroca, Alt Penedès: Joan Raventós i Pujadó, polític català.
• 1965 - Ciutadella de Menorcaː María Asunción Pons Fullana, política menorquina.^[8]
• 1982 - Matadepera, Vallès Occidental: Ariadna Cabrol, actriu catalana.^[9]

Resta del món

• 1498 - Saragossa: Miquel da Paz, infant del Regne de Portugal i príncep d'Astúries.
• 1754 - Versalles, França: Lluís XVI de França, rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry, guillotinat el 1793.
• 1755 - Viena: Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, muller de Lluís XVI (m. 1793).^[10]
• 1762 - Marcourt, principat de Lieja: Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt política i feminista avant la lettre.
• 1819 - Olomouc, Moràvia: Ludwig Karl Schmarda, zoòleg i explorador austríac.
• 1847 - Wyoming, Nova York: Sarah Frances Whiting, astrònoma i física americana, instructora de diversos astrònoms (m. 1927).^[11]
• 1852 - Londres, Anglaterra: Arnold Toynbee va ser un historiador de l'economia anglès molt compromès amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.
• 1854 - Breslau, Polònia: Moritz Moszkowski, compositor, pianista i pedagog musical alemany (m. 1914).
• 1864 - Murniés, Creta: Elevthérios Venizelos, polític grec.
• 1868 - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet, bibliògraf i humanista, primer teòric de la documentació (n. 1944).
• 1869 - Montbéliard (França): Georges Cuvier, baró de Cuvier, naturalista (m. 1832).
• 1918 - Peermade, Travancore: Anna Mani, física i meteoròloga índia (m. 2001).^[12]
• 1921 - Nova York, EUA: Kenneth Arrow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (m. 2017).^[13]
• 1924 - Nova York, EUA: Robert Solow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1987
• 1927 - Atlantic City (Nova Jersey): Allan Kaprow, pintor estatunidenc, pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance (m. 2006).^[14]
• 1929 - Boise City, Oklahoma (Estats Units): Vera Miles, actriu estatunidenca.
• 1931 - Nova York, EUA: Hamilton Othanel Smith, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1978.^[15]
• 1933 -
  • Madrid: Amparo Soler Leal, actriu espanyola (m. 2013).^[16]
  • Alice, Texas (EUA): Robert Curl, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1996.^[17]
• 1940 - Milwaukee, Wisconsin (EUA): Thomas Arthur Steitz, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2009 (m. 2018).^[18]
• 1945 - Torí: Rita Pavone, cantant i actriu italiana, popularíssima durant els anys seixanta.^[19]
• 1949 -
  • Fort Wayne, Indiana (Estats Units): Shelley Long, actriu estatunidenca.
  • Corfú: Vicky Leandros, cantant grega amb una extensa carrera internacional.^[20]
• 1951 - Washington DC (Estats Units): La reina Noor de Jordània fou la quarta i darrera esposa del difunt rei de Jordània Hussein I
• 1955 - Portugalete: Mari Cruz Soriano, empresària, periodista, pianista, presentadora de televisió i locutora de ràdio basca.^[21]
• 1958- Nanquín (Xina): Wang Shuo (xinès simplificat: 王朔), escriptor i guionista de cine i televisió xinès.^[22]
• 1963 - Corea del Sud: Chan-wook Park, director de cinema.
• 1974 -
  • Nijni Taguil, URSS: Konstantín Novossiólov, físic britànic-rus, Premi Nobel de Física de l'any 2010.^[23]
  • Portsmouth (Anglaterra)ː Samantha Davies, navegant, pilot d'altura britànica.^[24]
• 1976 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Scott Caan és un actor estatunidenc.
• 1978 - Filadèlfia, Pennsilvània (Estats Units): Kobe Bryant, és un ex jugador professional de bàsquet estatunidenc (m. 2020).
• 1981 - Nova York: Karina Canellakis, directora d'orquestra i violinista estatunidenca.^[25]
• 1983 - Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1949 - Terrassa (Vallès Occidental): Mateu Avellaneda i Canyadell, dibuixant català (n. 1902).
• 1985 - Caldes de Malavella (Selva): Francesc Mas i Ros, compositor català (n. 1901).
• 1992 - Barcelona (Barcelonès): Felip Lorda i Alaiz, crític literari i polític català (n. 1918).
• 2008 - Barcelona (Barcelonès): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.^[26]
• 2014 - Barcelona (Barcelonès): Jaume Vallcorba i Plana, editor (n. 1949).
• 2021 - Barcelona (Barcelonès)ː Xavier Mercadé i Simó, fotoperiodista musical.^[27]

Resta del món

• 1281 - Opheilissem (ducat de Brabant): Joan d'Enghien, príncep-bisbe del principat de Lieja.
• 1777 - Milà: Clelia Grillo Borromeo, aristòcrata, científica, salonnière italiana (n. 1684).^[28]
• 1791 - Londres: Jeanne de Valois-Saint-Rémy, aventurera francesa, cèlebre per la seva participació en l'assumpte del collar (n. 1756).^[29]
• 1892 - Manuel Deodoro da Fonseca primer president de la República de Brasil (n. 1827).^[30]
• 1927 - Charlestown, Massachusetts, Estats Units: Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, anarquistes italians.
• 1961 - San Francisco, Califòrnia: Julia Klumpke, violinista i compositora estatunidenca (n. 1870).^[31]
• 1971 - L'Havana, Cuba: Gisela Hernández, compositora, pedagoga, directora coral i investigadora cubana (n. 1912).^[32]
• 1973 - Huelva, Andalusia: José Nogué Massó, pintor català (n. 1880).
• 1977 - Milà: Clelia Grillo Borromeo, noble italiana aficionada a les ciències naturals i a les matemàtiques (n. 1684).^[33]
• 1982 - Nova York (EUA): Stanford Moore, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1913).
• 1991 -
  • Budapest, Hongria: Ágnes Nemes Nagy, poeta i assagista hongaresa (n. 1922).
  • Sant Petersburg, Florida: Florence Seibert, bioquímica americana que inventà el test de la tuberculosi (n. 1897).^[34]
• 1997 - Cambridge (Anglaterra): John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (n. 1917).
• 2006 - Nyack, Nova Yorkː Marie Tharp, geòloga, oceanògrafa i cartògrafa estatunidenca.^[35]
• 2008 - Needham, Massachusetts (EUA): Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1954 (n. 1915).
• 2013 - Lauterbrunnen, Cantó de Berna, Suïssa: Álvaro Bultó i Sagnier, esportista extrem, aventurer i presentador de televisió català (n. 1962).
• 2017 - Brest (França): Ronan Leprohon fou un polític bretó.
• 2022 - Doral (EUA): Rolando Cubela, revolucionari cubà (n. 1933).^[36]
• 2023 - Kujénkino, óblast de Tver, Rússia: Ievgueni Prigojin, oligarca rus, dirigent del grup Wagner, empresa militar privada vinculada a l'estat rus, mort en caure l'avió que el transportava (n. 1961).^[37]

Festes

• Santoral: sants Zaqueu de Jerusalem, bisbe; Sidoni d'Ais, sant llegendari; Rosa de Lima, religiosa; venerable Àngel del Pas (Perpinyà, 1540- Roma, 1596); Ciríac d'Òstia, bisbe.

Països Catalans

• Correfoc de Tordera